El periodista anglès ofereix una radiografia del líder sud-africà.
La mort de Nelson mandela als 95 anys ha provocat un allau de missatges des de diversos punts del món lloant la figura del líder sud-africà.
Mandela es va guanyar el respecte de tothom per la seva lluita contra l’apartheid, que després de gairebé 28 anys empresonat, es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica.
La seva lluita va continuar en els darrers anys sobretot per erradicar la pobresa i la sida.
Pocs periodistes va tenir un accés privilegiat a Mandela. Aquest accés el va tenir el periodista John Carlin que des de l’any 1989 escriu sobre Sud-àfrica. Com a corresponsal estranger a Sud-àfrica, el periodista John Carlin va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys posteriors a l’apartheid, en què Mandela es va enfrontar als reptes més formidables de la seva vida i va atènyer els seus triomfs més grans.
Carlin va ser testimoni directe, des de la seva excarceració després de vint-i-set anys de presó fins al seu accés a la presidència d’un país convuls.
Qui millor que John Carlin per acostar-nos a la figura del líder sud-africà. El somriure de Mandela (La Campana/Debate),
construeix el retrat de Mandela a partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu.
Fins i tot el mateix Mandela va destacar ‘John Carlin ha sigut molt valent escrivint com ha escrit sobre aquest país, dient coses que molts periodistes no haurien dit mai. »
John Carlin també és autor del llibre ‘El factor humà’ que Hollywood va adaptar al cinema sota el títol de Invictus.
A Factor humà , John Carlin destaca el moment que Mandela va aconseguir que el seu país superés l’odi racial i adquirís un orgull compartit gràcies al rugby.
A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-tres anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs.
John Carlin no nomès parlava d’esport sinó que també recollia les veus dels carcellers de Mandela, dels guardaespatlles, dels líders dels negres i de l’extrema dreta.
Clint Eastwood va portat aquesta història al cinema amb Morgan Freeman en el paper de Mandela i Matt Damon fent de capità de l’equip.
