L’escriptora sueca Asa Larsson ha publicat el cinquè títol de la sèrie ‘Sacrifici a Moloc’ (Columna/Seix Barral).
Les novel·les d’ Asa Larsson destaquen per la seva duresa que no té res a veure amb una personalitat amable i oberta.
‘Sacrifici a Moloc/Sacrificio a Mòleck (Columna/Seix Barral) el cinquè títol de la sèrie el Cercle Polar comença quan un grup de caça troba un dit gros d’home a l’estómac d’un ós, i uns mesos més tard, el cadàver d’una dona apareix a casa seva. Inicien la investigació del que, en principi, sembla un assassinat mogut per l’odi o la gelosia.
La sèrie de novel·les protagonitzades per Rebecka Martinson, ambientades al nord de Suècia a Kirina, està a punt d’arribar al final.
Fa temps que Asa Larsson va anunciar que la sèrie la formarien sis títols i ara comença a pensar en nous reptes literaris.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Asa Larsson.
La veritat és que compartim mes qualitats. Jo vinc del nord de Suècia com ella i compartim una sensació de ser considerades com un ciutadà de segona pel simple fet d’haver nascut i viscut al nord.
Veus com et miren per sobre de l’espatlla i en l’àmbit de l’advocacia ser del nord de Suècia ens fan sentir com l’últim mico. En això si que ens sentim identificades.
Crec que va ser el seu pare qui li va obrir les portes a la literatura….
Si, d’alguna manera el meu pare era una persona que estava absent en el seu món i era força pensatiu.
Per cridar la seva atenció li ensenyava el que escrivia o llegia. Per la meva mare els llibres també eren molt importants.
Quan la meva mare era jove vivia en una casa molt apartada del poble i no hi havia una carretera construïda. La única manera d’arribar era esquiant en hivern o en una barca l’estiu.
Però mai els hi van faltar lectures perquè en realitat va ser la meva àvia qui els va animar a llegir, malgrat que entre els habitants del poble llegir no estava ben vist.
Jo recordo els estius en aquest entorn amb molts llibres i amb moltíssima disposició per la lectura.
Potser, pel què ens comenta ja sabem d’on bé la duresa de les seves novel·les.
I tant, per sobreviure en un entorn tan dur tènies que ser molt forta per poder sobreviure.
Hi ha uns extrems molt forts entre l’estiu i l’hivern al nord de Suècia i potser per aquest fet, la gent també es torna més extrema en la seva personalitat, en la relació amb la religió…..
Ambientar les novel·les a Kiruna, el lloc on ha nascut i viscut li ha suposat algun problema?
La veritat que cap problema. He intentat alguna vegada situar les novel·les en un altre lloc, però no ho aconsegueixo i em costa molt.
Conec perfectament Kiruna, sé com parla la gent, el terreny i ho tinc molt a prop. Conec Kiruna massa bé
Kiruna és fantàstica. És una porta a les muntanyes del nord. Hi ha una primavera increïble entre març i abril amb molt poca neu i molt sol
És diferent a la resta de Suècia, i potser seria molt més semblant a Noruega. Si véns millor que et portis una jaqueta. (riu)
Néixer en Kiruna si que ha marcat la seva personalitat….
I tant. Jo tinc una personalitat molt del nord amb un accent molt marcat. Som diferents de la resta de Suècia.
Parlem més alt i ens movem més…..
Vostè té un caràcter diferent al que són mostrar en les seves novel·les…
Això m’ho comenten molt i em diuen que com sent tan baixeta i petitona puc escriure crims tant horribles….
La doble cara d’Assa Larsson…
Em fa gràcia que sembli tan sorprenent. Si que és veritat que sóc molt alegre i sociable.
Els meus personatges sempre tenen un costat fosc i són bastant silenciosos i deprimits però jo també tinc tot això en el meu interior.
Espera déu minuts i veuràs (riu)
La religió va marcar la seva joventut i si fem cas de les seves novel·les sembla ser que no li va deixar un bon record.
En el gènere negre es té molt d’interès en com l’església pot sotmetre al poble i com la societat pot sotmetre a la dona.
També de com la policia intenta buscar justícia, però al mateix temps, està sotmesa al poder i a les altes esferes. En el gènere negre hi ha una part d’entreteniment, però com estem en una societat ens interessa ser crítics.
Tot gira entorn al poder i com aquest t’arriba a corrompre.
Aquesta idea és molt antiga i fins i tot en l’antic testament el rei David va acabar assassinant.
De moment porta cinc novel·les publicades de la sèrie Rebeck Martinson. Segueix pensant en una sèrie de sis novel·les com va comentar fa uns anys?
Efectivament. Així que queda només en queda una…..
S’ho ha pensat bé?
Hi he pensat molt en això. No ha estat una decisió fàcil perquè la sèrie ha funcionat molt bé.
No puc negar que Rebecka m’ha ajudat entre altres coses a pagar el lloguer durant els darrers déu anys. Però, penso què en el terreny creatiu i en general en la vida també cal saber quan acabar una relació, un treball.
De totes maneres si en un moment donat no tinc com alimentar als meus fills segur que tornaria al personatge…..
Deixar a Rebecka no significa que Asa Larsson deixi d’escriure…
No, jo seguiré escrivint però la pregunta seria si la gent em seguirà llegint….
Segur que si..
Bé almenys la meva mare i la meva tieta segur…. (riu)
Per quan té prevista la publicació de la sisena novel·la de la sèrie?
Espero tenir-la finalitzada en un any
Temps suficient per pensar en altres projectes……
La veritat és que tinc molts projectes que m’estan trucant a la porta i puc dir que m’estan tornant boja.
És com estar en un parvulari i haver de dir als nens ‘tranquils, tranquils que arribarà el vostre moment…
El nom i el personatge de Rebecka Martinson és un homenatge a Martin Beck, el policía creat pel matrimoni Maj Sjowall i Per Whaloo
Efectivament és un homenatge i el seu nom està amagat en el de Rebecka Martinsson.
Penso que Sjowall i Whaloo són els pares de la nove·la negra a Suècia. Sense ells no escriuríem com ho fem actualment.
Per mi era una manera de mostrar-los respecte i donar-los les gràcies per tot el que van fer.
