Els comentaris dels lectors.

Que la novel·la negra sempre ha tingut el seu públic, ningú ho dubta. Però que la novel·la negra sueca ha assolit un elevat interès pels lectors d’aquest gènere a partir de  l’aparició en el mercat de la trilogia Millenium, és un fet. Si comencem a furgar entre els escriptors que més despunten per volum de vendes, de seguida apreciem un nom destacat: Camilla Lackberg.

Si us he de ser sincera,  no pensava que aquesta jove escriptora sueca, amb cinc dels seus llibres traduïts al català i publicats per l’editorial Amsterdam, arribés a superar,  en el meu rànking personal, el que ja havia aconseguit Stieg Larsson amb la seva trilogia,…però un cop més, anava errada…

Les seves novel·les, ubicades totes elles a la població de Fjallbacka, ens traslladen sempre a la investigació d’un crim sobtat que es produeix en aquesta tranquil·la població de la costa sueca. El fil conductor de la narració, portat pel policia i investigador Patrik Hedströn i la escriptora Erica Falck ens endinsa en el món que envolta la víctima, i en el que s’entrellacen les vides de personatges que van desvelant secrets i aspectes ocults de la vida del desaparegut, i que ens fan pensar en la dita de “les aparences, enganyen”.  Res és el que sembla.

Durant la narració l’escriptora aconsegueix captar l’interès del lector, que  més enllà de voler conèixer Qui – per suposat- vol saber el Perquè. Moltes són les trames obertes a cada novel·la  que, com les peces d’un puzzle, van encaixant finalment, de manera que el resultat és una imatge coherent, sense cap lligam solt i que deixa al lector satisfet.

L’escriptora introdueix en les seves novel·les problemàtiques actuals com la violència de gènere, la homosexualitat, el racisme, les addiccions,  la falta de comunicació intergeneracional, les diferències entre classes socials, com a reflex de la societat sueca actual, que ens mostra una realitat llunyana de la imatge idíl·lica i tranquil·la dels països nòrdics que puguem tenir al cap.

Val a dir que les novel·les presenten també un toc “sentimentaloide”, basat en el fet que els dos protagonistes, el Patrick i la Erica, esdevenen parella al llarg dels llibres, en els que anem seguint, de forma paral·lela a la investigació policial, el desenvolupament de la seva relació amb tots els ingredients que us pugueu imaginar de qualsevol parella actual.

En definitiva, un número u en vendes, amb raó de ser.

Inma Ortega.