L’escriptor Timur Vermes reflexiona en clau de comèdia sobre un possible retorn del dictador en ple segle XXI a la novel·la ‘Ha tornat/Ha vuelto’.
Timur Vermes debuta com a escriptor després de publicar diversos llibres com a negre literari.
La novel·la Ha tornat/ Ha vuelto (Astrakan/Seix Barral) ha estat rebuda amb diversitat d’opinions, però les xifres de venda parlen per si mateixes. Més d’un milió d’exemplars venuts a Alemanya i amb possible adaptació cinematogràfica.
Provocació o sàtira? La novel·la té en realitat les dues coses però sobretot l’autor vol fer reflexionar al lector oferint certs paral·lelismes entre les dues èpoques històriques, la de l’any 1945 i l’actual.
Què passaria si Hitler reapareixès al món actual? Les seves idees seguirien vigents? Com el rebria la societat d’avui en dia?
Per Tirmur Vermes la resposta és molt clara i ho posa de manifest a la novel·la.
En el món actual, les seves idees hi tindrien cabuda i gràcies a la televisió i a internet encara seria molt més fàcil arribar a la societat europea.
Ara, un Hitler de 56 anys reapareix en un descampat del Berlin del 2011. Desorientat, veu una ciutat diferent sense rastre dels bombardejos i de les banderes i símbols nazis.
Molts ciutadans el veuen com un boig i com un imitador del Führer. Fins i tot en un moment de la novel·la és apallisat per un grups de neonazis pensant que és un imitador d’origen jueu.
La seva semblança física i dialèctica, el converteixen més endavant en una estrella de la televisió alemanya, on deixar anar tot els seus pensaments i missatges atacant als immigrants i als dirigents polítics actuals.
El que comença com una broma o una imitació es va convertint en un fenomen que cada vegada va a més aconseguit un èxit molt gran gràcies als vídeos publicats a Youtube.
El Hitler que ens presenta Timur Vermes no és un Hitler sorgit de la pel·lícula ‘El hundimiento’ o el Hitler còmic d’‘ El Dictador’ de Chaplin. L’escriptor alemany ens presenta l’autèntic Hitler com a protagonista.
La provocació també arrenca amb la coberta on apareix el conegut serrell de Hitler i el seu famós bigoti convertit en aquesta ocasió en el títol de la novel·la i per afegir més llenya al foc, el preu de la novel·la a Alemanya era de 19,33 euros, fet que coincideix amb l’any que Hitler pujava al poder.
El Mein Kampf deixarà molt aviat de ser un llibre prohibit a Alemanya i alguns historiadors alemanys han declarat que la novel·la ‘Ha tornat/Ha vuelto” és una apologia del nazisme i Timur Vermes deixa ben clar que la seva novel·la s’ha de llegir en clau d’humor i que pretén fer reflexionar al lector oferint una crítica a la societat actual i a la classe política.
Pel que fa a l’edició catalana,’ Ha tornat’ enceta una nova col·lecció d’humor anomenada Astrakan. Columna Edicions i Minoria Absoluta volen fer una col·lecció d’humor per a tots els públics composta per títols tant nacionals com internacionals.
Fragment de la novel·la quan Hitler veu per primera vegada una televisió moderna, i aconsegueix encendre-la:
D’ençà dels primers prototips del 1936, la forma de l’aparell s’havia transformat tant que al principi senzillament no el vaig reconèixer. Primerament havia suposat que aquella superfície plana de vidre fosc que hi havia a la meva habitació era una mena d’obra d’art estranya. […] Així doncs, allò era un aparell de televisió actual. Era negre, no tenia interruptors, ni botons, ni res de res. Vaig posar-me el petit estoig a la mà, vaig prémer el número u a l’atzar, i l’aparell es va posar en marxa. El resultat va ser decebedor. Vaig veure un cuiner que tallava verdures a bocinets petits.
No m’ho podia creure: es desenvolupava una tecnologia tan avançada, i es feia servir per seguir les activitats d’un ridícul cuiner? Bé, és clar que no hi podia haver cada any uns Jocs Olímpics, ni tampoc a totes hores, però prou que devia tenir lloc en algun indret d’Alemanya, o fins i tot d’arreu del món, alguna cosa més important que no pas el que feia aquest cuiner! A sobre, poc després s’hi va afegir una dona que conversava amb el cuiner tot admirant la seva habilitat per matxucar les verdures. Em vaig quedar amb la boca oberta.
El poble alemany havia rebut de la Providència el gran do de tenir aquella possibilitat tan magnífica i grandiosa de difondre la propaganda política, i senzillament era malbaratada per parlar de la producció d’anelles de porro. Em vaig enfurismar tant que al primer moment hauria volgut llençar l’aparell sencer per la finestra, però llavors em vaig fixar que el petit estoig tenia molts més botons dels que calien per apagar i encendre i prou. Així doncs, vaig prémer el número dos, i el cuiner va desaparèixer tot d’una per deixar lloc a un altre cuiner que perorava amb molt d’orgull sobre la diferencia entre dues menes de naps.
Una bleda com a mínim igual de remarcable que la que feia costat al primer cuiner acompanyava també el segon i admirava la saviesa d’aquell nap-buf. Vaig prémer el tres, irritat. No era així com jo m’havia imaginat el món nou i modern.
