Amb ‘Ofrena a la tempesta’ tanca la trilogia iniciada amb ‘El guardià invisible’
Dolores Redondo publicava a principis del 2013, ‘El guardià invisible’ (Columna/Destino) la primera part de la trilogia sobre Baztan.
En menys de dos anys, l’escriptora basca s’ha consolidat gràcies a una aposta literària que recull també bona part de la mitologia de la vall del Baztan a NavarraLa primera novel·la de la trilogia va captivar ràpidament a molts lectors i també a la crítica i la confirmació del seu èxit arribaria amb El llegat dels ossos, la segona novel·la ambientada en la vall de Baztan.
Amb la publicació de la novel·la Ofrena a la tempesta tanca la trilogia iniciada amb El guardià invisible, tot i que no descarta la possibilitat de seguir amb la inspectora Salazar.
Dolores Redondo fa balanç a L’Illa dels Llibres de la trilogia i de l’èxit de les seves novel·les.
El ritme ha estat el que ha de tenir una trilogia, perquè és evident que no pots fer esperar als lectors.
El ritme d’escriptura ha estat intens però quan vaig publicar la primera novel·la ja tenia molt clar com seria la segona i el final de la trilogia.
S’ha tret una certa pressió un cop finalitzada i publicada la darrera novel·la?
Descansada no, perquè escric igual de frenètica que abans.
La trilogia ha suposat la culminació de molts més aspectes en la meva vida que el fet de finalitzar unes novel·les per la quantitat de lectors que acaben de llegir trilogia però la d’uns altres que s’uneixen ara amb el primer volum i també el fet que molts països publiquin la primera i segona novel·la fa que tot torni a començar.
Pensar que dos anys després de la publicació d’El guardià invisible, la novel·la segueix entre els favorits dels lectors i entre els més venuts, em dóna una pista que això no ha fet res més que començar.
S’ha convertit en una autora a escala internacional però abans de publicar-se el primer llibre de la trilogia ja s’havien venut els drets a diversos països.
El fet que es publiqui una novel·la que ja ha estat comprada per deu editorials internacionals de primera línia amb la venda també dels seus drets cinematogràfics va provocar un soroll dins del món editorial
Al lector li pot sorprendre tot això i es pregunta com has pogut sortir així de disparada però puc dir que abans ja havia un camí recorregut.
A diferències d’altres novel·les de gènere negre sempre l’ha interessat més en la visió de la història de les víctimes.
La victimologia és una de les ciències que tenen més en compte en aquests moments els investigadors. Abans tot el món criminal es movia al voltant del criminal i de l’assassí per saber causes del seu passat i comportament i ara existeix un corrent d’investigadors que es recolzen molt més en les víctimes i en el seu perfil.
Això permet traçar un perfil del tipus d’agressor i dóna moltes més pistes del que pot semblar inicialment. Tots els meus lectors saben del meu compromís amb les víctimes.
Un cop publicada la tercera novel·la ha fet públic que la trilogia es basa en un cas real.
He esperat fins al final per explicar-ho perquè precisament en portar aquesta barreja de creences, de mites i religions havia de ser el lector el que arribés a les seves pròpies conclusions abans de dir-li que tot estava basat en fets reals.
Ofrena a la tempesta és la novel·la més emocional de les tres?
Si ho és. La primera és més directa, és una punta de llança i té gairebé les conseqüències del que ha passat i ha viscut Amaia Salazar.
La segona és una novel·la més Baztan i és la meva favorita, potser per l’estructura i compta amb dos casos aparentment diferents que es van enllaçant. Sobretot El llegat en els ossos té una barreja d’arrels històriques i de costums del Baztan amb mites i creences que m’encanta.
La tercera és la més emocional sens dubte perquè la vida de la veritable víctima es fon amb la d’Amaia Salazar i aconsegueixo barrejar-les fins al punt de donar-li nom en la novel·la. Aquest és un fet que ja tenia pensat des del principi però en escriure el nom d’una víctima real és quan impressiona.
Estem parlant d’algú que no va ser estimat que no té ni el seu nom escrit en una làpida.
En qui es va inspirar per crear la inspectora Amaia Salazar?
La inspectora Amaia Salazar és una dona que està molt present al meu voltant i que procedeix del món matriarcal que és també el de la meva família. Es tracta d’un món on jo vaig néixer i em vaig criar.
