L’Illa dels Llibres entrevista al guanyador del Premio Planeta 2014 amb ‘Milena o el fémur más bello del mundo’.
L’escriptor mexicà recupera bona part dels personatges de ‘Los corruptores’ i els lectors de la primera novel·la de Jorge Zepeda ja coneixeran al grup de Los azules liderats pel periodista Tomás Arizmendi acompanyat de Jaime Lemus, responsable de l’empresa de seguretat més important de Mèxic i Amèlia Navarro líder del principal partit mexicà d’esquerres.
El grup haurà de reunir-se un cop més, després de la mort de Rosendo Franco, el director d’El Mundo, el principal diari de Mèxic. Minuts abans de la seva mort, el director es trobava amb Milena, una prostituta amb qui mantenia una relació. Milena, una prostituta nascuda a Croàcia i que será convertida en esclava sexual, després de ser venuda a canvi d’una important quantitat de diners, és la protagonista de la segona novel·la de Jorge Zepeda. Milena haurà de sobreviure en un món liderat per les màfies internacionals de trata de blanques que estableixen estrets lligams amb les altres esferes de poder.
Com una experiència molt intensa i com un abans i un després.
Sens dubte és molt gratificant, perquè sóc el primer mexicà que el rep i per mi constitueix una reivindicació de les lletres mexicanes.
En el terreny personal, tractant-se d’una segona novel·la d’una vocació tardana, és un suport enorme i intens per continuar escrivint novel·les, sabent que vaig en la línia correcta.
A més, és clar, de ser una plataforma enorme per complir l’anhel que tenim els autors, i que és trobar lectors per a la nostra obra.
Guanyar el Planeta li dóna suficient impuls per a continuar escrivint novel·les
Absolutament. És com el futbolista de barri que de sobte fitxa pel Barça o el Reial Madrid i que suposa com una consagració de la seva professió.
Que li ha canviat desde que s’ha decantat per la ficció?
Jo seguiré sent periodista, però és cert que la tasca del novel·lista, al submergir-se en la creació de personatges, trames, diàlegs i tractar de construir tots aquests sentiments en un llibre, obliga a submergir-te en tu mateix d’alguna forma.
És una tasca que et canvia d’una manera diferent del que significava abans escriure un text periodístic o fins i tot un llibre d’anàlisi.
Un no surt indemne d’una exploració de la naturalesa humana tal com apareix en una novel·la tan dura i tan forta com és ‘Milena o el fémur más bello del mundo.
En la roda de premsa posterior al lliurament del premio Planeta va comentar que la seva obra s’emmarca en la línia de Stieg Larsson, Roberto Saviano o Arturo Pérez Reverte.
Són periodistes que incorren en la narrativa per diferents motius. En el meu cas guanya el lector que he estat tota la vida.
Li dec molt a les hores que he passat amb un llibre al meu costat i em sentia obligat a intentar fer una aportació literària.
Però, és cert que el moment de fer-ho hi ha un ofici periodístic que apareix inevitablement.
Amb la segona novel·la aposta de nou pels personatges de ‘Los corruptores’ i el grup de Los Azules, liderat pel periodista Tomàs a més d’Amélia i Jaime.
A la primera novel·la vaig desenvolupar uns personatges que em van resultar entranyables i vaig decidir portar-los a la segona novel·la. Són novel·les que poden llegir-se independentment, però que constitueixen una espècie de saga pel lector i que mereixen més d’una novel·la.
Per tant segur que tindrem una tercera novel·la?
Sens dubte. Estic ja ‘craneando’ com diem a Mèxic, en el que serà la tercera saga de Los Azules. Són uns personatges entranyables que no vull deixes enrere.
Ara la protagonista ara és Milena, una jove croata convertida en prostituta de luxe per les xarxes mafioses russes i ucraïneses que operen a Marbella on ens acosta al món de la prostitució i del negoci que genera. És una novel·la compromesa?
Sí que ho és. Sobretot perquè explica realitats brutals que l’opinió pública ha d’entendre i assumir.
El tema de la prostitució que tracta en la novel·la és vist com una 
Aquesta versió de la prostitució és una nova forma d’esclavitud perquè no és l’esquema tradicional, on una dona decideix portar aquesta vida.
