La novel·la està basada en un cas real d’un assassinat no resolt en plena postguerra alemanya.
El asesino entre los escombros’ (Maeva) de Cay Rademacher ens situa a la ciutat d’Hamburg a l’any 1947 i en un període de postguerra.
Els protagonistes de la novel·la, com també ho van fer molts ciutadans alemanys de l’època, no tindran més remei que tornar a començar i aixecar-se després d’un període de guerra.marcat per la duresa i pels efectes d’una guerra que ha deixat un país en una situació difícil.
Qui també ha de renéixer i començar una nova vida és l’inspector Frank Stave, sobretot després de la pèrdua de la seva dona durant un bombardeig i la desaparició del seu fill.
Cay Rademacher intenta resoldre un cas real d’un assassí en sèrie que entre 1946 i 1947 va assassinar a quatre persones sense que mai es pogués identificar ni l’assassí ni les víctimes.
El resultat és una novel·la molt ben documentada que continuarà amb la publicació de dos títols més.
L’escriptor i periodista alemany destaca a L’illa dels llibres el procès de creació de la novel·la
Per què va decidir situar la novel·la a l’Hamburg de la postguerra alemanya ?
Va ser una casualitat. Estava fent recerca per a un article per la revista Geo, buscant informació sobre la vida quotidiana a la postguerra alemanya i em vaig trobar amb el cas de l’assassí entre la runa.
Era un cas real que es va produir a Hamburg a mtjans dels anys 40 i que mai es va resoldre.
Com no em podia treure del cap el cas, vaig decidir escriure una novel·la sobre aquest fet.
Amb la novel·la també ha volgut retre un homenatge a una època i a un gènere determinat la ‘Trümmerliteratur’ (la literatura de la runa)
És un homenatge i tant que si. Va ser un moviment molt breu que va durar deu anys.
He volgut fer un homenatge als escriptors que van escriure sobre els horrors de la postguerra, especialment de l’escriptor Von Karl Boja que esmento a la novel·la.
Va ser un època complicada on molta gent va haver de començar de nou com el seu personatge Fran Stave
Era una època molt complexa perquè molta gent havia de començar de zero, però això també comporta una certa llibertat.
Tot i així, hem de dir que tothom amagava secrets i tot un seguit de traumes dels anys anteriors i per tant oficialment si que hi havia una obligació per començar de nou, però amb un bagatge anterior marcat pel nazisme.
El personatge de l’inspector Frank Steve viu traumatitzat després de perdre la seva dona en un bombardeig i la desaparició del seu fill…
Steve és un personatge que ha construit una presó al seu voltant, pel sentiment de culpa. Per una banda amb la mort de la seva dona que en un bombardeig i la sensació de no haver pogut fer res per salvar-la i per una altre banda la pèrdua del seu fill perquè no va poder evitar que s’allistes a l’exèrcit nazi.
Aquest sentiment de culpa fa que, Steve, sigui un personatge molt solitari.
Aquesta situació també la patien altres ciutadans alemanys..
Exacte, no és una situació única perquè en aquesta època van ser molts els alemanys que van perdre familiars durant la guerra. Molta gent es trobava sola i no podia parlar amb ningú dels seus sentiments perquè tothom es trobava en la mateixa situació.
Per crear aquest ambient, el procès de documentació haurà estat important..
La recerca va suposar més de la meitat del procès de creació de la novel·la. Havia de trobar testimonis i els vaig buscar en cartes, diaris personals, entrevistes amb gent a més d’examinar els objectes quotidians de l’època en museus i col·leccions privades.
La postguerra és un període poc recollit en la història i per aquets motiu vaig trigar un any fent la recerca.
També era una època complicada per parlar de certs temes.
Era una època amb molts tabús i les persones que van viure aquella situación, va trigar molts anys, fins que no es van atrevir a parlar del que havien viscut.
I per complicar-se encara més, decideix tractar a la novel·la un cas real
Per una part té les seves avantatges, perquè mitja història ja està escrita, però per una altre banda et limita al tipus de crim o escenaris dels fets.
Sobta que mai va ser capturat l’assassí ni tampoc van ser identificades les víctimes.
Aquest és un dels grans misteris i un dels fets més pertorbadors d’aquest cas, el fet que mai s’arribessin a identificar a les víctimes. Fins i tot més pertorbador que no identifiquessin a l’assassí.
La policia d’Hamburg va estar vint anys investigant, però mai es van acostar a identificar a la persona que va cometre els assassinats
El Asesino de los escombros forma part d’una trilogia
Mentree escrivia el primer llibre em vaig adonar que no acabaria la trajectòria emocional dels personatges principals i vaig decidir continuar.
Un cop escrits els tres llibres penso que m’haig de dedicar a d’altres projectes.
Potser dintre d’uns anys, agafo alguns dels personatges secundaris de la trilogia i els trasllado als anys 50, un període marcat pel miracle econòmic i la recuperació d’alemanya i que pot ser interessant novel·lar.
Les tasques de periodista són compatibles amb la literatura..
És compatible, però sempre haig d’escriure fora d’hores de la feina.
La recerca que faig servir per les dues feines és molt similar però haig d’anar en compte de no barrejar-ho, perquè un periodista no es pot inventar res, però si que com a novel·lista, tinc la llibertat de fer algunes invencions.
Trobo un bon exercici combinar les dues feines i el hobby de novel·lista em sembla genial.
Com a novel·lista si que va poder resoldre el cas de l’assassí entre la runa…
Exacte, com a novel·lista vaig poder donar una solució al cas i em va permetre trobar una solució inventada però plausible sobre el cas de l’assassí entre la runa.
Quins serien els seus referents?
Per una banda els detectius clàssics de les novel·les americanes clàssiques dels anys 40 i 50. Però també em sento fascinant pels complexos personatges de John Lee Carré que sempre amaguen molts secrets.
Quin paper juga el gènere negre a Alemanya?
És molt popular, i pràcticament cada ciutat compta amb el seu festival de la novel·la negra. El mateix èxit del gènere que viviu aquí també ho tenim a Alemanya
