La guanyadora del Planeta amb ‘El cielo ha vuelto’ reflexiona sobre la desconfiança i la por.
La carrera literària de Clara Sánchez ha estat marcada pels premis literaris. Va rebre l’Alfaguara de novel·la amb Últimas noticias del paraíso o el premi Nadal que va rebre l’any 2010 amb la novel·la Lo que esconde tu nombre.
‘El cielo ha vuelto’ (Planeta) parla de sentiments i com actuem davant la desconfiança i les pors. Patrícia, la protagonista de la novel·la és una model d’èxit que fins ara la vida la somrigut, o almenys és el que ella imaginava.
Un viatge en avió la posarà en l’alerta i farà esclatar la bombolla on ha viscut durant molt de temps. Una vident anomenada Viviana, que seu al seu costat durant un trajecte en avió, l’avisarà del perill que corre.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Clara Sánchez.
una model que tenia una mirada que reclamava la meva atenció.
Aquella mirada em va fer aturar-me i fixar-me més en la model que el la roba que portava i anunciava.
Llavors, em vaig adonar que la meva mirada era més superficial del que jo pensava, perquè no eren aquestes noies models les superficials, sinó que jo no em fixava en elles. I això em va portar a pensar,que en el món en què vivim és així i no ens aturem per mirar i reflexionar sempre i passem de llarg de moltes coses.
Aquesta reflexió la vaig fer mirant aquella fotografia d’una noia en una revista de moda i de seguida vaig pensar “potser a aquesta noia li està ocorrent alguna cosa i m’agradaria descobrir que és”.
D’una novel·la a més de gaudir llegint-la, el lector també agraeix que pugui reflexionar i pensar..
Si exacte. És el que sento quan escric. Per escriure haig de tenir dues coses al meu costat. aturi excessivament per descriure per exemple un bolígraf.
Busco la música de la novel·la però al mateix temps també demano que en el moment d’escriure em trobi reflexionant, pensant i pugui entrar de ple a l’interior del personatge. Sobretot que pugui aprendre i veure coses amb la mirada dels meus personatges.
Són dues coses que necessito per poder escriure i crec que són les dues coses que troba el lector.
En alguna ocasió ha comentat que escriu amb el cor i els sentiments
Però mai des de el punt de vist d’un cor i uns sentiments paralitzats. A mi m’agrada meu que el personatge aprengui mentre actua i que hi hagi alguna cosa que li obligui a actuar i sortir fora per retrobar-se amb el món
El món de la moda està marcat per les rivalitats, les enveges i la competitivitat.. No és casualitat que la protagonista de la novel·la sigui una model?
Gairebé com la vida mateixa o com en qualsevol altre feina. Ara vivim en uns dies on cal lluitar molt per aconseguir o mantenir una feina.
Els grans poders que ens estan sotmetent ens estan qüestionant si és possible la lleialtat, la generositat i si és possible ser una mica heroi en aquest món que vivim.
Crec que ens estan treien una cosa molt important i és l’aspiració de l’heroïcitat. No podem ser herois perquè la gent ha de donar de menjar als seus fills i ha de protegir-se. Ens estan treien l’heroïcitat.
Patrícia la protagonista de la novel·la és model i de moment ha viscut una vida d’èxit, però una trobada amb una vident en un avió es torna desconfiada……
Viviana es cola en la vida de Patrícia perquè ella té alguna cosa en el seu interior que li diu que les coses no van tan bé com ella creu i gràcies a això li crea una predisposició al fet que una vident pugui entrar en la seva vida , perquè en altres circumstàncies no n’hagués fet cas.
Necessitava que algú li pugues treure la bena dels ulls
Som desconfiats per naturalesa?
Penso que tots som una mica Patrícia. Amb la fallida de les entitats econòmiques se’ns ha anat caient la bena dels ulls i això ha generat més desconfiança. Tots som més desconfiats perquè ens han enganyat, i manipulat.
Ja no anem per la vida amb la mateixa actitud que abans, però d’aquesta desconfiança podem sortir millors o pitjors.
La desconfiança pot provocar que aflorin certes pors i temors…. La por és 
Pot generar por i recel i moltes coses dolentes, però també pot generar canvis d’actitud o un altre tipus d’iniciatives. És com l’amor que ens pot afeblir o enfortir. La desconfiança ens pot enfortir perquè ens fa ser més crítics i amos de nosaltres mateixos però la por també ens pot bloquejar i no deixar-nos sortir de casa.
Sempre cal optar per l’actitud positiva…
Cal prendre l’actitud que som éssers intel·ligents i dotats d’imaginació i creure que aquesta imaginació no ens la pot treure ningú ens faci el que ens faci.
La imaginació ens permet transformar la vida. És el que busca Patrícia i el que li dóna Viviana és una mica de màgia, d’imaginació per transformar la seva vida.
Patricia haurà d’anar descartant quina persona o persones són els causants del seu estat actual de desconcert. A partir d’aquest moment anirem coneixent als possibles sospitosos com si es tractés d’una novel·la negra.
Està lleig que ho digui jo, però precisament, fer això m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé. Aquesta nova actitud de Patricia m’ha permès recórrer tots els personatges de la novel·la. Tots els personatges estan basats en personatges reals i que m’he anat trobant en la meva vida.
Gaudeixo molt creant els personatges secundaris perquè són els que donen vida les novel·les
En el moment de rebre el premi Planeta vas reclamar un premi Nobel per Ana Maria Mature
Em va emocionar molt veure Ana Maria Matute en la cerimònia del premi Planeta. És una dona molt intel·ligent i molt lúcida i amb una literatura de tanta qualitat que em semblaria molt just que rebés el Nobel…
Ella està a l’alçada de les grans i gràcies a ella estem escrivint altres escriptores. Ana Maria Matute va ser una pionera i és una mestra i sempre cal tenir gratitud cap als mestres
Que suposa guanyar el planeta?
Estic molt contenta amb el premi perquè significa entrar a formar part d’una companyia molt bona al costat d’Ana Maria Matute , Vargas llosa, Montalban, Eduardo Mendoza, Juan Marsé i una llarga llista de grans escriptors.
Però sobretot també estic contenta per la gran visibilitat que té la novel·la i pel focus de llum que recau sobre el llibre.
Guanyar el planeta suposa tenir en uns mesos una agenda plena de presentacions, entrevistes…
És esgotador, però és molt gratificat i m’emociona veure tantes persones bolcades amb el llibre.
Llegint és l’única manera que un es pot llevar una obsessió del cap. No fa falta prendre ansiolítics ni altres medicaments, simplement cal llegir.
Sou molts els periodistes i les persones que treballen a les editorials que estan treballant a favor del llibre.
Ja que hi ha institucions que no s’encarreguen d’això, doncs ho haurem de fer nosaltres.
I després del Planeta?
Abans de posar-me a escriure li dono moltes voltes a les idees Perquè ja he trencat molts folis en la meva vida. De vegades he trencat més de cent folis perquè no ho havia madurat prou en el meu cap.
De moment estic donant-li voltes a les idees.