L’escriptor suís ret un homenatge, en la seva cinquena novel·la a Bernard de Fallois qui va ser el seu editor i artífex de la seva projecció internacional.
Joël Dicker ha ambientat les anteriors novel·les als Estats Units i per primera vegada la història transcorre a Suïssa, més concretament a Ginebra, on viu. No és casualitat l’elecció d’aquest nou escenari.
‘L’enigma de l’habitació 622’ és per a Dicker ‘una novel·la molt especial per a mi: sens dubte la més personal, i tal vegada la més ambiciosa. És una novel·la policíaca, però també un homenatge al meu editor, Bernard de Fallois.’.
Per retre l’homenatge a l’editor Bernard de Fallois, mort l’any 2018 als 91 anys, el mateix Joël Dicker s’introdueix la novel·la com un personatge més i aprofita per explicar-nos la relació amb l’editor francès i mostrar-nos algunes de les converses que mantenia amb ell. Per Dicker, Fallois havia estat ”l’home a qui ho devia tot. L’èxit i la fama eren gràcies a ell i em deien l’escriptor gràcies a ell i també em llegien gràcies a ell”.
Fallois va ser l’editor que va confiar en el potencial de Joël Dicker com a escriptor convertint-se també en l’artífex de la seva projecció internacional.
Amb la publicació de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ el nom de Dicker va ser conegut arreu del món però L’escriptor suís no ho va tenir fàcil i després de ser rebutjat per diverses editorials va aconseguir l’interès l’any 2011 de l’editor Vladimir Dimitrijevic, fundador d’Éditions l’Age d’Homme, per la novel·la ‘Els últims dies dels nostres pares’, se centrava en la unitat F del servei secret SOE (Special Operation Executive), creada per l’exèrcit britànic per reclutar a joves procedents de diferents països europeus per entrenar-los amb la finalitat de crear xarxes de resistència i realitzar accions de sabotatge i d’espionatge en la França ocupada per part de l’exèrcit nazi.
Semblava que Dicker veuria per fi publicada la novel·la però la mort de l’editor en un accident de cotxe va fer que el somni de l’escriptor suís s’esfumés novament. Però la vida li reservava una sorpresa i en el funeral de l’editor va conèixer a Lydwine Helly, una amiga del difunt que li va confessar que Dmimitrijevic havia parlat de la seva novel·la a Bernat de Fallois i fins i tot es plantejaven coeditar-la. Fallois finalment va accedir a publicar la novel·la però va ser un fracàs en vendes.
Tal com s’explica a ‘L’enigma de l’habitació 622’, malgrat l’escàs interès per aquella primera novel·la, Fallois va decidir publicar ‘El cas sobre la veritat de Harry Quebert’ assegurant que tindria un èxit immens. Però la definició d’èxit per Fallois era diferent del que podem pensar. Per l’editor francès , l’èxit d’un llibre ”no es quantifica per la xifra d’exemplars venuts, sinó per la felicitat i el plaer que sentim quan l’editem.”
L’INICI DEL FENOMEN DICKER
El 30 de juny de 2012 s’anunciava la publicació de la novel·la en la reentre literària del setembre, Era una aposta arriscada tenint en compte que Dicker era un jove de vint-i-set anys totalment desconegut i hauria de competir amb grans noms per fer-se un lloc.
Dicker va preguntar si no era massa ‘precipitant publicar la novel·la però Fallois va deixar anar un nou comentari de savi editor ‘no és ni l’autor ni l’editor qui decideix la publicació d’un llibre. És el llibre mateix qui decideix quan ha de ser publicat’.
Gat vell en l’edició, aquell estiu Fallois va trucar personalment a llibreters per engrescar-los a llegir aquella segona novel·la de Dicker. Amb vuitanta-sis anys semblava tenir un esperit més positiu i engrescador que no pas Joël Dicker. I sembla que l’esforç va valer la pena perquè la tirada inicial de 6.000 exemplars en tres mesos la novel·la va aconseguir vendre més de mig milió de llibres que arribaria a vendre els drets d’autor a quaranta llengües.
