Erri de Luca és una dels veus destacades de la literatura italiana. Als 39 anys va publicar la primera novel·la després d’una vida com activista polític i obrer realitzant diverses feines.
La consagració de la seva literatura arribaria amb la novel·la Tu, meu.
A ‘Els peixos no tanquen els ulls’/ Los peces no cierran los ojos (Bromera/Seix Barral), Erri de Luca ens ofereix un nou capítol autobiogràfic amb una gran càrrega poètica en els seus text.
Els peixos no tanquen els ulls’ veurem com un nen de 10 anys comença a forjar el seu ideal de justicia.
A través de l’escriptura m’acosto al nen que era fa cinquanta anys, per a un jubileu privat meu. Fins ara els deu anys no m’havien fet escriure. És una edat que no té l’abarrotament interior de la infantesa ni la descoberta física del cos adolescent. Als deu s’està dins d’una closca que conté totes les formes futures.
Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites. Continua la definició de nen, per culpa de la veu i de les joguines en desús, però que continues guardant.
Els records quan quan estiuejava al poble d’Ischia, al nord del golf de Nàpols, amb la seva mare i les lectures al costat del mar només interrompudes amb algun bany.
El pes de la papallona, El dia abans de la felicitat Tú, mío, Tres caballos i Montedidio formen part de les obres més destacades de la seva carrera literària.