El secret del meu turbant, Premi Prudenci Bertrana.
L'illa dels llibres
El secret del meu turbant
Agnès Rotger i Nadia Ghulam
Columna
312 pàgines.
El secret del meu turbant, obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba.
El secret del meu turbant narra la història real d’una jove afganesa, Ghulam, que ha de sobreviure al Kabul talibà. Una bomba va marcar la vida de Ghulam quan només tenia vuit anys, ja que li va deixar importants seqüeles físiques i pèrdues familiars.
Va ser durant els dos anys que va estar hospitalitzada quan es va instaurar el règim talibà. Als deu anys es va vestir de noi per poder treballar, ja que els talibans no els ho permeten a les dones. Va comprar roba d’home i va suplantar el seu germà, assassinat durant la guerra civil. Així, durant deu anys va treballar amb la identitat falsa per poder mantenir els seus pares malalts i les seves germanes petites
Fragment de la novel·la:
La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a coll, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: «Nadia, Nadia, Nadia, Nadia».Serà l’última vegada que la mare em dirà Nadia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.