Aquí és esclavitud sexual i de persones nua i crua. Una noia que desitja treballar de cambrera a Berlín sortint d’un petit poble de Croàcia la segresten i és portada al sud d’Espanya per ser explotada fins a la destrucció, per algú que la va comprar literalment com un objecte.
Això suposa una renovació de pràctiques primitives que haurien d’haver-hi desaparegut i que aquesta nova globalització permet a màfies internacionals operar per sobre de l’abast dels estats nacionals que ha permès reactivar i impulsar aquests fets en un perfil molt més atroç.
Es pot ser combatiu des d’un diari però també desde la novel·la.
El lector pot sorprendre’s més amb el que explica en una novel·la que amb un article periodístic?
Sí, però amb una excepció, la denúncia mai ha de ser la raó per escriure una novel·la perquè s’acaba fent mala literatura.
Em vaig proposar escriure una història humana a partir d’un ésser humà que viu una situació límit i vaig aprofitar contextos que conec millor com a periodista.
L’efecte secundari és provocar en el lector una presa de consciència sobre determinats assumptes, però no vaig construir la novel·la amb aquesta intenció.
Si llegim en un diari que entre 30.000 i 40000 dones estrangeres són introduïdes a Espanya cada any, és una estadística per al lector que llegeix i després passa a la pàgina d’esports.
En una novel·la, seguir la història de Milena, identificar-se amb ella, posar-se en la seva pell i saber les sensacions que té una dona que ha de ficar al llit cada nit amb homes moltes vegades repugnants, això sense cap mena de dubte, és molt més que una estadística.
En aquest cas la novel·la ha de provocar al lector
Així és. La novel·la permet ficar-se en els ossos i l’ànima del personatge. Per mi era important no només descriure aquests mons viciats de la prostitució, sinó també el que hi ha d’esperança en Milena.
No només és bella físicament, sinó que és un esperit indomable i que no vol resignar-se a la tragèdia. Per això comença a elaborar opció per escapar-se i acaba pensant en alguna estratègia de venjança.
Fugir de vegades suposa la mort.
Ella intenta escapar-se i és castigada severament. En el fons ‘Milena o el fèmur más bello del mundo’’ és un thriller.
Gràcies a l’afició de Milena vers la literatura, primer com a punt de fugida per escapar dels malsons que viu durant la nit, comença a escriure en una llibreta unes anotacions on recull secrets dels quals es va assabentant dels homes de poder amb qui ha de ficar-se al llit com i s’adona que té en la llibreta un material explosiu que pot convertir-se en la clau de la seva llibertar i la seva venjança.
Difícil combatre amb la prostitució tenint en compte la demanda.
Difícil combatre perquè hi ha una espècie de normalització de tolerància a les practiques. Aquí estem parlant d’una versió absolutament inadmissible com és l’esclavitud.
Apoderar-se d’una dona vendre-la com si fos un objecte i explotar-la fins a destruir-la no és un aspecte de la prostitució, sinó que és una pràctica absolutament inadmissible al segle XXI.
El client de la prostitució no s’està justificant pel fet de deixar 100 o 1000 euros. No està fent una transacció econòmica on s’està netejant per posar un simple bitllet i no pensa en quines són les raons que han dut a una dona a exercir la prostitució.
Aquesta és la part que em sembla difícil d’entendre, se’m pot dir el que sigui però estic segur que ningú dels homes que utilitzen serveis sexuals d’aquesta naturalesa voldria que les seves filles o les seves germanes es trobessin en la situació de Milena.
No importa que paguin pel servei.
En la novel·la si que s’aprecia certa crítica cap al periodisme. Vostè porta més de 20 anys publicant columnes d’opinió en diversos diaris i haver fundat també diaris digitals.
En quina situació es troba actualment el periodisme?
Estem en una cruïlla en la fractura d’un model de negoci que va funcionar durant 150 anys.
Avui la informació sembla una mercaderia gratuïta i ja no es paga per les notícies en els diaris perquè la informació ja està disponible en diferents xarxes i aquest fet posa en dubte al periodista professional.
Estem en una zona de canvi, potser massa movedís, per a saber cap a on anem i tard o d’hora trobarà un model de negoci perquè es necessitarà una informació construïda professionalment, és a dir, veraç.
Les xarxes porten un volum excessiu d’informació, pseudo-informació, entreteniment, informació escombraries però la societat necessita molt més que això.