‘Quan escrivia, em vaig convertir en el meu propi lector’.
L’illa dels llibres entrevista al fenomen literari de l’any.
Tothom en parla de Jöel Dicker i de la novel·la ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert ( La Campana/Alfaguara). Pocs saben que abans de publicar la novel·la i convertir-se en un bestseller de qualitat, Dicker va ser rebutjat vàries vegades per editorials que no creien en les seves novel·les.
Finalment amb només 28 anys, Jöel Dicker s’ha convertit en l’escriptor de moda arribant a xifres de vendes superiors als 700.000 exemplars i traduccions a una trentena de llengües.
Malgrat aquestes xifres i comparacions amb escritors com Nabokov o Philip Roth, Jöel Dicker es manté al marge de tot aquest èxit.
‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ es situa en un petit poble d’Aurora a New Hampshire per presentar-nos a Marcus Goldman, un jove escriptor d’èxit que no aconsegueix la suficient inspiració per escriure una segona novel·la. Goldman decideix veure al seu mestre i escriptor Harry Quebert per trobar la inspiració necessària per escriure la novel·la.
Quan arriba al poble, hi descobrirà que Quebert ha estat acusat d’assassinat després d’aparèixer en el seu jardí el cadàver d’una jove anomenada Nola que va desaparèixer fa una trentena d’anys. Marcus Goldman descobrirà que el professor va mantenir una relació amb la menor anys enrere, però malgrat tot confia en la seva innocència i decideix investigar pel seu compte. Goldman veurà ben aviat com el cas Quebert podría ser un bon argument per la seva futura novel·la.
La relació entre alumne i mestre, l’amor entre una jove de 15 anys i un home de 35 i la radiografia de la societat americada amb una certa crítica, centren bona part de l’argument de la novel·la.
Abans de publicar la novel·la va estar a punt de deixar d’escriure….
Deixar-ho del tot no, però si que tenia clar que si la novel·la hagués estat rebutjada com les altres, si que hagués baixat el meu ritme d’escriptura.
En set anys havia escrit sis novel·les dedicant-li tot el meu temps en l’escriptura. Llavors tenia clar que si ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert no l’haguessin acceptat m’hauria de dedicar a una altre feina per per guanyar-me la vida.
Ara el comparen amb escriptors importants com Roth, Stieg Larsson, Nabokov i també ha aconseguit posar d’acord a crítica i lectors.
He tingut la sort d’escriure una novel·la que ha agradat i que ha obtingut èxit. Sobre les comparacions puc dir que m’encoratgen a treballar més.
Haig de tenir molt clar el que he fet i pendrem aquestes comparacions amb la justa mesura. Ara haig de que demostrar que són digne d’aquestes comparacions.
Hauria de demostrar que són certes i demostrar tot això seria a través de tota una obra i per tant espero que d’aquí a vint anys pugui demostrar que sóc digne d’aquestes comparacions.
Es sent més pressionat ara?
La veritat es que no no és una pressió, però si que visc una situació diferent. Ara no hauré de passar-me anys i anys per trobar algú que m’editi una novel·la.
Aquesta seria la part positiva i per tant per la propera novel·la tot serà molt més fàcil, primer perquè hi haurà editorials que la vulguin editar i segon, lectors que la vulguin llegir. Hauré d’assumir tota aquesta espera, però per les futures novel·les parteixo des de zero.
Per exemple, el tenista Rafael Nadal cada vegada que guanya un Grand Slam i torna a jugar un torneig, comença com a perdedor perquè ha de tornar a guanyar per demostrar que és el millor.
És important pensar que en cada partit o en cada capítol s’ha de donar el màxim.
Quan escrivia, em vaig convertir en el meu propi lector. Tenia dos papers el d’escriptor i el de lector que estava llegint i avaluant la novel·la.
Aquest fet m’ha provocat una certa esquizofrènia al dividir-me en dues persones.
Si hagués tingut un pla i una estructura de la novel·la des de l’inici, segur que mai hauria pensat en fer una novel·la de més de 600 pàgines.
Això em recorda quan veus a nens jugant i veus s’ho están passant bé i sempre demanen que els deixis cinc minuts més.
En el meu cas anava avançant la novel·la i també demanava aquests cinc minuts més. I el resultat final ha estat una novel·la de gairebé 700 pàgines.
Quin va ser el punt de partida de la seva novel·la?
No va sorgir d’una idea concreta. De fet la novel·la és llarga perquè tracta temes i idees molt diferents. Les idees criden a d’altres idees i per això aquesta novel·la és molt rica. Jo no tenia una idea clara a l’inici i s’ha anat fent a poc a poc.
‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ s’ha definit com una novel·la negra però també de romàntica. Com la definiria?
És obligatori definir una novel·la en un genere concret ? Per què he de definir la novel·la en un sol gènere?
Moltes vegades es defineixen les novel·les en un gènere concret perquè és molt més fàcil per classificar o per si un lector vol comprar un llibre el trobi més fàcilment en una llibreria.
Si jo estigués obligat a posar aquesta novel·la en un gènere determinat diria que no és una novel·la negra però si una història que tracta de la cerca de qui som i on volem anar.
Ha aconseguit escriure una novel·la amb molts temes; des de relació entre alumne i mestre (Harry Quebert i Marcus Goldamn) , l’amor entre una jove de 15 anys i un home de 35 i la radiografia de la societat americana amb una certa crítica, centren bona part de l’argument de la novel·la.
Tots aquests temes de la novel·la poden semblar un problema. Hi ha lectors que m’han preguntat, i aquest llibre de què va?[pullquote]Hi ha lectors que m’han preguntat, i aquest llibre de què va?[/pullquote] Pel que fa la crítica, no és només a la societat nord americana, sinó també a la societat en general.
Persones que menteixen, empresaris que volen només la rendibilitat i persones que s’amaguen sota unes màscares, es comú a totes les societats actuals.
Un altre alicient de la novel·la són els 31 consells que Harry Quebert dóna a Marcus Goldman.
Aquests consells que encapçalen cada capítol de la novel·la van aparèixer al final del llibre. Aquest és un llibre dins de molts llibres
Vaig pensar a incloure una nova capa a la novel·la i van sorgir aquests consells.
Són consells independents de la novel·la però que han funcionat.
La seva primera novel·la Els darrers dies dels nostres pares es publicarà l’any vinent. Què ens pot comentar?
Puc dir que és magnífica i molt molt bona(riu). La veritat és que és molt diferent a ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert i està ambientada en la segona guerra mundial.
Tracto un tema diferent sobre el SOE, el servei secret paral·lel que van crear els britànics al marge de l’oficial on feien servir gent civil a Europa per espiar als alemanys.
Aquest servei secret va tenir un impacte important sobre el desenvolupament de la guerra i alguns historiadors han comentat que van obstaculitzar la fabricació de la bomba atòmica per part dels alemanys
