La novel·la és una història d’aventures amb pirates com a protagonistes
Gabriel Bardala assenyala que la novel·la sorgeix d’una història real, en un moment on la pirateria ja estava de cap i caiguda, i ha destacat la fascinació que sempre han generat els pirates. També que en aquell moment “L’esclavisme marcava Europa, però passava en llocs remots i no s’acabava de veure’n la magnitud”.
Ambientada a l’estiu de 1730 “Els últims dies del Falcó” arrenca quan Alphonse Piquemal arriba a Borbó, una petita illa francesa isolada al bell mig de l’oceà. La seva missió: trobar el llegendari ocell dodo i afegir-lo al catàleg de l’Enciclopèdia. Alphonse, però, té altres interessos; és un apassionat de la història dels pirates, i justament a Borbó s’hi troba, tancat amb pany i clau, un dels més llegendaris capitans pirates: Olivier Levasseur, dit el Falcó, l’execució del qual està sent retardada amb l’esperança que reveli la localització del seu gran tresor. Mentre els expedicionaris de l’Acadèmia es troben immersos en la seva cerca, un greu esdeveniment ha commocionat la petita comunitat de l’illa: Céleste, la filla del governador, ha desaparegut.
Amb l’ajuda de Mafate, un misteriós personatge que viu entre les ombres, i de Jeannette, una esclava africana que ha exercit de mare adoptiva de Céleste, Alphonse descobreix com funciona la maquinària de l’esclavisme i la repressió, i també que els cimarrons no són pas salvatges assedegats de sang, sinó persones que només volen viure en llibertat, com qualsevol altra gent.
Anna Pauner, editora executiva de Cruïlla, ha declarat en relació a l’obra guardonada amb el Premi Gran Angular: “Grans personatges, trames ben entrellaçades, emoció, pirates, esclaus i, sobretot, aventures. Aquests són els ingredients principals d’Els últims dies del Falcó. Un llibre que atrapa des de la primera pàgina i que no deixa de sorprendre el lector amb els seus girs argumentals; i amb un final que ningú s’espera.”
Núria Melgosa, directora de Cruïlla ha comentat: “Per nosaltres és molt important promoure l’escriptura. Escriptura de qualitat, per nens i joves, i fer valdre la LIJ, no només com la germana petita de la literatura, sinó com a vehicle que promogui el gust per la lectura, que transmeti valors socials, ètics i humans; i faci créixer la comunitat lectora. Els mateixos compromisos que Cruïlla va adquirir ja fa prop de 40 anys.”
El jurat de la 37a edició del Premi El Vaixell de Vapor l’ha declarat desert, ja que cap dels originals presentats assolia la qualitat literària i narrativa que avala el Premi.