Entrevista: Johan Theorin ‘no m’agrada deixar misteris sense resoldre’

L’escriptor suec tanca la tetralogia de misteris ambientada a l’illa d’Öland’ amb El último verano en la isla i avança a L’illa dels llibres els nous projectes.

Johan Theorin -Illa dels llibres

Situades a l’illa d’Oland, les novel·les de Johan  Theorin saben captivar al lector amb la combinació de la millor novel·la negra i una bona dosis de misteri i llegenda.
L’escriptor suec Johan Theorin publica el darrer lliurament de la seva tetralogia El cuarteto de Öland (Roja y negra), situant l’acció de cadascuna de les quatre novel·les en una estació de l’any diferent.
La hora de las sombras, se situava a la tardor, La tormenta de nieve a l’hivern,  La marca de la sangre a la primavera sueca i finalment El último verano en la isla a l’estiu de l’illa sueca.

Al marge de la tetralogia que l’ha consolidat com un dels escriptors destacats de la novel·la negra sueca actual, Johan Theorin és autor també d’El guardián de los niños que podría comptar ben aviat amb una segona part.

ultimo verano en la islaAmb El último verano en la isla arriba el darrer títol de la tetralogia ambientada a l’illa d’Öland.
Tanca definitivament la sèrie o deixa una porta oberta?
Tanco la tetralogia  perquè està pensada en  quatre novel·les  que corresponen a les  quatre estacions de l’any,   però potser apareixen més històries d’öland de cara el futur.

La relació amb l’illa d’Öland va molt lligada a la seva familia.
Els meus avis vivien  a l’illa i jo sempre hi  anava a passar els estius. Durant dos mesos  hi jugava i gaudia molt dels seus paisatges i per tant és una illa que té molt de significat per a mi.

Per què va decidir dividir la sèrie en les quatre estacions de l’any?
El clima sempre és molt present a Oland sobretot perquè  és una illa molt llarga,  estreta  i plana i per tant qualsevol efecte del temps es nota molt ràpidament i per això els hiverns són molts freds i els estius molt calorosos.
A Öland l’hivern és molt dur perquè hi ha moltes tempestes i molt fred i la gent sol fer vida a dins de les cases, però en canvi a l’estiu amb el bon temps s’aixequen molt aviat i se’n va a dormir tard.
La vida es veu molt afectada per les quatre estacions i afecta també el tipus de delictes que es produeixen durant les diferents estacions. A l’hivern hi ha molts més robatoris a les cases d’estiueig i a l’estiu hi ha més delictes relacionats amb l’alcohol i el contraban.
Hi ha molts més assassinats en les meves novel·les que no pas en la vida real. Tot i que en la vida real també n’hi ha d’assassinats.

Li agrada combinar  ingredients  de novel·la negra o intriga amb d’altres de misteri que combinen  amb llegendes i elements mitològics. Sempre li han interessat aquestes històries?
Els meus avis sempre els hi ha encantat explicar  històries i des de què tenia tres anys he estat escoltant constantment històries prou estranyes  i misterioses que s’han ancorat en el meu cervell  i ara que sóc escriptor les faig servir.

Gràcies a aquestes històries vostè va decidir ser escriptor?
Crec que si,  m’agradava escoltar històries i  sempre pensava que jo també ho volia i podia fer. Tot i què això sempre és molt  més fàcil de dir que de fer.
Primer vaig treballar com  a periodista per  després començar a escriure algunes històries  en el meu temps lliure, fins que un bon dia La hora de las sombras es va convertir en un best-seller

Johan Theorin -Illa dels llibres 02
La tetralogía d’Öland, ret un homenatge al seu avi a través del personatge de Gerlof.
Exacte i ho és perquè és una bona manera de conservar aquestes històries. Bona part dels misteris que apareixen a les novel·les  me’ls les explicava el meu avi.

Podem considerar el personatge de Gerlof Davidsson un detectiu?
Si, és un detectiu força gran  amb uns 85 anys i que li costa caminar. Té molta curiositat  i li agrada donar moltes voltes a les coses i vol ajudar a resoldre misteris i també  a les persones que passen per un moment complicat.
A la darrera novel·la ajudarà  a un jove  que està molt espantat.

Les seves novel·les destaquen per les tragèdies familiars i  secrets que  sempre  busquen en el  passat les respostes dels problemes del present.  Els seus personatges sempre miren en el passat i viuen al límit amb uns perfils psicològics complicats.
Sempre intento resoldre aquests misteris pensant que a totes les famílies tenen secrets i aquests afecten a les persones que els coneixen i a les que no. Intento esbrinar com va començar tot i establir vincles entre el passat i el present.

A El último verano en la isla destaca el personatge d’ Aron Fredhl, anomenat el retornado per conèixer  la historia d’alguns suecs que van marxar a la Unió Soviètica durant els anys trenta.
Molta gent va emigrar  als Estats Units però als anys trenta algunes van decidir marxar a la Unió Soviètica buscant el paradís dels treballadors.
Molts no van tornar però vaig descobrir el nom d’una persona  d’Öland que havia marxat  i vaig pensar que li podria haver passat i així va començar aquesta història.

Vostè també ha trobat el seu paradís amb l’escriptura?
Totes les professions tenen les seves coses bones i dolentes. Ser escriptor et dóna molta llibertat perquè pots escriure  on vols  i amb un horari que et marques tu mateix,  però és una professió molt solitària  i a vegades trobo a faltar treballar amb d’altres persones o en la redacció d’un diari.

Com viu aquest fenomen pels autors suecs de novel·la negra? Què aporta de nou respecte la resta d’autors?
Crec que em fa diferent la meva fixació per anar més enllà de qui ha estat l’assassí.  La creença dels fets sobrenaturals, el folklore tot això ho barrejo en les meves novel·les però Arthur Conan Doyle ja ho feia i per tant no sóc el primer  en fer-ho.

OlandSi volguéssim fer una ruta literària per Öland,  que ens recomanaria?
Existeix una mena  de tour en autocar per visitar els llocs que apareixen en les meves novel·les.
Podeu visitar tota l’illa perquè té paisatges molts bonics però recomanaria la part central anomenada Stora Alvaret, perquè és un espai on només hi  trobes verd totalment pla sense cap montanya.

Com porta una possible adaptació al cinema?
La hora de las sombras es va adaptar al cinema i es va estrenar l’any passat però hi ha directors interessants en les altres novel·les però per ara he de dir que els llibres són millor que les pel·lícules.

Després de tancar al tetraloia sobre l’illa d’Oland, quina serà la propera novel·la?
El següent llibre serà segurament  una seqüela de la novel·la El guardian de los niños, perquè queden preguntes sense resposta  i no m’agrada deixar misteris sense resoldre.

 

Entrevista de Jordi Milian