Eduard Costa presenta a L’illa dels llibres l´album il·lustrat del cançó.
Jordi Milian
La cançó Déjà vu és una de les cançons que forma part del tercer disc del grup ‘Castafiore Cabaret’, que van editar el 2008.
El llibre està acompanyat d’un CD de la cançó i d’un vídeo amb el making off de la creació de l’àlbum.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Eduard Costa component d’Els amics de les arts.
En quin moment decideix el grup fer un àlbum il·lustrat de Déjà vu?
Vam veure que havien grups que havíen donat aquest pas anteriorment i ens va agradar molt la idea. Recordo un dia a la llibreria La Central mirant llibres i contes i de seguida vaig trucar a Joan Enric i li vaig comentar que havíem de fer el conte de Déjà vú . L’endemà ens vam trobar els quatre i vam posar fil a l’agulla per fer aquest projecte.
Vam deixar el projecte en standby uns mesos, però un dia enregistrant el disc Espècies per catalogar vam escriure a l’editorial La Galera per proposar-l’hi fer aquest llibre conte de la cançó.
Victor ens va saber interpretar molt bé. Li vam deixar total llibertat creativa i ens va anar molt bé quedar unes quatre vegades, que ell aprofitava per ensenyar-nos esbossos de com veia les parts de la cançó. Però el pes de l’obra és 100% d’en Victor.
El resultat ha estat molt maco. De fet, jo a casa he agafat la pàgina on apareix una dona nua que li puja un ànec, per fer-me un poster de dos metres que la tinc al menjador de casa. Ha estat un plaer treballar amb ell i la comunicació que vam tenir a nivell artístic i creatiu.
[pullquote]”La música és una banda sonora i si ets capaç de posar-la en diferents formats fa que la música comuniqui i arribi”. [/pullquote]
-Per què heu escollit Déjà vu?
El procès ha estat com escollir un single. Teníem molt clar que volíem fer un conte i tothom tenia clar que havia de ser Déjà vu. És una cançó molt visual i si vols un conte per regalar, ho té tot. És una cançó que parla d’un amor amb èxit, un cap de setmana perfecte….
El repte era fusionar l’amor, el punt francés i per tant era perfecte per a un conte.
-Déjà Vu és una cançó i també unes il·lustracions que respiren aires francesos.
Això té un punt nostàlgic que sempre t’han ensenyat. Els teus pares havien estudiat francès a l’escola i sempre es parlava que q tot el que venia de França era molt pioner i molt culte . Era jugar amb tot aquest imaginari i projectar-ho. La cançó va néixer intentant colar tants galicismes com fossin possibles a la cançó com vichysoiss, Truffaut, Torre Eiffel. Ens agradava jugar amb aquesta idea.
La possibilitat de reobrir la cançó i tornar entrar en un estudi ens permetia jugar-hi. Tenim un amic que és en Gregori Ferre, un virtuós acordionista que toca amb el col·lectiu Brossa i el vam convidar a què toqués amb nosaltres. La nova versió li dóna un aire molt francès i molts més matisos a una cançó que vam composar l’any 2008.
–Des de l’any 2008 Els amics de les arts no han parat d’actuar
Estem molt contents de tot el que ens està passant. L’any 2008 vam treure el Castafiore Cabaret però el que ens va fer popular va ser Bed&Breakfast que ens va portar un final de gira al Palau de la Música. I aquest 2012 amb Espècies per catalogar està sent un disc que ens està portant moltíssimes alegries i n’estem molt contents.
En aquests moments sou un dels grups més premiats Premi ARC 2012 a la Millor Gira per Teatres i Auditoris, el Premi Impala Double Silver per les més de 40.000 vendes de Bed & Breakfast i el Premi Impala Silver per les 20.000 vendes del disc Espècies per Catalogar. Què signifiquen els premis per a vosaltres?
Ens fa molt feliços, perquè tens la força del teu públic i el suport dels professionals com el premi Arc a la Millor Gira per Teatres i Auditoris. És tot un plaer.
-L’any 2008 va arribar l’èxit d’els amics de les arts amb el disc Castafiore Cabaret’ però abans ja portàveu un recorregut.
L’any 2005 vam començar en un pis d’estudiants. Havíem viscut junts en un pis del carrer Muntaner de Barcelona i una mica per tancar aquella època vam decidir enregistrar una mena de llegat creatiu.
Aquell enregistrament que vam fer de manera casolana havia de ser només per nosaltres però la sorpresa va ser que quan ho vam fer públic, la gent ho va acceptar i ens demanaven fer concerts. I així va sorgir Els amics de les arts.
-Discos, anunci de televisió, llibre… que més us queda per fer?
Ostres!! Hi ha tantes coses per fer…. La música et permet fer això, és una passarel·la molt transversal que et permet saltar d’un lloc a l’altre. La música és una banda sonora i si ets capaç de posar-la en diferents formats fa que la música comuniqui i arribi.
Audio de l’entrevista amb Eduard Costa d’Els amics de les arts i tastet de la nova versió de Déjà Vu.
Dimecres 28 de novembre presentació a Casa del Llibre de Rambla Catalunya a les 19.00h.