Ara Llibres i Vador Lladó publiquen un llibre sobre la història del gintònic.
Existeixen en el mercat moltes ginebres i tòniques que ens descobriran molts sabors diferents. El millor gintònic serà, sense cap mena de dubte, la combinació que més ens agradi, independentment de la marca o del preu de la ginebra.
Aprofitant el boom del gintònic i també per descobrir-ne alguns secrets, l’editorial Ara Llibres publica Els secrets del gintònic, on Vador Lladó ens descobreix la història de la beguda a més de proposar-nos alguna que altre recepta per fer a casa o assaborir un bon gintònic en els locals especialitzats.
El cuiner Ferran Adrià en el pròleg del llibre, ens aconsella alhora de fer un bon gintonic ‘’aconsello que trieu una ginebra i una tònica prèmium, La llimona com és verda millor. Estic convençut que el gintònic ha arrelat tant en el nostre país perquè es una beguda agradable, refrescant, baixa en sucre i no gaire carregada d’alcohol, perquè el bon gintònic és curt de ginebra’.
Espanya i Catalunya són els principals bevedors de gintònics. Pel que fa als països on més ginebra es consumeix, són Filipines, Espanya i Anglaterra.
El gintònic és una beguda que es pot prendre a qualsevol hora, com aperitiu, a les postres, a mitja tarda o al vespre. Sempre amb moderació i servit fred en copa baló i poc carregat.
Si parlem dels complements, aquí tenim molta varietat que sempre es servirà a gust del consumidor. Un cogombre, la pell d’una llimona o taronja, maduixa…… Però mai podrà faltar la ginebra i la tònica.
La ginebra va ser creada pels holandesos per combatre la pesta bubònica. Llavors el seu consum va traspassar fronteres fins a fer-
se popular a Anglaterra i d’altres països europeus.
La tònica va néixer a Suïssa l’any 1783 quan Jacob Schweppe va aconseguir inventar un sistema que li permetia introduir bombolles d’anhídrid carbònic a dins de l’aigua embotellada. No va ser fins un segle més tard quan la companyia J Schweppe & CO va incloure quinina a la beguda, fet que li va permetre crear un producte capaç de combatre el paludisme.
La primera vegada que es van combinar la ginebra i la tònica va ser, gràcies als soldats britànics traslladats a l’India. El sabor amarg de la tònica era més digerible gràcies a la ginebra.
Si busquem una bona ginebra, Els secrets del gintònic també ens ofereix una selecció de les millors ginebres existents en el mercat, especialment les denominades prèmium com Bombay Sapphire, Bulldog, Citadelle, G’vine, Hendrick’s, Tanqueray o la catalana Ginmare. Gràcies a una fitxa detallada sabrem quines són les més florals o les més cítriques.
El secret del gintònic recomana una selecció dels locals on podem assaborir els millors gintònics, però també ens dóna l’oportunitat de posar a prova les nostres dots de bàrman i experimentar amb sabors i combinacions amb una trentena de receptes.