L’escriptor francès enlluerna amb la novel·la guanyadora del premi Goncourt.
Aquest any s’ha celebrat el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial i el sector editorial ha publicat novel·les i assajos per tal d’apropar-nos al conflicte bèl·lic.
Gairebé vint milions de persones van morir en aquella guerra, iniciada amb l’atemptat contra l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, comès per un jove nacionalista servi.
Molts pocs podien saber, que aquell fet, provocaria poc temps després, l’inici de la Gran Guerra i que un cop finalitzada quatre anys després, com a llegat, començarien a néixer a Europa diferents estats totalitaris que desembocarien a mitjans del segle XX en una altra guerra de major impacte, pràcticament amb els mateixos protagonistes.
En el terreny de la novel·la, l’escriptor francès Pierre Lemaitre, publicava l’any 2013, Ens veurem allà dalt (Bromera/Salamadra).
Després de guanyar el prestigiós premi Goncourt, la novel·la es va convertir en tot un fenomen editorial a França, aconseguint passar dels 100.000 al 600.000 exemplars venuts.
Ens veurem allà dalt, fa un retrat cru i emotiu de la Primera Guerra Mundial, una mirada a la postguerra i les conseqüències que van patir els qui van participar, malgrat i el paper que els hi va tocar jugar un cop va arribar la pau.
‘’Els que creien que aquesta guerra s’acabaria aviat feia molt de temps que havien mort. A la guerra, precisament. De manera que a l’octubre, Albert va rebre amb força escepticisme els rumors que anunciaven un armistici. No els va donar més credibilitat que a la propaganda del principi, que sostenia, per exemple, que les bales alemanyes eren tan joves que s’esclafaven com peres podrides damunt dels uniformes, cosa que feia petar de riure els regiments francesos. En quatre anys, Albert n’havia vist moltíssims, d’homes morts de riure en rebre una bala alemanya’’
Precisament els protagonistes de la novel·la, Albert Maillard i Édouard Péricourt són dos joves antiherois que s’han salvat de la mort, però que han quedat marcats per sempre per la guerra.
Ens veurem allà dalt, inicia la narració amb una història crua situada en una de les darreres batalles de la I Guerra Mundial, quan el tinent Aulnay-Pradelle,en un intent de convertir-se en un heroi, envia als seus soldats a una mort gairebé segura intentant una missió contra l’exèrcit alemany.
En aquesta batalla el soldat Albert Maillard, s’ha convertit en un testimoni incòmode per part del tinent i és enterrat viu amb la intenció de desfer-se d’ell. Però el soldat Édouard Péricourt veu l’escena i ràpidament intenta desenterrar-lo i salvar la vida del seu company però amb tan mala sort que és ferit a conseqüència de la caiguda d’un obús deixant-lo sense mandíbula.
Albert Maillard voldrà agrair per sempre el gest de Péricourt i cop finalitzada la guerra continuaran units.
Lemaitre ofereix al lector un drama psicològic barrejat amb una crònica social i política a més de presentar-nos un al·legat antibèl·lic.
Ens veurem allà dalt, també tracta el negoci de la guerra i la picaresca d’alguns per poder sobreviure.
Els dos soldats un cop finalitzada la guerra aprofiten part del fervor patriòtic per enriquir-se per mitjà d’estafes i demanar als ajuntaments erigir estàtues i monuments dedicats als soldats morts durant la guerra.
‘’Il·lustríssim senyor alcalde
Ja ha passat més d’un any des del final de la Gran Guerra, i molts municipis de França i de les Colònies somien a glorificar, tal com s’ho mereix la memòria dels seus fills caiguts en el camp de l’honor.
Si la majoria encara no ho han fet, no és per falta de patriotisme, sinó per falta de mitjans. Per això m’ha semblat el meu deure, com a artista i antic combatent, presentar-me voluntari per a aquesta admirable causa. I he decidit, doncs, posar tota la meva experiència i la meva perícia a la disposició dels ajuntaments que desitgin erigir un monument commemoratiu, i a tal fi he fundat el Record Patriòtic. Li ofereixo el present catàleg de temes i al·legories destinats a immortalitzar el record dels seus estimats desapareguts.’’
Aquesta no és l’única estafa que apareix a la novel·la perquè el tinent Aulnay Pradelle també compta amb el seu propi pla per enriquir-se basant-se en un cas real que va provocar un gran escàndol a França.
La recuperació de cadàvers dels soldats que morir en la Primera Guerra Mundial per ser enterrats al costat dels seus familiars va suposar una estafa un cop es va saber que molts dels taüts on teòricament allotjaven cossos de soldats, en realitat estaven plens de sorra.
Malgrat començar a escriure als 56 anys, Pierre Lemaitre va debutar amb una novel·la negra l’any 2006 i pocs anys després ha aconseguir el premi Goncourt. La seva carrera literària s’ha consolidat gràcies al gènere negre, tot i què amb ‘Ens veurem allà dalt’ ha canviat de registre.
L’editorial Alfaguara ha publicat fa poc temps la novel·la negra ‘Vestido de novia’.
