L’escriptora Coia Valls publica ‘El mercader’ (Ediciones B) una novel·la històrica ambientada a la Barcelona del segle XIV.
Després de la bona acollida de ‘La princesa de Jade’ l’escriptora catalana es consolida amb una segona novel·la.
Coia Valls ha parlat a L’illa dels llibres de la novel·la ‘El mercader’ que l’editorial B publicarà el 14 de març. Jordi Milian
El mercader és la segona novel·la que publica després de La princesa de Jade. Amb quins records es queda d’aquella primera experiència literària?
Em quedo amb tot el que he après, a tots els nivells, durant el trajecte. Amb les mostres d’afecte i gratitud dels lectors, amb tants i tants missatges de suport i complicitat, amb l’alegria de noves coneixences. Ha estat un viatge molt viscut on, com no podria ser d’una altra manera. Després de sentir el plaer dels lectors davant “La princesa de jade” he tornat diferent, com els personatges de la meva novel·la.
Abans de la sortida i publicació d’El mercader, l’editorial ha duplicat la tirada inicial per la bona rebuda de la novel·la per part dels llibreters. Nota una certa pressió?Pressió? No! El que noto és confiança en la meva obra per part dels editors, dels lectors que han pogut ja assaborir la novel·la, dels llibreters, que sempre són exigents, i amb bons motius, a l’hora d’atorgar el seu entusiasme. Tot plegat, m’esperona a anar més enllà, a treballar cada vegada millor. La sortida de la novel·la ha esdevingut un repte, i a mi m’agraden els reptes!
Quina resposta espera dels lectors?
Espero que s’endinsin sense prejudicis en un escenari que he trenat amb rigor històric, dedicació i caliu humà. També, com no, els seus comentaris i la calidesa a la que ja em tenen acostumada.
El mercader s’inspira en una tesis doctoral de l’historiador Victor Hurtado sobre la família Mitjavila… Qui era aquesta família?
Era una família de mercaders que va viure a Barcelona al segle XIV i va fer fortuna emprant l’enginy i l’esforç. En la seva tesi doctoral, Victor Hurtado, ens apropa els moviments conjunturals de l’economia de la ciutat i la seva projecció a la Mediterrània. S’ha de dir, però, que aquest llibre em va servir de punt de partença per aprofundir-hi, va ser l’inici, un gran inici, per començar la gran recerca que després vaig portar a terme.
El mercader ens ofereix un retrat de la Barcelona del segle XIV on hi descriu ambients i aspectes de la vida quotidiana d’una manera molt minuciosa. El procés de documentació haurà estat exhaustiu….
Ha estat exhaustiu i molt interessant. De la Barcelona d’aquella època ens ha arribat molta documentació i s’han portat a terme estudis acurats, sovint fruit de anys i anys d’investigació. Aprofito per donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet més fàcil la meva tasca apropant-me a les fonts o a través de la seva recerca. Entre molts d’altres voldria destacar: Teresa Vinyoles, Carme Batlle, Coral Cuadrado, Juanjo Cáceres, Víctor Hurtado, Guillem Morro, Mario del Treppo, Georges Jehel, Philippe Racinet, Miguel Raufast Chico, María del Carmen Arjona Núñez, Roger Benito, Anna Castellano i Tresserra…
Tot plegat m’ha permès traslladar-me a l’època on succeeixen els fets. Ser capaç de fer un viatge en el temps i posar-me en la pell dels personatges, dotar-los de versemblança en el seu parlar, vestir, maneres de moure’s, transmetre l’olor i la vida als carrers, els matisos del paisatge.
L’any 1333 és una època complicada i també, com l’actual, és un període de crisi. Com va afectar aquesta crisi?
Com en totes les crisis, va haver qui va perdre tot el que tenia i va abandonar-se a la seva sort, però també qui es va reinventar cercant noves maneres i qui es va aprofitar de la conjuntura econòmica per enriquir-se, sense importar-li el preu que havia de pagar, ni el fet de comerciar amb el dolor.
Barcelona va patir molt i va ressorgir de les seves cendres gràcies a persones valentes, ambicioses i treballadores que, arriscant, van cercar nous mercats i maneres de fer. Segurament ens van deixar una lliçó a aprendre, com en tota crisi sigui del caire que sigui.
El protagonista de la novel·la és en Jaume Miravall, un mercader procedent de Reus que arriba a convertir-se en un dels mercaders més importants de la ciutat. Què en destacaria del seu personatge?
La seva capacitat de lluita, la seva visió de futur i el coratge que li va permetre anar més enllà. La curiositat que el porta a explorar indrets i endinsar-se en la cultura, el seu amor als llibres. També, les reflexions que ens proposa al voltant de la llibertat, de l’amor, de l’ambició, l’amistat o la ètica. Entre d’altres, aquestes contradiccions internes amb les que s’enfronta formen part de la riquesa i complexitat del personatge.
Tot això té molt a veure amb la història de la meva família. Durant molts anys he seguit la pista dels meus avantpassats confegint l’arbre genealògic. Pares, avis, i remuntant-me molt lluny en el temps a la recerca dels meus orígens, els mercaders em precedeixen. Em sento orgullosa de formar part dels hereus de l’astúcia i l’esforç amb la que aquesta saga de gegants va contribuir a aixecar el nostre país. La meva novel·la també és l’oportunitat de retre’ls-hi un merescut homenatge.
Jaume Miravall destaca per la seva tenacitat, el seu esforç i les ganes per aconseguir nous mercats… La novel·la també parla de l’esforç, de superar les adversitats i els obstacles.
Els obstacles poden esdevenir motor de canvi, són reptes que ens esperonen a seguir, si tenim un objectiu en el que creiem cegament. En Jaume Miravall el tenia i, ni en els pitjors moments, va pensar a renunciar-hi.
Els personatges de la novel·la s’enfronten a dificultats que venen de fora i a d’altres intrínseques a la seva personalitat. La evolució de cadascun d’ells no s’entén sense aquesta doble lluita.
Aquest podria ser també un missatge pels moments que estem vivint actualment?
Epicuro deia que com més gran és la dificultat, més cabdal és la glòria d’haver estat capaç de superar-la.
La cultura de l’esforç agonitza. Crec que és un bon moment per fer-la més present en la societat que ens ha tocat viure. En la novel·la els llibres són font de saviesa i curiositat. Formar-se integralment és imprescindible per sortir-se’n. Amb el temps hem parcel·lat el saber, especialitzar-nos i obviar la formació humanista no crea persones millors. Crec que tornar a les fonts ens ajudarà, revisar els models i els valors ens ha de plantejar una reflexió en tots els sentits.
Com ja va fer en la seva primera novel·la, ara amb El mercader també fa viatjar els seus personatges. Barcelona, Tortosa, Reus, Alexandria, Cefalú són alguns d’aquests escenaris
El viatge és una de les meves dèries; marca de la casa, diria. Em permet posar a prova els personatges en ambients que els són desconeguts, mostrar altres realitats que sovint entren en contradicció amb els seus costums, amb les seves creences… Fer que altres escenaris comparteixin l’acció ofereix un marc més ric al conjunt, ajuda a fer-se una idea global del món per tornar al lloc d’origen.
Potser la idea del punt de vista del cinema ens pot servir a tall d’exemple. Escollim l’indret on es desenvoluparan els fets i, en diferents moments fem una panoràmica, un tràveling, apropant-nos a punts distants, per tornar al nostre objectiu amb més coneixement de la realitat on es desenvolupa l’acció principal.
Sembla haver-se especialitzat en la novel·la històrica… Seguirà amb aquest gènere?
De moment, sí. Estic treballant en una altra novel·la que narra fets llunyans en el temps. Però no m’ho he plantejat seriosament des d’aquest punt de vista. Escric del que m’agrada, aprofito històries o motius que em resulten interessants i en les que vull aprofundir i em produeixen gaudi. No m’agrada pensar que “el gènere” ha de ser motiu d’encotillament. Si bé ho mirem, tota novel·la es pot encabir dins d’uns quants gèneres.
No tinc consciència d’un moment clau, d’una revelació. He escrit des de que recordo. S’han succeït els quaderns, les notes, els temes… Quan vaig decidir publicar sí que vaig assumir el repte d’un estudi més seriós de les tècniques i, com tot professional, vaig haver de dedicar-hi temps i esforç diari per seguir aprenent i ser cada cop més exigent amb mi mateixa quan em poso al servei dels lectors.
Quan va decidir ser escriptora?
Crec fermament que una escriptora ho és en tot moment, quan escriu i quan no ho fa. Es tracta d’una manera de viure, de sentir, de mirar el que ens envolta i convertir-lo en una captura, com ho faria un animal, utilitzant tots els seus sentits. No és possible deixar de ser el que som, fragmentar una part del tot. Sóc escriptora quan passejo i cuino o explico contes a un nen. Totes les parts es retroalimenten i em configuren.
Per què hem de llegir El mercader?
En primer lloc, perquè aspira a complir una condició indispensable de tota novel·la, entretenir. Ser capaç també de portar-te a una altra realitat que t’atrapi, que et desperti la curiositat per conèixer aquell món que t’hi expliquen. Per tant, que t’inviti a quedar-t’hi per uns dies.
També perquè és important investigar el nostre passat, per entendre millor el nostre present.
I perquè hi trobareu un escenari documentat amb rigor, una escriptura acurada i uns personatges amb carisma, dels que pots enamorar-te o odiar-los, però que de ben segur t’acompanyaran, fins i tot després de finalitzada la lectura.
