Sis organitzacions d’autors han elaborat un manual i proposen vies d’actuació per capgirar la situació en què es troben els professionals del sector
El Manual de bones pràctiques en les arts escèniques,elaborat per sis organitzacions d’autors pretén ser una eina eficaç per a l’exercici de la professió de la dramatúrgia, establir les bases per a la seva dignificació, així com el respecte als drets d’autor i les corresponents remuneracions.
Vol establir un marc d’actuació per als dramaturgs a l’hora d’exercir la professió de manera digna a més d’ rientar els professionals que s’incorporen a aquest àmbit perquè valorin la seva feina i defensin els seus drets laborals i drets d’autor. Un altre objectiu és poder oferir als professionals de la dramatúrgia eines de consulta (la brúixola i els models de contracte) per tal d’establir un marc laboral comú a l’hora d’exercir la professió i sobretot conscienciar tots els agents implicats en les arts escèniques de la importància i del valor de la dramatúrgia en els processos de creació. Es tracta de la primera iniciativa a Catalunya i el conjunt de l’Estat per a establir el marc de respecte dels drets d’autor dels dramaturgs i les seves remuneracions.
El Manual de bones pràctiques en les arts escèniques expressa clarament quines són les condicions en què s’hauria de treballar, encara que habitualment no es compleixin: “Des del primer moment, la part contractant ha d’incloure la remuneració dels dramaturgs en el disseny de producció, juntament amb els altres imports de la resta de professionals que treballen en el projecte”. Aquesta demanda queda recollida en el Manual, davant el reiterat incompliment que pateixen els autors dels textos en les produccions teatrals i escèniques, en què el seu treball acostuma a quedar al marge de les retribucions corresponents d’autoria.
En aquesta línia, el Manual subratlla que “la retribució ha de ser l’adequada per permetre la dedicació necessària i, d’aquesta manera, assegurar la qualitat de la feina encarregada” i afegeix: “una remuneració adequada i proporcionada repercuteix positivament en molts aspectes” i “beneficia totes les parts implicades: tant els productors com els autors, el públic, així com la creació del repertori contemporani, ampliant i enriquint el patrimoni artístic i cultural del país”.
El Manual de bones pràctiques en les arts escèniques destaca la importància de “diferenciar entre la retribució i els drets d’autor. Els autors hauran de ser remunerats per una obra d’encàrrec, però també en el cas que aquesta obra ja hagi estat escrita. D’aquesta manera es contribueix al reconeixement professional de l’autoria” i recorda, com estableix la Llei de Propietat Intel·lectual, que “els autors són els titulars exclusius dels drets morals i patrimonials de la seva obra”.
Les sis organitzacions impulsores del Manual de bones pràctiques en les arts escèniques han elaborat una doble proposta de contracte de cessió de drets. L’objecte dels contractes consisteix en la cessió que efectua l’autor a la cessionària del dret de comunicació pública de l’obra en les seves modalitats, d’una banda, de representació escènica i, d’una altra, d’obra dramàtica, amb la finalitat que es realitzi la producció, el muntatge i la posada en escena exclusivament mitjançant l’actuació en viu davant d’un públic present.
El model de contracte assegura que l’autor conserva tots els drets i les modalitats d’explotació sobre l’obra que no són objecte de cessió expressa en el contracte. El document preveu que “per a qualsevol altra modalitat d’explotació de l’obra, diferent de la concedida en el document i, especialment, per a les seves edició gràfica, emissió per ràdio i televisió, o per a la seva reproducció en qualsevol suport sonor o audiovisual, caldrà disposar prèviament de l’autorització escrita de l’autor, en la qual s’establiran les condicions econòmiques fixades per a cada nova modalitat autoritzada”.
