‘Només es pot escriure una història així si hi ha un puntet de mala llet’ afirma l’escriptor
Què passaria si Franco ressuscités i aixequés el cap? Amb quin país es trobaria? Seguiria comptant amb seguidors de les seves idees?
Daniel Vázquez Sallés especula a la novel·la Si levantara la cabera (Destino) amb aquestes idees i ens ofereix una sàtira que no és tan innocent com sembla a primera vista.
Després de la mort del dictador el 20 de novembre de 1975, el Marqués de Villaverde aconsegueix arrancar sis pels del bigoti de Franco per crear sis anys després i amb l’ajut del metge nazi Joseph Menguele un clon de Franco.
Un grup de nostàlgics vol instaurar de nou l’antic règim, però sempre des de les vies democràtiques per després aconseguir un poder prou sòlid que els permeti fer tornar a Espanya al lloc que es mereix i lluitar contra el comunisme, acabar amb els matrimonis gais i el separatisme català i fer tornar el poder a l’església.
L’illa dels llibres entrevista a Daniel Vázquez i analitza un suposat retorn del dictador
Amb aquest inici és difícil no seguir llegint.
Qualsevol persona que escriu intenta animar al lector a què segueixi llegint pàgina rere pàgina però en aquest cas, si que puc dir , que la novel·la té una arrancada bastant sucosa.
No és una novel·la tan innocent com sembla a primera vista.
És una novel·la nascuda de la realitat i observant com estan sortint com a bolets els ‘neos’ que intenten fer-te oblidar la memòria històrica.
Llavors és quan un es planteja, si realment cal una revisió del passat i no hi ha res millor que una revisió del passat portant-la al present i convertint la realitat a través d’uns nostàlgics.
Potser el més complicat en el moment de començar a escriure la novel·la era buscar el to adequat?
Vaig pensar que la novel·la necessitava un to molt satíric i sobretot tenia molt present La escopeta nacional de Berlanga.
Un grup de gent seriosa que converteixen la realitat en una sàtira per la manera de com parlen o ens mouen
La novel·la pot provocar somriures al lector, però també si que hi ha crítica a través del personatges
És poder jugar amb aquest clon de Franco que l’anomenen Paquito o Exceléncia. El curiós és que la gent que el rodeja és més franquista que el propi clon de Franco. Són gent tan nostàlgica que fins i tot els porta a fer el ridícul.
El Franco clonat té 33 anys i ha de liderar l’operació Gibraltar Español per tornar al poder amb el seu partit CAP cuarenta años de paz.
Exacte, però no fa referencia als anys passats sinó als futurs. La novel·la està plagada de temes que formen part del codi franquisme i fins i tot em vaig plantejar anomenar la missió Perejil español.
Són coses que van et van sorgint fruit sobretot de nits d’insomni i després quan entres en aquest cercle virtuós franquista acabes pensant i parlant com ells i ets capaç de treure coses que mai havies pensat escriure. i
Sobretot he tret molta informació gràcies a les tertúlies de la televisió que m’han ajudat per escriure els diàlegs de la novel·la.
Al Franco de la novel·la el situa a l’any 2014 i li preparen una campanya de màrqueting i amb una clara influència en les xarxes socials.
Dominar les xarxes socials és importantíssim. El Franco de la novel·la és un tipus que ha viscut 33 anys tancat en un pazo a Galícia i quan surt d’aquest lloc es troba a gent com els seus seus assessors d’imatge i ha d’aprendre un codi que no li interessa gaire però ha d’entrar en aquest món si vol sobreviure.
Un Franco que li agrada jugar a Call of Dutty..
Ell, és un clon de Franco comparteix molts aspectes genètics de l’original amb el mateixos somnis com el de poder entrar a la legió. Com no ha pogut entrar per ser considerat estret de pit ha de demostrar que és un gran militar i ho fa a través del joc ‘Call of duty’ i busca tots els enemics que vol eliminar com Zapatero, Bin Laden o el Lute.
Agafant el títol de la novel·la, que creus que pensaria Franco si aixequés el cap?
Crec que seria molt perillós i segur que pensaria que todo lo que dejó atado y bien atado ho va deixar molt ben lligat.
Suposo que la situació actual no li agradaria gaire i intentaria fer un cop d’estat i reaccionaria amb una forma poc amable.
Hi ha un fragment de la novel·la on no veu gaire clar aconseguir el poder per mitjà d’unes eleccions…
En el fons és un clon de Franco i vol tornar a ser aquell Franco que ell considera històric i pasar per la democràcia per obtindre el poder li sembla una vulgaritat.
Per ser un dictador com cal, ha d’aconseguir el poder a través de la força i cops d’estat.
El fet de publicar una novel·la com Si levantara la cabeza podem afirmar que ja hem superat molts tabús?
M’agradria pensar que si i si en un país es pot parlar de tot vol dir que estem davant d’un país madur.
Si no es pot parlar de tot, vol dir que encara hi ha moltes coses que s’han de païr i que el país no està evolucionant de forma correcta, és bo posar en dubte i criticar moltes coses que fins ara no s’han pogut criticar. Per la salut d’un país és bo.
El lector ha de llegar la novel·la com una comèdia o com una advertència?
De les dues formes. En el fons el que faig es que el lector comenci un viatge amb els personatges i que a partir d’aquest moment es diverteixi i reflexioni.
Moltes de les coses que tracta la novel·la estan succeint en aquests moments i per tant hi ha una crítica i una advertència implícita a la novel·la. [pullquote]Moltes de les coses que tracta la novel·la estan succeint en aquests moments i per tant hi ha una crítica i una advertència implícita a la novel·la.[/pullquote]
L’escriptor alemany Timur Vermes va publicar fa un temps el llibre Ha tornat on narrava un suposat retorn de Hitler…
Vermes va publicar primer i sembla que el fatxes estan de moda i hi ha una revisió d’aquests personatges. Jo li vaig voler donar un to molt més satíric i esperpèntic que m’anava molt bé per explicar la història que jo volia.
Potser a Si levantara la cabeza hi ha més mala llet….
Podria ser que jo tinc més mala llet i no ho sabia abans. Em va sortir una novel·la amb més mala llet que va apareixent a través dels personatges i com a narrador el que faig és escriure una historia. Tota la ideología és dels personatges.
De fet, només es pot escriure una història així si hi ha un puntet de mala llet.
Va debutar com a escriptor l’any 2003 amb Flors negres per a Michael Roddick (2003). I després has publicat una obra literària força diferent i diversa. Com valora tots aquests anys dedicat a la literatura…
Complicats. A vegades et diuen que és millor especialitzar-se però a mi m’agrada explicar històries. El més complicat es trobar el to de les novel·les i mantenir-lo fins al final sense alts i baixos.
L’any 2013 vas publicar ‘Recuerdo sin retorno’ un homenatge al teu pare Manuel Vázquez Montalban.
El teu pare et va donar algun consell?
No vaig ser jo, qui li vaig dir que tenia la intenció d’escriure, sinó que va ser ell qui em va animar a fer-ho.
Al final després de moltes reflexions va sorgir una idea que després en convertiria en la novel·la Flors negres per a Michel Roddick.
Llavors no sabia si la meva carrera literaria seria llarga o acabaría amb aquella novel·la. I el meu pare em va animar a seguir.
Audio de l’entrevista
Fotografia de l’autor: Jorge del Campo
