Societat Negra, la darrera novel·la de l’escriptor català, situa les famoses tríades i màfies xineses a la ciutat de Barcelona.
Andreu Martín és un dels històrics de la novel·la negra catalana. En els darrers anys el nom d’Andreu Martín és sinònim de premis; V Premi Crims de Tinta amb Societat Negra, premi Sant Joan amb Cabaret Pompeia a més del Premi Pepe Carvalho durant la celebració de la BCNegra 2011.
Com els millors detectius i escriptors, Andreu Martin segueix observant la realitat que l’envolta per poder crear novel·les que interessin al lector. Amb Societat Negra (RBA-La Magrana) tracta un tema poc conegut i que fins i tot podria considerar-se tema tabú: les màfies xineses.
L’illa dels llibres ha parlat amb Andreu Martín
És una necessitat compulsiva malatisssa, per què quan vaig vaig acabar la novel·la Cabaret Pompeia , la meva intenció era descansar durant un temps, però quan es va anar materialitzant Societat negra, aquesta em va posseir i vaig haver d’acceptar que he nascut per escriure i que no se fer res més. Per tant, no m’hi puc resistir i haig de seguir escrivint.
La realitat en moltes ocasions supera la ficció…. Vostè va escriure Societat negra molt abans que aparegués l’operació Emperador…
M’agrada dir que per una vegada la ficció supera la realitat. Jo em vaig trobar que tothom em negava l’existència de les bandes organitzades xineses. Però, com que les circumstàncies que m’envolten, em feien creure el contrari, em vaig inventar una societat negra que existís a Barcelona. Finalment els fets em va donar la raó i per una vegada en la meva vida vaig superar la realitat
Va ser visionari?
Els escriptors recollim preocupacions que estan a l’aire i palpem la possibilitat de coses que està esperant el públic.
El fet de començar a parlar de delictes xinesos, em va venir el cap les tríades, i la pregunta que em vaig fer, va ser del perquè aquí no en parlàvem…
Parlar de les màfies xineses i les tríades ha estat un tema tabú?
Era difícil de parlar. Hi ha dificultat en parlar d’aquests temes per no crear alarma social i fins i tot de racisme.
Això pasa amb els xinesos o d’altres comunitats com poden ser amb les bandes llatines. Els novel·listes ens apropiem de l’inconscient col·lectiu i parlar d’allò que la gent té ganes parlar.
Potser no crea una alarma social, però el lector pot començar a qüestionar-se la seva seguretat un cop ha llegit la novel·la.
En tot cas pot tenir por d’algunes bandes llatines i farà bé de tenir por i estar informat. La informació sobre els perills que ens espera al carrer fins a cert punt es positiva per què ens ajuda a evitar-los.
Sobre el tema de societat negra i les tríades xineses no ha de tenir por perquè les víctimes són els propis xinesos.
Violència, corrupció, crim organitzat… La novel·la destaca per una una certa violència….
Durant molt de temps em deien que era l’autor del sang i fetge arran de la publicació de Protèsis. Amb Societat negra pot ser que arribat a un punt d’indignació, és fàcil que aquesta indignació traspui al text.
Barcelona segueix sent una ciutat interessant per ambientar una novel·la negra?
Sobretot per mi, que hi vaig néixer a Barcelona. Sempre dic que ambiento les meves novel·les a Barcelona perquè sóc molt poc viatger i visc a Barcelona. És la ciutat que més conec, però també ho faig per comoditat.
Barcelona és una ciutat segura?
Si que ho és. Si considerem segura, el fet que no hi hagi grans crims, assassinats o robatoris. És una ciutat de petits furts, perquè la gent que ens visita baixa la guàrdia pel relaxament i la sensació de relax. Barcelona és una ciutat on pots badar molt fàcilment.
Elements que es demostra que ha utilitzat en el moment d’escriure les dues darreres novel·les Cabaret Pompeia i Societat Negra.
És el que procuro fer. De fet, ens alimentem de l’exterior. La imaginació és un reordenament de dades que hem obtingut de la realitat per observació.
O bé ho hem trobar per casualitat o per què ho hem anat a buscar i després ho reordenem de tal manera què ens sembla que ningú ha explicat abans aquesta història
Com veu el fenomen actual de la novel·la negra?
Va ser un boom a finals dels anys 70 i 80 per què va ser un esclat que inmediatament es va apagar. Ara per sort fa molt de temps que ho arrosseguem, han quedat enrere fenòmens com i Mankell i Larsson i contínuament van apareixent autors nous.
En la darrera BCNegra van ser protagonistes molts autors locals I això vol dir que ja no és una moda i si un fenomen cultural ja instaurat.
Però malgrat autors i modes sempre tenim Andreu Martin…
Això si. Com a escriptor vaig néixer amb el boom de la novel·la negra dels anys 70 però vaig ser el tossut que va continuar a la trinxera.
Quan la novel·la negra va passar de moda i el gènere no es venia com ara jo vaig seguir. Llavors quan va tornar l’interès allà estava.
On tenim la Wendy i el Flanagan?
La Wendy està a punt de protagonitzar una nova novel·la que aviat e spublicarà i el Flanagan està creixent en algun raconet de Barcelona.
Quin consells donaria als joves escriptors?
Jo els recomanaria que es busquessin una altre professió perquè viure només de l’escriptura és heroic i també és molt divertit però és molt dur.
Audio de l’entrevista:
