L’autor de ‘Moments estel·lars de Catalunya’ presenta a L’Illa dels Llibres cinc moments importants de la història de Catalunya protagonitzats per persones excepcionals
L’autor narra de manera molt divulgativa i amena cinc episodis que han marcat o marquen el tarannà català. Ho fa amb grans exemples, moments estel·lars, protagonitzats per persones, que sense voler, van aconseguir grans fites històriques.
Josep Trueta, Domènech i Muntaner, Prat de la Riba, Josep Bonaplata i el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana formen part de cinc moments estel·lars que sorprendran al lector.
Gràcies l’optimisme i també a un cert equilibri de seny i rauxa els protagonistes d’aqueste shistòries van aconseguir grans fites demostrant que els somnis es poden aconseguir i res és impossible.
Llicenciat en Ciències Físiques la devoció de Joan Bosch per la historia, l’ha dut a la publicació de Moments estel·lars de Catalunya (La Campana).
La frase de coberta del llibre ja és tota una declaració d’intencions: ‘Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible’.
Efectivament, aquest és l’esperit que impregna cada un dels cinc «moments».
En quin moment es planteja escriure el llibre?
Quan m’adono que no existeix un equivalent català dels deliciosos Moments de Zweig.
Vostè és llicenciat en Ciències Físiques, quan es va començar a interessar per la història?
Des de sempre m’ha interessat la «Història» en majúscules. Però també els milers de petites històries particulars dels llocs o les persones que m’envolten. A més, amb els anys, m’he adonat que conèixer el passat d’una cosa és una eina poderosíssima per copsar-la.
Per exemple, molta gent passeja pel carrer Banys Nous del nucli antic. En canvi, jo penso que vaig per la «Ronda O» de Barcino, la ronda que resseguia la primitiva muralla romana. I així m’oriento infal·liblement.
Debuta com a escriptor. Com ho ha viscut?
Amb una curiositat inesgotable per allò que d’altra forma no podria conèixer: com funciona un plató de televisió, com pensen els llibreters o els lectors… i gaudint d’instants memorables, com el correu electrònic que vaig rebre de la mateixa filla de Trueta, una de les heroïnes del llibre. Té 90 anys i usa l’e-mail! Que no donaria per tenir un correu similar d’un familiar de Bonaplata o de Prat de la Riba?
Tot i que per motius diferents el seu llibre ret un cert homenatge als Moments estel·lars de la humanitat de l’escriptor Stefan Zweig.
Certament. La seva prosa àgil i vertiginosa m’ha inspirat enormement. Alguns dels relats potser els he llegit 20 cops, per entendre com Zweig imprimia tanta velocitat i força als relats. Era un crack!
Quin va ser el punt de partida del llibre?
Tres ratlles d’un article de César Martinell sobre l’Hotel Internacional. Hi ha poca més informació sobre una proesa simplement colossal, una llàstima. Em va semblar tan espectacular, que vaig decidir fer-ne un relat. Sense saber-ho, iniciava un viatge apassionant que encara dura.
El lector es trobarà davant de casos sorprenents protagonitzat per persones que van lluitar molt per aconseguir les seves fites. Aquesta ha estat la voltuntat del llibre?
No únicament. He volgut fer uns relats que es puguin llegir a diversos nivells. El to èpic de la prosa pretén motivar el lector. La meva editora definia el llibre com «un pot de vitamines». Però a la vegada he explicat molts fets de forma rigorosa i precisa, on un lector més pacient pot aprendre coses i reflexionar sobre si realment hem canviat tant.
Quin ha estat el criteri per escollir els cinc protagonistes dels Moments estel·lars?
Fonamentalment, la fascinació que sentia per les històries quan les coneixia. Però en vaig descartar moltes perquè no veia possible construir un relat interessant per a un lector normal. Volia un llibre narratiu, literari, no un tractat per a especialistes.
Domènech i Montaner, Prat de la Riba,Josep Trueta i Josep Bonaplata. Què tenen en comú els protagonistes del llibre?
Moltes coses: tenacitat, capacitat de treball, amor a l’ofici, visió de futur, una visió integradora de totes les disciplines… i una cosa poc habitual a casa nostra: no deixar-se intimidar pel risc.
Un dels grans Momentes estel·lars és la construcció, per part de l’arquitecte Domènech i Muntaner , el Gran Hotel Internacional.
Sí, l’esforç arquitectònic més gran fet a Catalunya, segons Oriol Bohigas. Un hotel de 2.000 places, en 53 dies, aixecat sobre un banc de sorra… des de Nova York van enviar un telegrama a l’alcalde Barcelona perquè no s’ho creien.
Capítol a part el dedicat a Prat de la Riba, fundador de la Mancomunitat a qui anomena ‘El discret constructor d’estats’
Molts lectors m’han dit, «increïble, no hem avançat, sembla que parlis d’avui». Si Espanya no ens fa les estructures d’un estat modern, les aixequem nosaltres. No us sona?
Del doctor Josep Trueta el podem considerar un heroi gràcies al mètode per curar la gangrena i els milions de vides que va salvar.
I gràcies a la seva actitud exemplar durant dues guerres devastadores, on va lluitar des dels quiròfans durant nou anys seguits.
La història del doctor Trueta es possiblement la més humana?
Crec que sí. La victòria final sobre la gangrena ha emocionat cent cops més del que esperava. Crec que el factor humà que plana sobre cada ratlla, és precisament allò que enganxa. Molta gent ho ha comparat amb una pel·lícula… de fet, hi ha sobre la taula una oferta per fer una pel·lícula.
També s’endinsa en la biografia de l’emprenedor Josep Bonaplata, 
personatge clau en el desenvolupament de la revolució industrial.
Amb Bonaplata és on es veu més clarament què és el llibre. Bonaplata pertany a una generació d’emprenedors que en 20 anys, va industrialitzar un país sense carbó ni ferro. Però no podia parlar de tots ells, així que he escollit un home clau amb una aventura personal impactant. Hi ha un exemple que poso sovint: una foto panoràmica de Les Rambles, difícilment serà interessant.
Cal trepitjar el carrer i capbussar-se en els milers de petites històries que succeeixen entre les floristes, els turistes, els «lateros», els policies, els «skaters»… en el detall trobaràs la bona foto. I el detall, t’ajudarà a entendre el tot.
Quatre dels cinc moments estel·lars estan liderats per persones a nivell individual expecte el darrer capítol on narra els inicis de l’Assemblea Nacional Catalana i del document redactat l’estiu de 2009 amb el títol de Full de Ruta de l’MxI (Moviment per la Independència), per l’arquitecte Pere Pugès.
Sí. No és casual. Buscàvem una història col·lectiva… i, hi ha res més col·lectiu que el fenomen de l’ANC? La història és portentosa. Un arquitecte en atur, a l’estiu, sota una prunera, escriu un full de ruta amb un objectiu concret… i 3 anys després, més d’un milió de persones surten al carrer reclamant la independència de Catalunya.
Aquest darrer capítol és l’únic sense un final conegut i molts es pregunten què passarà ara. Quin serià el proper capítol?
No ho sé. Passi el que passi, ja han canviat el nostre destí. Si el llibre es reedita, l’actualitzaré.
Tindrem més moments estel·lars?
Segurament. No paren de demanar-m’ho. Una llibretera em proposava una sèrie sencera, amb un llibre per any. Vaig posar cara d’emprenyat… quina feinada, redimonis! Sens dubte, és la millor crítica que he rebut.
Entrevista:Jordi Milian
Foto de l’autor:Maria Dasca
