‘El talent’ de Jordi Nopca.

El periodista i crític literari Jordi Nopca debuta amb una novel•la d’aventures plena de referències literàries.
Jordi Milian

Qui sap si en un futur els editors podran gaudir d’una màquina, capaç d’endevinar el talent literari de les persones, i assegurar-se així, l’èxit editorial.

Jordi Nopca ens ofereix un interessant debut literari amb El talent (LaBreu edicions) on fantasieja sobre aquesta possibilitat.

Els protagonistes són la Júlia Nonell i en Marco Casanova, una jove parella d’editors que ha robat un aparell capaç de descobrir el talent literari. Viatgen a Lisboa convençuts que descobriran nous autors i potser algun bestseller que els permeti tirar endavant el projecte d’Edicions del Cocodril.

Mentre ens cruspim el tall de vedella escumós i el bacalhau dourado que hem decidit compartir el detector torna a xiular. Una dona amb ulleres de pasta taronges i abric verd acaba d’entrar al restaurant.
-No havíem quedat que desconectaries el trasto?
-Un moment! Un moment!- fa la Julia. Per fer-me callar mou el cap vertiginosament, igual que un pardal.
El següent informe és molt positiu. Maria Guimaráes Sosa té un ideari i un món creatiu propi que va començar a desenvolupar fa nou anys: si la tecnologia no ens enganya, té quatre novel•les inèdites amagades a la cambra de bany. Està casada i té tres fills, i treballa a mitja jornada en un banc.

Durant el viatge a Lisboa, la jove parella seran perseguits per l’editor S.P.Q.R., que vol aconseguir la màquina de talent costi el que costi. El talent, també juga amb elements fantàstics i metafísics. Ramon Llull, Baudrillard, Aristòtil també ens ofereixen alguns curiosos ‘cameos’.

‘Ramon Llull porta una túnica de color marró. Fa joc amb el barret que s’infla damunt la seva testa descomunal.
Amb aquesta vestimenta, em sembla que hauria de cridar l’atenció de dues terceres parts dels viatgers i desvagats que es passegen amunt i avall.
Però no és així: ningú no para esment en Ramon lo foll, que s’acosta una mà esfilagarsada a la barba i diu, amb un devessall d’energia que fa pensar en les paraules d’un profeta: –En elecció de prelat valen més sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.-‘

Les referències literàries són constants. Quim Mozó, JV Foix, Tolstoi, Josep Pla, Pessoa protagonitzen algunes de les referències literàries de la novel•la.
La feina de crític literari, segurament ha donat prou arguments a Jordi Nopca per criticar alguns aspectes del sector editorial.
L’escriptor utilitza i en algunes ocasions, Jordi Nopca utilitza als seus personatges per deixar-nos alguna que altra crítica al sector.

 ‘’Entro al quiosc de l’estació. Hi ha molta premsa del cor, escampada amb orgull per tot arreu, amb el mateix misteri insondable que les plagues d’insectes que apareixen, de cop i volta, en una casa concebuda per estiuejar.
Hi ha els best-sellers de sempre: els que no amaguen la seva condició llefiscosa i els de qualitat. Sempre em trobo amb aquest panorama, mig estabornit per la visió de tant de talent en un espai tan petit, m’agafen ganes de deixar córrer Edicions el Cocodril i obrir un salsitxeria.’’

Difícil descobrir el talent de les persones a simple vista, però la màquina creada per Jordi Nopca demostra que possiblement tindrem més novetats seves en un futur.

Jordi Nopca actualment és periodista del diari Ara i ha col•laborat en d’altres publicacions com Time out o Mondosonoro.