Els editors en llengua catalana segueixen apostant decididament pel creixement del sector, malgrat les xifres negatives de vendes al conjunt de l’estat espanyol.
Cal destacat que el mercat del llibre en català també es va reduir el 2013, com en el cas de l’Estat, a pesar que el nombre de lectors va créixer (fins el 65,3% de la població) com també ho va fer la freqüència de lectura.
Per la seva banda els lectors recorren més al préstec de llibres i a la lectura en suport digital de llibres descarregats gratuïtament, la major part piratejats.
Aquestes descàrregues il·legals de llibres electrònics han provocat un fre en el desenvolupament d’aquest nou mercat.
En quant als mercats exteriors, pels editors en llengua catalana l’exportació consisteix principalment en la venda de drets a altres llengües, un capítol en que any rere any va ampliant la presència d’autors i il·lustradors catalans en publicacions traduïdes a altres idiomes.
Tot plegat configura un panorama complicat per les editorials catalanes, la majoria petites i mitjanes empreses, que estan donant resposta a aquesta situació racionalitzant els seus sistemes de treball (nombre de novetats, tiratges, distribució i gestió de les devolucions, etc), però alhora no deixen de fer iniciatives d’estímul a la lectura i difusió dels llibres.
Albert Pèlach també comenta que “Fa falta que els poders públics facin una aposta valenta per la industria cultural en general i la del llibre en particular. Precisament en moments de dificultats i reconversions cal que les empreses editorials disposin de mecanismes de finançament, iniciatives de compres públiques (especialment pel sistema bibliotecari), legislació justa i seguretat jurídica (especialment pel que fa a la lluita contra la pirateria), elements que avui són escassos o deficients.”
Destaca que, “En termes pressupostaris, els ajuts públics al llibre en català representen tant sols el 1,5% de la facturació del sector”