Entrevista: Jussi Adler Olsen ”faig servir la violència a les meves novel·les per evitar els crims i la violència”.

 Jussi Adler-Olsen segueix la linea d’autors con Mankell i Larsson per oferir-nos una sèrie de novel•les negres marcades per la denuncia social i la crítica de la societat actual.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Jussi Adler Olsen.

Foto: Jordi Milian

L’escriptor danès ha publicat sis novel•les, però l’èxit internacional i també al seu país va arribar amb la sèrie El departamento Q. Protagonitzades pel cap del departament Carl Morck , aquest s’haurà d’encarregar de resoldre els casos no resolts per la justícia anys enrere.
Carl Morck per dur a terme les seves investigacions estarà a acompanyat, per Assad, el seu peculiar assistent d’origen sirià que demostrarà en tot moment la seva intel•ligència.
La mujer que arañaba las paredes’, Los chicos que cayeron en la trampa ‘El mensaje que llegó de la botella’, són de moment els títols publicats de la sèrie El Departamento Q editats per l’editorial Maeva.

Jussi Adler-Olsen va estudiar medicina, sociologia, història política i comunicació audiovisual. Abans de començar a escriure va treballar com a editor de de revistes i còmics o coordinador del Moviment per la Pau de Dinamarca. Les seves novel•les han estat tot un èxit a Dinamarca i Alemanya.
Ha estat guardonat amb nombrosos premis literaris, entre ells el prestigiós Premi Glass Key a la millor novel•la policíaca del 2010 i De Gyldne Laurbær, el més important guardó literari de Dinamarca.    Jordi Milian

 

Vostè abans d’escriptor havia estudiat medicina, sociologia, història política i comunicació audiovisual. Tot aquets coneixements l’han ajudat a escriure?.

Has d’analitzar moltes qüestions i problemes que hi ha a la societat i per fer això necessites experiència. I per tenir tenir aquesta experiència necessites ser i conviure amb aquesta societat És molt important veure les coses des de diferents prismes i per fer les novel•les que jo faig necessito tantes perspectives com siguin possible.

Durant la seva joventut va passar la major part del temps acompanyant al seu pare psicòleg visitant institucions psiquiàtriques. Aquets fet l’ha condicionat alhora de crear els seus personatges?

Jo vivia a l’hospital mental amb el meu pare. Era la meva vida i vaig créixer envoltat de bojos M’ha influït i m’ha impactat en la meva manera d’escriure però sobretot em va ensenyar a estimar les persones estranyes El meu pare ens va ensenyar a respectar la gent gran també l’empatia i no tenir por.

 
També ha estat coordinador del moviment per la Pau a Dinamarca. Què és el que li produeix més pau?
Per conèixer la pau has de conèixer la violència. El primer que vaig aprendre és que per lluitar per la pau també has de lluitar. I de vegades fer servir la violència i convocar manifestacions. Però el meu principal objectiu era intentar aconseguir el consens polític i acostar la dreta i l’esquerra. Respectar sempre les diferents visions polítiques tot i que també vaig aprendre a manipular una mica.

 

Èxit de vendes a Dinamarca, Alemanya, Holanda…… Més de 20 països han publicat la sèrie Departamento Q. Esperava aquesta bona rebuda? Té més pressió alhora d’escriure?

Si que  sento pressió, per què bàsicament no tinc temps per escriure i això no n’ho esperava. Fa un any enrere et diria que no m’importa el que pensa la gent de la meva obra però ara veig que molta gent depèn de la meva feina editors, distribuïdors, llibreries…. Aquesta pressió si que la noto.

 

Quin va ser el punt de partida per crear el Departamento Q?

No ho sé. De fet vaig rebre la trucada d’un productor danès que havia llegit el meu segon llibre abans de començar a crear el Departamento Q i em va dir que jo podria ser el successor de Sjowall i Whaloo. Ho tenia molt clar i volia fer alguna cosa especial a la televisió i al cinema.
Al principi no hi vaig creure gaire en aquesta idea i fer novel•la negra. Jo feia thrillers i no històries de crims però després de la reunió vaig reflexionar i vaig pensar que no m’agraden les normes però pots podria arribar a combinar les històries de crims amb el thriller. Llavors el meu objectiu era ser lliure i crear la història de detectius més llarga de la història


El seu inspector Carl Morck s’encarrega d’investigar els casos no resolts. Aquells casos que ja han quedat arxivats i ja no interessen. Mork viurà aquest fet com un càstig però a poc a poc es va interessant en la feina i es reivindica també….

Ell es veu catalitzat per Assad. Penso  que en Carl és afortunat. És valent però els incidents del primer llibre el deixen desfet i amb pogués ganes de seguir treballant. Suposo que haver vist tants crims i tantes desgràcies l’esgota com de ben segur li deu passar a d’altres policies. Morck be marcat per un passat que anirem descobrim La història de Carl Morck s’anirà explicant en les properes novel•les. Morck necessitava l’Assad per dinamitar tot això i treure el millor i el pitjor de Morck.

El Departamento Q també compta amb d’altres personatges com Hafez Assad que fa d’ajudant de l’inspector. Personatge que en algunes ocasions serveix per alliberar la tensió de la novel•la.

Assad ho és tot i et pots esperar qualsevol cosa d’ell. Assad aconsegueix que el somriure s’ampli. Pot arribar a ser irònic, satíric… Anirem sabent més del personatge a les properes novel•les però ell és la cola que ho enganxa tot. -Les seves novel•les tenen un component de denuncia social…. Per això escric.
Si no saps políticament on vas i per quin camí on vols anar, per què escrius?.
Des de fa 10 anys hi ha problemes polítics a Dinamarca I Existeixen com dos pols polítics que solen escridassar-se i mai e es posen d’acord. Jo miro que parlin i que s’apropin. Se sol dir que la distancia més curta entre dues persones és un somriure però jo crec que és una riallada que permeti escurçar la distancia. En la meva obra el personatge d’Assad és aquest pont que permet parlar, riure’ns d’un mateix i de l’altre enlloc d’anar assenyalant els altres amb el dit.

 


Gràcies a les novel•les i sobretot a la novel•la negra descobrim que tot era tan idíl•lic com ens feien veure i descobrim una realitat totalment diferent….

No hi res d’ideal al món ni tant sols Barcelona que segurament també deu tenir el seu costat fosc. Si agafes les meves novel•les i els meus crims potser si que podria representar la realitat. Els països escandinaus som molt oberts, no tenim por a les autoritats. Jo faig servir la violència a les meves novel•les per evitar els crims i la violència. Parlo molt de sentiments. Però també podria explicar-te contes de Hans Cristian Andersen i que fem les cases amb Lego.


De moment ha publicat quatre títols de la sèrie Departamento Q. Tindrà continuïtat?

Tinc pensat el final i de com acabaran tots els personatges., però tot dependrà dels lectors. Si els lectors volen jo seguiré amb els 10 o 11 títols que de moment tinc pensats.

 
Quins sons els seus referents?
M’agrada entre d’altres les novel•les de John Steinbeck, John Irving, Forsyth , el Grisham jove i l’Stephen King de ‘la milla verde’ entre d’altres però la meva millor inspiració bé de la vida real.

 


ESCOLTA EL PODCAST DE L’ENTREVISTA

Agraïments a Carol Badia per la traducció