Tots els homes de la meva família són mariners i estaven sempre fora de casa.
Les dones que vivien al meu voltant eren dones soles a la força , però al mateix temps eren molt fortes i capaces d’emprendre una nova jornada i tirar endavant
És tracta d’un homenatge a aquestes dones i també de molts homes que avui en dia reuneixen forces del no-res.
Un cop publicada el final de la trilogia, quin futur li espera a Amaia Salazar. Li donarà descans o la jubilarà definitivament?
De Jubilació res de res. De fet la trilogia del Baztán és només un cas i per tant no s’acaba Amaia ni tampoc els casos.
Seguiré amb Amaia més endavant, perquè ara tinc en projecte un nou llibre que vaig iniciar abans de la trilogia del Baztan.
Ara li toca pas a altres projectes per tornar després amb Amaia.
En el procés d’escriure tres novel·les és inevitable que hi hagin històries que vulguis explicar i que no hi tenen cabuda com també apareixen altres casos que també et venen de gust explicar.
Suposo que Amaia seguirà al teu costat, però que hi ha de Dolores Redondo en Amaia Salazar?
(Riu) Suposo que tenim en comú el gust per prendre cafè en el llit i la xocolata. També cerc que hi ha força, una dona procedent d’una família matriarcal, i sobretot una dona que fa el que cal fer.
Els mites i llegendes han estat una constant en la trilogia. Llegendes que havia escoltat de ben petita.
Ha estat una mica el que l’ha diferenciat aquesta trilogia amb la resta de novel·les del gènere. Són contes i llegendes tradicionals que formen part de la mitologia de la zona basco-navarresa i que durant un temps va ser la religió predominant.
Es tracta d’una religió gairebé druida basada en les forces de la naturalesa que després va aconseguir mutar-se amb la influència del cristianisme per a després amb l’arribada de la inquisició van aparèixer altres elements més demoníacs.
La trilogia no seria el mateix sense el paisatge de la vall del Baztan
Hi ha molts llocs que es presten a aquesta història, però Baztan tènia un plus i és un caramel per situar qualsevol tipus de novel·la sigui històrica o d’aventures.
Després existeix una força natural que per la configuració de la vall, les llegendes i els mites s’han mantingut intactes.
Quins han estat els seus referents literaris?
Moltíssims i no tots de novel·la negra. Pensa que si llegint m’agrada el mestissatge en el moment d’escriure ni t’explico.
Norman Mailer seria un referent si parlem de novel·la negre i les meves primeres lectures de novel·la negra eren d’Agatha Christie, però també sóc molt fan de Stephen King per l’agilitat dels seus diàlegs i per la seva exploració del terror i les pors.
També llegeixo clàssics i narrativa actual. De fet, ara, al meu costat en aquests moments tinc dos llibres de narrativa actual i són les novel·les de Milena Busquets i Cristina Sánchez-Andrade Penso que cal beure del gènere però no exclusivament.
Abans de ser escriptora vaig ser lectora com tothom i cal no oblidar que hem de seguir aprenent però també cal gaudir i en el gaudi hi ha un tipus d’aprenentatge silenciós que no té tant que veure com llegir la novel·la d’un altre autor amb un llapis i anar subratllant, si no amb deixar-se portar i disfrutar.
En quin moment va decidir ser escriptora?
La meva mare diu que quan tenia sis anys li vaig preguntar d’on sortien els contes i llavors ella va dir que era un escriptor qui els pensava i després els escrivia. Això em fa fascinar i vaig contestar que jo em volia dedicar a escriure contes.
De ben joveneta, esperava fer divuit anys per poder presentar-me els concursos i especialment al de relats curts de la Ciutat de Sant Sebastià. De fet em vaig presentar diverses vegades i vaig seguir escrivint fins avui.
Ja tenim confirmació sobre l’adaptació al cinema de la novel·la El guardià invisible per part de Peter Nadermann, el productor de Millenium. Què n’espera d’aquesta adaptació?
Espero que ho facin ben i estic molt convençuda que així serà, perquè tenen mitjans, experiència i m’agrada el que van fer amb la trilogia de Millenium, però també amb les adaptacions de Wallander, el personatge de Mankell.
És evident que mai apareixerà a la *pel·lícula tot el que surt a la novel·la perquè es tracta de diferents llenguatges però com et deia estic convençuda que ho faran bé, perquè si no fos així, no hagués cedit els drets.