Arrencava llavors el fenomen Dicker i Fallois encara tindria temps de publicar abans de morir l’any 2018 les novel·les ‘El llibre dels Baltimore’ i ‘La desaparició de Stephanie Meyer’.
Amb ‘L’enigma de l’habitació 622’, poden tenir la sensació d’inici d’una nova etapa o que partir d’ara Dicker haurà de volar sol sense la protecció del seu editor i de la persona que va confiar en ell.
FIDEL AL SEU ESTIL
Dicker no perd el seu estil i continua abordant a la novel·la el procés d’escriptura d’una novel·la, tot i que en aquesta ocasió queda més justificat que mai. El que ha fet popular i reconegut Dicker són els girs de guió que a ‘L’enigma de l’habitació 622’ continuen atrapant al lector, fet el converteix en un fenomen del ‘page turner’ que ens convida a continuar llegint la novel·la tot esperant un nou gir que ens mantingui concentrats en la lectura fins al final.
Hi ha escriptors que abans d’escriure tenen la seva novel·la planificada, però en el cas de Dicker, és tot el contrari. Assegura que sempre escriu sense un pla establert o un full de ruta i que es deixa endur per la mateixa història i pels personatges que ha creat. Concedeix les seves novel·les com a lector abans que escriptor i potser aquí hi podem trobar la clau del seu èxit.
SUÏSSA, UN BANC, UN TRIANGLE AMORÓS I UN ASSASSINAT
La nova novel·la compta amb un assassinat, un triangle amorós i una història de venjances, traïcions i enveges amb molt suspens.
Per narrar aquests sentiments Dicker es trasllada a l’hotel de luxe Palace de Verbier, als Alps suïssos on es farà l’acte l’elecció del nou president del Banc Bezner. L’escenari de la banca li permet incloure a la narració tots els elements de suspens i la lluita pel poder.
Macaire Bezner banquer i un dels protagonistes de la novel·la i futurible nou president del banc es pregunta si ¿Pots odiar algú justament perquè l’admires massa?. La resposta que rep és ‘Sí, se’n diu gelosia’.
Personatges com Levovitx el gran triomfador o Tarnogol són els altres noms que sonen com a nou president del banc familiar. A l’elecció del nou president del banc i afegim un triangle amorós centrat en Anastasia, la dona de Bezner.
Però aquesta és la història del passat perquè en el present un escriptor anomenat Joël Dicker decideix passar uns dies de descans a l’hotel de luxe Palace de Verbier i una hoste de l’hotel i aspirant a novel·lista la Scarlett el convenç per investigar un possible crim que es va cometre fa uns anys a l’habitació 622 de l’hotel.
Qui va ser assassinat i per quins motius? Per arribar a la resposta Dicker ens portarà novament per molts camins i quan creiem que ja estem resolent l’enigma, ens farà aparèixer més bifurcacions i seguirà jugant amb nosaltres, com ho ha fet sempre.
La Campana publica la novel·la en català amb traducció de Josep Alemany i Imma Falcó. Aquesta és la primera novel·la de Dicker en català sense l’edició catalana per part d’Isabel Martí, després de la venda de l’editorial La Campana a Random House l’estiu del 2019.
Isabel Martí i Bernat de Fallois comparteixen molts punts en comú, sobretot l’entusiasme mostrat l’any 2013 per la publicació de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert‘. Les notes que acompanyaven la novel·la amb un ‘l’has de llegir’ i la definició de l’escriptor suís com ‘un àngel’. Isabel Martí com Fallois publicava aquells llibres que li transmetien sensacions i la feien gaudir com a editora. Segurament comparteix amb l’editor francès la idea que l’èxit d’un llibre ‘no es quantifica per la xifra d’exemplars venuts, sinó per la felicitat i el plaer que sentim quan l’editem.’‘
