Andreu González i Ramon Gasch signen una novel·la històrica que ens endinsa en els anys més foscos de la capital catalana
Barcelona, anys 20 i 30. La ciutat bull. La fi de la monarquia d’Alfons XIII, la instauració de la Segona República i les lluites de poder entre sindicats, anarquistes i autoritats fan que els carrers es converteixin en un camp de batalla. D’una banda, les forces de l’ordre intenten mantenir el control; de l’altra, els grups anarquistes i les organitzacions criminals fan servir la violència com a eina política i econòmica.
Enmig d’aquest ambient d’intriga, repressió i acció clandestina, es desenvolupa Gàngsters de Barcelona, la novel·la d’Andreu González i Ramon Gasch que recupera una època en què la ciutat catalana competia amb la Chicago d’Al Capone en termes de violència i crims. Els autors narren els fets a través de tres figures històriques clau: Miquel Badia, Josep Maria Planes i Justo Bueno.
Aquesta novel·la no només és un retrat d’aquella Barcelona convulsa, sinó també una reflexió sobre les conseqüències de la radicalització política i la violència desenfrenada. Els autors confessen que “Volem que el lector s’endinsi en aquella ciutat, com un barceloní més de l’època. Passegi pels music-halls, pugui comprovar on es reunien els gàngsters (alguns llocs encara existents actualment), les armes, l’agressivitat de les vagues, els vehicles i l’ambient d’una ciutat contradictòria, però viva. Molt viva.”
Una Barcelona de foc i sang
Els anys 20 i 30 van ser una època de profunds canvis per a Barcelona. L’auge del moviment obrer i l’activisme sindical es van enfrontar als interessos empresarials i a un Estat que, en moltes ocasions, va respondre amb una repressió brutal. En aquest context, la ciutat va viure un període de pistolerisme, en què tant els anarquistes radicals com els grups parapolicials van sembrar el terror als carrers.
Els autors de Gàngsters de Barcelona recuperen aquests anys foscos amb detalls històrics. L’obra ens transporta als bars clandestins, als despatxos dels poderosos i als refugis dels activistes, on es planificaven atemptats, assassinats i traïcions.
Un dels episodis més impactants de la novel·la és l’atemptat planificat a les costes del Garraf, en què Miquel Badia, un dels protagonistes, es veu immers. Paral·lelament, la figura de Josep Maria Planes, periodista de La Publicitat, emergeix com un dels primers professionals de la premsa catalana que s’atreveix a denunciar la xarxa criminal dels anarquistes més radicals. Aquesta valentia li costarà la vida.
I finalment, Justo Bueno, un jove que comença militant a la CNT i que aviat es converteix en un dels homes d’acció més temuts del moviment anarquista. La seva trajectòria està marcada per la violència extrema i per la seva participació en atacs mortals.
Els protagonistes: somnis trencats per la història
Un dels grans encerts de Gàngsters de Barcelona és la seva capacitat per humanitzar els personatges històrics. Tot i que els esdeveniments que s’hi relaten estan basats en fets reals, els autors aconsegueixen que els lectors entenguin les motivacions i les contradiccions de cadascun dels protagonistes.
Miquel Badia: l’home fort de la Generalitat
Miquel Badia, membre destacat d’Estat Català i cap de la policia de la Generalitat durant la República, és una de les figures més polèmiques del període. Conegut per la seva mà dura contra els anarquistes, es guanya enemics a banda i banda de l’espectre polític. La novel·la mostra com la seva determinació i el seu sentit de la justícia xoquen amb un context en què la violència sembla l’única solució. Finalment, és assassinat el 28 d’abril de 1936 per militants de la FAI.
Josep Maria Planes: el periodista que va desafiar els anarquistes
La història de Josep Maria Planes és la d’un periodista valent i compromès amb la veritat. Procedent de Manresa, arriba a Barcelona amb la il·lusió de fer carrera en el món del periodisme. A La Publicitat, s’especialitza en reportatges d’investigació i es converteix en un referent del periodisme català de l’època. Però la seva gosadia el porta a denunciar la violència anarquista, especialment la dels grups més radicals de la FAI. Aquesta denúncia li costa la vida: és assassinat el 24 d’agost de 1936 per pistolers anarquistes.
Justo Bueno: de l’anarquisme a la delació
Justo Bueno és, probablement, el personatge més controvertit de la novel·la. Jove militant anarquista, la seva trajectòria està marcada per la violència i l’acció directa. Participa en sabotatges, robatoris i assassinats, guanyant-se un lloc entre els grups més radicals. Però amb l’arribada del franquisme, la seva història pren un gir inesperat: Justo Bueno es converteix en confident de la policia franquista. Aquesta traïció li suposa una condemna a mort, però finalment la pena és commutada per una llarga presó.
Barcelona, la Chicago europea?
Si bé la violència dels anys 20 i 30 a Barcelona s’ha comparat sovint amb la de la Chicago d’Al Capone, Gàngsters de Barcelona ens mostra que hi havia una diferència fonamental entre ambdues ciutats. Mentre que a Chicago el crim organitzat es basava en el contraban i els beneficis econòmics, a Barcelona la lluita armada tenia un fort component ideològic i social. Els assassinats, els atemptats i les traïcions no es feien només per diners, sinó també per principis polítics i lluites de poder.
La novel·la ens recorda com aquests anys convulsos van influir en la història de Catalunya i com, encara avui, la memòria d’aquells temps continua sent un tema de debat. Què passa quan la política i la violència es confonen? Fins a quin punt la radicalització pot destruir una societat? Gàngsters de Barcelona ens convida a reflexionar sobre aquestes qüestions.
Ramon Gasch i Andreu González han consolidat la seva trajectòria en la novel·la històrica amb obres com Bon cop de falç! (Premi Nèstor Luján de novel·la històrica), Defensors de la terra i La venjança dels almogàvers. Amb Gàngsters de Barcelona, ens ofereixen una novel·la sobre gàngsters i pistolers i un retrat d’una època en què la política es vivia amb passió i la violència era una eina més de lluita.
