La Campana publica la quarta novel·la de l’escriptora barcelonina on ret un homenatge en clau futurista a la novel·la d’Horace McCoy Oi que maten els cavalls?
Anna Maria Villalonga és escriptora, crítica de literatura i cinema a més de professora i investigadora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. També és la comissaria del festival Tiana Negra. Com a escriptora va debutar l’any 2014 amb La dona de gris i continuarà en el terreny de la novel·la amb El somriure de Darwin (2017) i Els dits dels arbres (2020).
A “Encara maten els cavalls”, ens situa a finals del segle XXI quan el món està en reconstrucció després de la situació límit a la qual l’ha portat l’ésser humà. Però hi ha una multitud de gent, els no-ningú, descendents de les classes més desafavorides, que encara viuen al marge de la societat. L’Aura i en Víctor són dos d’aquests desnonats socials, i es veuran immersos en una terrible peripècia per tal de tirar endavant. Quin futur els espera? L’una s’estima la vida, l’altre pensa en l’alliberament que pot proporcionar la mort.
La novel·la segons fons de l’editorial, reflexiona sobre la condició humana i que ret homenatge en clau futurista a la gran novel·la Oi que maten els cavalls?, d’Horace McCoy.
L’editora de La Campana, Núria Puyuelo ha destacat que «Encara maten els cavalls és una obra colpidora, que porta a l’extrem la condició humana, que reflexiona fins a quin punt l’home és capaç de sobreviure a un món hostil. “Què fan les bones persones quan un cavall està malferit?”, es pregunta l’autora. D’aquí surt, el títol. Una novel·la que ret homenatge a l’obra d’Horace McCoy del 1935».
«Els no-ningú som com autòmats, com robots. O no. No. Això seria massa sofisticat. Els no-ningú hem esdevingut éssers primitius, hem tornat a les cavernes. Les coses bàsiques. Menjar, beure, dormir, resguardar-nos del fred, defensar-nos de la calor. Res més. Ah, i fornicar, com les bèsties. Fa vergonya pensar que encara volem reproduir-nos».
Disponible a partir del 8 de juny
