El terapeuta argentí presenta ‘Rumbo a una vida mejor’ (RBA) on recopila els millors articles publicats a la revista ‘Mente sana’.
Jorge Bucay comenta a L’Illa dels Llibres les claus per aconseguir una vida molt més saludable i com diu el títol del nou llibre, ens mostra quin rumb hem d’agafar per arribar a una vida millor.
Després del seu èxit amb els llibres de contes i oferir conferències arreu del món, Bucay asegura que hem de ser nosaltres mateixos i i no utilitzar les farmàcies com a recursos per poder calmar-nos o asserenar-nos i per això hem d’aprendre a reflexionar i a no voler les coses al moment.
Ha decidit recopilar els articles que ha escrit durant deu anys a la revista ‘Mente sana’. Per què?
Recopilar, corregir, actualitzar i agregar. És una recopilació una mica tramposa perquè m’he donat el luxe de completar algunes coses que fa deu anys no pensava i treure algunes que si pensava i que ara ja no penso.
Vivim en un canvi permanent?
No en tinguis cap dubte i aquesta és una de les raons per les quals se’ns complica la vida. No tenim el mateix ritme de vida ara que fa cent o dos-cents anys.
El que avui és demà ja no ho és i el que ahir era important avui ho ha deixat de ser. No és fàcil viure en un món incert i això comporta una actitud molt més compromesa i enèrgica i per descomptat és molt més complicat, però no és res que no valgui la pena fer.
Com hem d’afrontar aquest rumb a una vida millor. Necessitem alguna preparació prèvia per fer aquest viatge?
El primer que fa falta és donar-nos compte del què deia la meva mare. Ella comentava que sempre es pot estar millor però el meu pare deia que sempre es pot estar pitjor. Està clar que cadascú mereix una millor vida a la què pot aspirar
I s’ha de treballar en aquest sentit.
Tots ens mereixem un món millor per viure una vida millor i per aconseguir-ho hem de seguir unes pautes com enfrontar-se a les nostres pors, confiar en els nostres recursos i desenvolupar-los per obtenir una mirada més optimista.
Cal agafar aquestes eines que apareixen en el llibre i que estan fetes per debatre i no per obeir i poder utilitzar-les com un disparador per al teu propi pensament.
Hem d’actuar com a esponges?
Si, però una esponja que es buida i es rebrega i es torna a omplir per tornar a rebregar. Que ningú es quedi casat amb una idea ni meva ni de ningú i tampoc sigui presoner ni tan sols de les seves pròpies idees. Som éssers canviants i per tant està molt bé que canviem d’idees i de pensament. Que siguem canviants i que siguem coherents amb el que pensem en un determinat moment però que no ens espanti ser contradictoris
Necessitem aprendre contínuament però també desconfiar. No és un contrasentit?
No en absolut perquè desconfiar no significa ser incrèdul. Desconfiar significa que això que em dius i ho fas amb convicció és molt bo per tu.
No obstant això, les teves paraules o comentaris me’ls provo com si fos un vestit, i veig com em pot quedar i si s’ajusta a la meva manera, persona i pensament i em pot aportar alguna cosa, llavors m’emporto el vestit. Però si no va bé no l’utilitzaré.
Sempre dic que una cosa és ser un deixeble i una altra cosa és ser un seguidor. Una persona ha d’aprendre i sotmetre el que li ensenyen i rescatar el que ens serveix.
L’aprenentatge ha de ser un acte digestiu i no només hem d’empassar-nos els missatges.
Comenta que no hem de resignar-nos
Mai, acceptar és una cosa i resignar-se és una altra. I això, m’ho va explicar una de les persones més sàvies del món com és el Dalai Lama.
Diu que l’únic antídot contra l’empipament és l’acceptació i no la resignació, perquè segons diu l’acceptació significa perdre la urgència.
En aquest rumb a una 
vida millor hem de ser constants i no abandonar davant les primeres dificultats. Com hem d’afrontar els nostres objectius, a curt o llarg termini ?
T’agraeixo aquesta pregunta perquè és la que tothom vol fer. El millor seria no plantejar-se tants objectius i potser més camins.
El més important no és arribar al destí final sinó recórrer el camí. La felicitat és un camí i no un port d’arribada.
No hi ha un port que es diu ‘La felicitat’, sinó que hi ha una ruta que es diu felicitat. El que importa és transitar per aquesta ruta i no l’arribada a aquest port. Deixa que la felicitat et porti al port que et porti i estarà bé, però sobretot recorre el camí pensat i creient que estàs treballant per ser feliç.
Vostè afirma que la felicitat és completa si estem segurs que els altres també poden sentir-la.
Jo crec que no es pot prescindir de la relació amb els altres. Sempre dic que tenim tres obligacions. La primera és transformar-se en la millor persona que un pot ser i això és sens dubte una obligació.
La segona és ser feliç i la tercera és fer tot el que sigui possible per poder ajudar almenys a un ésser humà a complir amb aquestes tres obligacions.
Sempre necessitem guies per poder viure.
Sempre necessitarem guies, però també coratge, memòria, reflexió, temps o silenci en altres moments de la vida.
La vida no és sempre igual i hi ha temps per a cada cosa. Hi ha temps per avançar, retrocedir, pensar o moments per riure o plorar.
En la societat actual l’estrès i l’ansietat són els enemics més comuns. Tenim antídots suficients?
Espero que no trobin aquests antídots en les farmàcies.
En lloc d’omplir-nos de pastilles, que bonic seria que aprenguem a reflexionar, a no voler les coses al moment i no utilitzar les farmàcies com a recursos per poder calmar-nos o asserenar-nos.
Després de vendre més d’un milió de llibres, i oferir conferències per tot el món i tenir a tantes persones el segueixen, més d’una persona sentiria pressió.
Jo també pateixo pressió. Recordo que quan em llegien les senyores del meu barri de La Floresta a l’Argentina on jo escrivia en una revista setmanal, això significava una quota de responsabilitat.
Quan vaig començar a publicar llibres i em llegien en tota l’Argentina era una altra mena de responsabilitat.
Finalment quan els meus llibres es van començar a traduir i van arribar a Bulgària i els nens de 17 i 18 anys els llegien i em deien que eren el primer llibre que llegien, això m’omplia de responsabilitat.
No em frena en absolut, però em fa meditar cada paraula i lletra que escric.
Com es definiria?
Sempre dic que sóc un ajudador professional.
Vaig estudiar medicina, psicoterapeuta metge psiquiatra, però no treballo d’això sinó que intento no guarir a les persones sinó ajudar-les a que es guareixin per si soles i per això em defineixo com un ajudador
Contes, assajos, articles, llibres d’autoajuda, conferències. El més important és el missatge siguiquin sigui el mitjà per arribar al lector?
Evidentment, però sempre que aquest missatge sigui lícit i honest.
D’on treu la inspiració per escriure els seus llibres i articles?
De tots els llocs possibles. A vegades de les coses que em passen, del que llegeixo en els diaris o dels contes de tot el món que m’expliquen lectors o amics.
La meva vocació és llegir, escoltar i explicar contes.
