L’escriptor publica una novel·la basada en fets reals sobre la desaparició del quadre El segador de Joan Miró.
Tot i que el títol d”El lladre del Guernica” (Proa) fa referència a l’obra de Picasso, la novel·la es centra en El segador de Miró i David Cirici ens trasllada al París del 1937 per recrear l’ambient de l’època i la relació que es va establir entre els dos pintors i les diferències existents entre ells. Picasso i Miró agafen pes a la novel·la i les converses que estableixen sobre l’art i les seves obres.
David Cirici també ens situa en l’actualitat quan la pintora Lorenza rep l’oferta d’una galerista d’art de falsificar l’obra perduda de Miró. Darrere de l’encàrreg hi ha la revenja a un antic professor i aquest fet amplia la galeria de personatges marcats per les relacions que intenten buscar un lloc i situar-se al món. Per aconseguir una falsificació perfecta, malgrat la dificultat, Lorenza voldrà entendre el món de Miró i captar l’essència del pintor fent una immersió absoluta. Tal i com destaca l’autor ‘El lladre del Guernica és també una novel·la d’amors impossibles.
Ha escrit una novel·la sobre l’art. Qui li va despertar aquest interès per l’art?
Suposo que el meu pare, Alexandre Cirici. Va ser un gran entusiasta de les avantguardes. Engrescava els artistes perquè fossin més valents, més trencadors. Però l’interès per l’art s’educa a poc a poc. I és sempre una qüestió molt personal.
Cal reivindicar l’art?
Abans cal reivindicar el temps, la calma, l’observació de les coses que ens envolten, la reflexió. Com més ràpids i immediats ens tornem, menys ens pot interessar un claustre romànic o una pintura simbolista.
En quina situació es troba l’art?
El món de les arts plàstiques mou més diners que mai. Però ja no té la centralitat que tenia fa cinquanta anys en el món de la cultura. O sí, si considerem que les bones sèries de televisió també són art. Jo mateix ho veig així. L’any 1937, Picasso. L’any 2015, Mad men. Per què no?
Com va descobrir la història d’aquest quadre?
A la darrera gran exposició Miró, a la Fundació Miró de Barcelona , n’hi havia una reproducció. Al catàleg s’hi explicava alguna cosa…
Joan Miró va rebre l’encàrrec de pintar un mural amb motiu de l’Exposició Universal de París (1937) per ser exposat en el Pavelló de la República, al costat d’una de les obres més importants de Pablo Picasso, ‘’El Guernica’’ però després de l’exposició, el quadre va desaparèixer.
Hi ha indicis del que podría haver succeït?
Tot són suposicions. Com que a més d’El Segador es van perdre altres peces, se suposa que van desaparèixer durant el trasllat de les obres a València, la seu del govern de la República durant l’hivern de 1938. El Segador, un cop desmuntat, devien ser quatre fustotes mal pintades! Algú les va llençar…
Existia poca documentació sobre la seva existència i actualment es conserven només algunes fotografies en blanc i negre com a testimoni de l’obra. La documentació no haurà estat fàcil.
Però no calia: el lladre del Guernica és una novel·la, pura ficció. Encara que el rerefons, el moment històric i la trama que m’invento tinguin una base històrica sòlida. Tot és mentida però podria ser veritat. De fet, potser és veritat!
Joan Miró sentia certa obsessió per aquest quadre. Què tenia d’especial?
Era un encàrrec important. I és la pintura de format més gran que mai ha pintat Miró. Més de sis metres d’alçada.
És possiblement una de les millors obres de Miró?
Això és sempre relatiu, però a mi no m’ho sembla. Tampoc el Guernica és, ni de lluny, el millor quadre de Picasso. És el més famós, sí. Potser també El Segador seria famós, però m’estimo més La Masia, aquest quadre magnífic que li va comprar Ernest Hemingway.
S’ha imaginat quin impacte tindria si el quadre aparegués avui en dia ?
És clar! A la novel·la en parlo! Però penseu que aniria a parar a Madrid: seria, o és, propietat del Regne d’Espanya. El Segador, un símbol del país que es revolta, s’esposaria probablement al museu Reina Sofia.
Un dels objectius de ‘El lladre del Guernica’ ha estat reescriure la historia o retre algun homenatge?
Sincerament, pensava que aquesta història era secundària. Una trama de fons. A mi el que m’interessa de la novel·la són les relacions personals dels personatges, els amors impossibles, les revenges…
Ha traslladat la novel·la al París del 1937 per recrear l’ambient de l’època i la relació que es va establir entre els dos pintors i les diferències existents entre ells. Ha volgut imaginar com serien aquelles trobades. Com se les imagina?
Com les explico! Picasso sempre jugant! Miró, més tímid, més poruc, i tanmateix convençut del seu geni. Dos grans artistes entusiasmats amb el seu ofici!
Deixa entreveure a la novel·la que Miró sentia certa admiració per l’obra de Picasso.
Sí. Però des del convenciment que no pensava cedir a la temptació d’imitar-lo. Miró se’n va sortir. La seva obra és absolutament personal.
Vostè va arribar a conèixer a Miró. Què recorda de la trobada?
Era l’any 1968, jo tenia tretze anys. No res: em vaig limitar a saludar un homenet que em va semblar massa ben vestit i encorbatat per ser un artista. Però l’exposició ja em va entusiasmar!
Una de les protagonistes de la novel·la rep l’encàrrec de tornar a pintar El segador i per aconseguir una falsificació perfecta voldrà entendre el món de Miró i per captar l’essència del pintor farà una immersió absoluta. Vostè ha fet el mateix?
Ha ha! És una de les bromes del llibre. Crec que és divertit: la pintora s’arriba a creure que és Joan Miró. Que es fica en el seu cos!
La novel·la ens trasllada al passat però també al present on La realitat i ficció i veritat i mentida es barregen.
Aquesta és la gràcia de la literatura. És mentida però és veritat…
Gràcies a la novel·la també volia parlar de la impostura?
Més que de la impostura, dels límits entre el que és veritat i el que és mentida. Vivim en un món en què la mentida i la imitació s’accepten sense problemes. Hi juguem. A la Xina fan pobles que imiten pobles italians. A Catalunya un dels nostres pobles més visitats és el centre comercial de la Roca, que és com un poblet de mentida i més bonic ( més ben pintat i amb menys cables de telèfon i menys baixants vistos i menys rètols de mal gust que molts de veritat.
També parla de l’amor i dels efectes secundaris de l’amor…
Sí. En realitat el lladre del Guernica és una novel·la d’amors impossibles. Els amors immadurs del professor amb l’alumna, el de dos cosins fugitius, desesperats, i el de dues dones que arrosseguen algunes ferides importants. I també Miró i Picasso parlen d’amor i de sexe. En realitat l’amor és el tema de gairebé totes les novel·les!
Ha dedicat bona part de la seva obra al públic infantil i juvenil però darrerament ha publicat novel·les per a lectors adults com ‘’I el món gira’’ i ara El lladre del Guernica. Seguirà aquest camí?
Sí! Les meves novel·les per a nens també són per a adults. No m’agrada escriure bajanades, com si els nens fossin ximplets. De manera que no hi ha cap diferencia entre la novel·la adulta i la infantil. Només els temes. Això sí. Quan em surt una novel·la breu en què el protagonista és un nen o una nena, i no parlo ni de sexe ni de política ni de diners, aleshores dic que és per a nens! Feu la prova. Llegiu Molsa, la història d’un gos que perd els seus nens. Ja me l’han traduït al xinès, l’italià, l’alemany, el castellà i el turc. I els adults ploren encara més que els nens!
