Els contes foscos d’Edgar Allan Poe

Comanegra publica un recull de relats seleccionats per Víctor García Tur
El cinquè títol de la col·lecció “Portàtils” de l’editorial Comanegra està dedicat a Egdar Allan Poe per oferir-nos una edició actualitzada d’una quinzena de contes clàssics de l’autor com «El gat negre», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher» triats per Víctor Garcia Tur amb la traducció de Jordi Cussà i Anna Camps.

Són contes escrits entre 1835 i 1945, d’un autor que segons assenyala Víctor García “La narrativa de Poe va contribuir a establir les regles del conte clàssic —les frases que s’acumulen pensant en tot moment en el destí d’un últim paràgraf, colpidor, que conté la clau de tot— i, a la vegada, Poe va esdevenir el pare del modern relat detectivesc”.

Al recull no hi trobarem “Els crims de la Rue Morgue o “L’escarabat d’or” per apropar-nos al que anomena “la quinta essència de Poe com a relator dels aspectes més negatius d’aquesta plaga que anomenem humanitat”. Als relats proposats “abunden en qüestions de la ultratomba; això inclou la por, força comprensible, del mal catalèptic i de ser enterrat en vida” afirma un Víctor García que també assenyala que “Poe no va cantar les virtuts humanes, sinó les faltes”.

El títol de “Contes foscos” per aquesta tria és força adient si tenim en compte que per Garcia-Tur “Amb Poe tot és negror, sense escapatòria, i la maldat pot ocultar-se al cor del protagonista. Com que la maldat és més humana que espectral, és més factible. Com que és més factible, és més inquietant”.

El traductor Jordi Cussà destaca de Poe que “a més d’un mestre en la descripció d’ambients, espais i personatges, i en l’aprofundiment psicològic de tots tres conceptes, és el primer a assumir l’horror, el grotesc i la repulsió com a context. Ben relatats, la demència, el pànic, fins i tot el terror, poden ser sublims”
Cussà el defineix com a autor immortal, fet que demostra que anys després de la publicació dels seus relats, avui en dia encara continuen despertant interès. El traductor, assenyala que “Poe inventa un idioma característic, que neix i mor en ell mateix. Però segur que allò que el converteix en un autor immortal i universal és el fet d’haver estat el pare del què coneixem com a «novel·la negra», que en cent setanta anys ha procreat algunes obres narratives magistrals, i ha tingut una influència fonamental en el cinema i el teatre”

L’editorial Comanegra va presentar fa unes setmanes el llibre organitzant una batalla. Com si un combat de boxa es tractés, per triar el millor conte de l’autor. A l’acte celebrat a la Fàbrica Lehmann hi van participar Elisenda Solsona, Josep Maria Argemí, Inés Macpherson i Carlota Gurt que van llegir i defensar els contes que van triar casdasqú dels autors “Berenice, “El pou i el pèndol, “El cor delator” i “El barril d’amontillat”.

Quin va ser el relat guanyador? Millor que jutgin vostès mateixos i cerquin el millor relat dels quinze contes foscos.