Debuta amb la novel·la ‘Matar el meu pare’ (Columna/Seix Barral) on denuncia l’assetjament i la violència masclista.
L’escriptora i periodista Carina Bergfeldt, assegura que a Suècia cada 40 minuts la policia rep una trucada d’una dona per denunciar que el marit o company la maltracta físicament, però que malgrat aquestes xifres, la violència de gènere, encara és un tema poc comentat entre la societat sueca.
Coneguda com una de les estrelles del periodisme suec per haver-se infiltrat el mes de juliol de 2011, entre les víctimes de la matança de Noruega , va ser guardonada amb el premi Aswedish Grand Journalism Prize 2012.
Aquell fet li va canviar la seva visió com a periodista i ara Carina Bergfeldt utilitza la novel·la negra per obrir-nos els ulls davant de fets denunciables com la violència de gènere
Quan i per què va començar a escriure la novel·la?
Era l’1 de gener de 2010 i havia estat treballant la nit de Cap d’Any. Havia estat pensant que m’agradaria intentar escriure un llibre però no parava de pensar que no en seria capaç. I aleshores aquell dia vaig seure i buscar a Google “Com escriure una novel·la negra” i em va aparèixer la pàgina de la Camilla Läckberg. Hi tenia una versió reduïda d’un manual per aprendre a escriure novel·la negra i en un dels capítols deia: “coneix bé els teus personatges”. Hi havia una pregunta que deia: “Quan mires aquesta persona, què és el primer que veus?
Vaig tancar els ulls I vaig veure un home davant meu. Li vaig veure la cara clarament. Vaig mirar l’hora que era, eren les 15.51, vaig obrir un document de Word i vaig començar a escriure sobre aquest home, Valdemar. Un cop vaig començar, no vaig poder parar. Em vaig quedar allà asseguda durant quatre dies i vaig escriure 80 pàgines. Un cop fetes havia d’acabar el llibre!
La crítica assegura que la seva novel·la és una aposta diferent respecte a d’altres novel·les negres sueques. Quina creu que és la diferència?
La major part de les novel·les negres comencen amb un assassinat i acabes sabent qui és l’assassí al final, però aquí és el contrari. El llibre comença amb una dona que planeja matar el seu pare però el suspens rau en la planificació i en esbrinar qui és ella i si ho farà.
‘Matar el meu pare’ és la seva primera novel·la, amb quins referents comptava?
M’encanten els llibres de Stieg Larsson, igual que Jo Nesbø and Kristina Ohlsson. M’agraden les històries fosques, no les novel·les negres “maques”.
Com a tota novel·la negra ha de servir per denunciar algun fet. Vostè es centra en la violència de gènere. Com es viu aquest tema a Suècia?
A Suècia, cada 40 minuts la policia rep una trucada d’una dona per denunciar que el marit o company la maltracta físicament. És un gran problema però no el tenim gaire en compte.
Una de les intencions que vol aconseguir amb la novel·la és el de despertar consciències…. Quin missatge ens vol donar amb la novel·la?
Que hi ha senyals que serveixen per identificar aquestes situacions. Segons l’OMS, una de cada quatre dones arreu del món patirà maltractaments físics en algun moment de la seva vida per part de la seva parella. Una de cada quatre. Hi ha moltes possibilitats de conèixer-ne alguna d’elles.
Deixa clar a la novel·la que existeix el maltractament físic però també el psicològic que sempre és més difícil de detectar.
Es molt important reaccionar enfront del maltractament psicològic. Fa molt de mal i de vegades és pitjor que el maltractament físic. Pot destruir la vida d’un infant per sempre.
Com compagina la feina d’escriptora amb la de periodista?
M’encanten totes dues! Com a periodista haig de ser concisa, la qual cosa està bé perquè s’han d’escollir millor les paraules. Com a escriptora puc escriure textos moooolt més llargs i és molt divertit perquè puc jugar amb les paraules. M’encanta aquesta barreja.
És més fàcil fer arribar a la gent determinades denúncies en una novel·la que en un article periodístic?
Sí, perquè es pot escriure un text molt més llarg.
El mes de juliol de 2011 va ser l’única reportera que va estar amb les víctimes de la matança de Noruega. Un fet que en alguna ocasió ha comentat que li va canviar la seva visió com a periodista. En què ha canviat?
Em va ensenyar que el més important és explicar la història de les persones. La tasca del periodista és observar i fer partícips als lectors. Volen veure el que tu veus, sentir i tastar el que hi ha. Estar tan a prop d’una tragèdia tan grossa em va ensenyar que havia d’escollir les paraules amb molta cura per fer justícia a les víctimes i per donar als lectors el que necessitaven.
En quina situació es troba el periodisme actualment?
Es un repte. Quan vaig començar al meu diari, escrivia un article I ho havia de fer bé. Ara escric un article ràpid pel web, una versió més llarga pel diari, tinc un compte a Facebook i a Twitter per interactuar amb els lectors i se suposa que haig de fer TV en viu. Es una professió canviant i ens hi hem d’adaptar.
Camilla Lackberg, Assa Larsson i Mari Jungstedt són els noms d’algunes autores sueques de novel·la negra que han aconseguit un èxit fora de Suècia. Què té en comú amb aquestes escriptores?
Ha ha… Doncs espero que sigui que la gent vulgui llegir el meu llibre.
Matar al meu pare forma part d’una trilogia. Quina serà la propera novel·la?
Tractarà el tema de la violació, que és un altre problema social del que no se’n parla prou.
