L’escriptor català acaba de publicar ‘La mort del corredor de fons’ (Edicions 62), la setena novel•la protagonitzada per l’inspector Sergiot.
La mort del corredor de fons és la nova proposta literària de Jordi de Manuel. Es tracta d’una novel•la negra que presenta temes relacionats amb les màfies d’immigrants i el tràfic d’òrgans….
És la setena novel•la protagonitzada per l’inspector Marc Sergiot. Jordi de Manuel parla a L’illa dels llibres del seu personatge i dels seus inicis com a escriptor.
Entrevista de Jordi Milian
La mort del corredor de fons suposa ja la setena novel•la protagonitzada per Marc Sergiot. Podem parlar d’un personatge consolidat?
No se si consolidat és la paraula adequada en tot cas si que és una saga de novel•les on ell té un protagonisme especial.
L’inspector Marc Sergiot ja ha protagonitzat diverses novel•les entre les que destaquen, Mans lliures, El raptor de gnoms, l’olor de la pluja.. Són novel•les que no segueixen un ordre cronològic….
Són una sèrie de novel•les negres ben diferents i que cadascuna d’elles funciona per si sola. Hi ha un precedent per exemple en el cinema Star Wars on les pel•lícules fan salts molts més grans en el temps. He fet el que m’ha vingut de gust i és un divertiment meu
Com va néixer el personatge de Marc Sergiot?
Va néixer d’una manera bastant insospitada. De fet la primera novel•la negra que vaig escriure és L’olor de la pluja a l’any 1996 i allà volia fer sortir un inspector de policia. Va néixer d’una manera tímida i a mida que avançava la novel•la el personatge anava creixent i va acabar per menjar-se els altres personatges.
Llavors vaig decidir mantenir-lo.
En alguna ocasió ha comentat que la sèrie de Marc Sergiot no tindrà més de 10 títols i ja en portem 7. Ja ha pensat en possibles recanvis?
Recanvis no però si que tinc platejades dues novel•les més i a un llibre contes que ja tinc perfilat des de fa temps amb Marc Sergiot com a protagonista.
La novel•la La mort del corredor de fons (Ed. 62) arrenca amb força.
Miquel Olivera, un doctor jubilat, es troba unes restes humanes a Collserola, mentre passeja el seu gos. Llavors l’inspector Marc Sergiot, amb l’ajut de l’agent Carles Fortiana, s’encarreguen de la investigació.
Penso que un repte dels escriptors es captivar als lectors. Utilitzo tot el que pugui per enganxat el lector des de les primeres pàgines. Després la novel•la deriva cap a d’altres trames que penso que so igualment de trepidants.
A partir d’aquest moment coneixerem la vida de tres personatges que seran cabdals en La mort del corredor de fons. Un jove marroquí anomenat Hakim decideix abandonar el seu país per viure una vida millor i que Destaca com a corredor i somia convertir-se en atleta professional, per una altre banda el petit delinqüent Leo Reyes i el georgià Zoran que té uns negocis més aviat turbulents.
Ha cuidat molt el ritme de la novel•la, la construcció dels personatges……..
Potser si que té un ritme molt més trepidant i moltes més accions que no pas altres novel•les meves. Potser molt més que en d’altres novel•les
El que si que vull aconseguir amb aquests tres personatges és posar com una mena de lupa a les esquerdes de la societat. És el que més em mou alhora de fer aquesta literatura. Zoran, Hakin i Leo representen tres models de vides realment dures on enfoco diferents temes de les misèries humanes o dilemes morals de la societat.
La novel•la negra en moltes ocasions té un punt de denúncia social.
La mort del corredor de fons li serveix per tractar qüestions relacionades amb el tràfic d’òrgans i les màfies de tràfic il•legal de persones. Una novel•la negra no ha de deixar escapar aquesta oportunitat…
Penso que sempre i en el meu cas a banda de la intriga o indicis que vas subministrant al lector sobre la resolució d’un crim o crims sempre hi ha una forta component social del que jo vull reflectir en aquest tipus de novel•les.
En quin moment va decidir ser escriptor?
Aquest moment no està definit i sempre he dit que escric des de petitet. Però potser la meva feina de professor em va portar a escriure pels meus alumnes. No m’agradava el que llegien d’alguns llibres i vaig començar a escriure històries per aprendre ciències Allà vaig començar a formar-me com a escriptor i vaig haver de fer-me entendre i intentar crear històries que enganxessin als meus alumnes
Aquest va ser el meu taller d’escriptura totalment autodidacta.
La música també juga un paper especial en les teves novel•les i compten amb una banda sonora pròpia amb cançons com Clocks de Coldplay, All nightmare long de Metallica, Friday I’m in love de The Cure, Lola de The Kinks entre d’altres clàssics.
Quina música escolta mentre escriu?
Tot sovint ho faig i moltes novel•les han estan escrites amb música. Habitualment escric de nit i em poso la música fluixeta per no despertar la família. Normalment tinc el meu mp3 o l’Spotify però sense cap preferència musical concreta.
Estic enganxadíssim a la novela
No parare de llegir fins a saber com acaba
La sèrie de Jordi de Manuel és esplèndida. El joc cronològic és un valor afegit i la fa única i original. Us la recomano vivament. I, a més, amb independència de per quin títol comenceu, us agradarà igual. Aprofitant que acaba de sortir, podeu començar per aquesta, “La mort del corredor de fons”. A mi també m’agrada molt “Mans lliures” i “El raptor de gnoms”. Segurament, “L’olor de la pluja”, primera escrita però darrera cronològicament dins la ficció, és, diria, la més ambiciosa.
Vaig descobrir en Marc Sergiot (i en Jordi de Manuel) a “L’olor de la puja” i va atrapar-me.
Un bon exemple de novel·la negre feta a casa.