Random House publica la novel·la inèdita coincidint amb el desè aniversari de la seva mort i el vintè de la publicació de la seva darrera novel·la on Gabo ofereix una exploració de la feminitat, la sexualitat i el desig.
Malgrat que Gabriel García Márquez havia advertit que calia destruir l’obra perquè considerava que “Aquest llibre no serveix”, el seus fills Gonzalo i Rodrigo consideren que la manca de facultats va provocar que el premi Nobel no fos conscient de la qualitat de l’obra. García Marquez també va recordar als seus fills “quan em mori facin el que vulguin amb la novel·la”.
En agosto nos vemos el formen cinc relats autònoms amb una mateixa protagonista: Ana Magdalena Bach,un dona que cada mes d’agost viatja a l’illa on es troba enterrada la seva mare. Viatja sola i malgrat portar un matrimoni aparentment feliç, prendrà la decisió, per primera vegada en la seva vida, de ficar-se al llit amb un desconegut que tria a l’hotel.
L’edició de la novel·la ha estat a cura de Cristóbal Pera, doctorat en literatura d’Amèrica Llatina en la Universitat de Texas i editor dels dos darrers llibres de García Márquez va publicar en vida com les seves memòries, i la novel·la Memória mis putas tristes. Pera es considera “un restaurador davant el llenç d’un gran mestre”.
Gabo li havia mostrat a l’editor tres capítols d’aquest llibre i el seu paràgraf final, almenys fins a la versió en què treballava en l’estiu de 2010. Cristobal Pera s’ha basat en els cinc esborranys de la novel·la que reposen en l’Harry Ransom Center, organisme de la Universitat de Texas que custodia els arxius de l’autor i que va anar comparant amb la versió de Mónica Alonso, fidel secretària personal de l’escriptor duranta l’última dècada de la seva vida, va anar introduint els últims canvis i correccions dictats per l’escriptor.
Va treballar amb el premi Nobel en l’edició de la novel·la fins que “La seva memòria ja no li permetia encaixar totes les peces i correccions de la seva versió última, però la revisió del text va ser per un temps la millor manera d’ocupar els seus dies en l’estudi fent el que més li agradava fer: proposant un adjectiu aquí o un detall que podia canviar allà”.
La Directora Editorial de la División Literaria de Penguin Random House Grupo Editorial, Pilar Reyes recorda “Tenim aquesta novel·la entre les mans gràcies a la decisió dels hereus de l’autor de publicar-la. Per a nosaltres, és una decisió feliç en el sentit que completa una obra, perquè veiem en ella no sols un text absolutament consistent amb el món narratiu que García Márquez va anar construint a través dels seus llibres, sinó l’intent d’un escriptor d’escriure contra vent i marea, fins i tot en les condicions més adverses, contra les seves pròpies limitacions”.
La coberta també especial i l’editorial va encarregar aquesta tasca a David de les Heras, amb l’objectiu que pogués reflectir “l’esperit festiu de la història i ens transportés immediatament a l’illa del tròpic en la qual es desenvolupa i que va aconseguir interpretar, des d’aquest costat del món, a Barcelona, aquesta història tan garcíamarquiana, la qual cosa també significa tan profundament llatinoamericana. La literatura no accepta les fronteres”.
En paraules dels seus Rodrigo i Gonzalo García Barcha, fills de Gabriel García Márquez, recorden que “En agosto nos vemos va ser el fruit d’un últim esforç per continuar creant contra vent i marea. Llegint-ho una vegada més a gairebé deu anys de la seva mort descobrim que el text tenia moltíssims i molt disfrutables mèrits i res que impedeixi gaudir d’allò més excel·lent de l’obra de Gabo: la seva capacitat d’invenció, la poesia del llenguatge, la narrativa captivadora, el seu enteniment de l’ésser humà i el seu afecte per les seves vivències i les seves desventures, sobretot en l’amor, possiblement el tema principal de tota la seva obra”.
Per a Pilar Reyes, la publicació de “En agosto nos vemos “és un meravellós tancament, per diversos motius: l’amor, trasmutat aquí en desig és el tema central de la novel·la, com ho és de l’obra sencera del seu autor. La protagonista i la seva cerca de llibertat a través d’aquesta nit que es regala a si mateixa una vegada a l’any, em sembla una bella porta d’entrada a la percepció de l’univers femení que ocupava l’interès creatiu de García Márquez en els seus últims anys. La novel·la està completa, encara que per al seu autor no fos definitiva”. Confessa que “Comparteixo la hipòtesi que aventuren els seus fills en el pròleg: potser la falta de facultats que no li van permetre a Gabo acabar el llibre també li van impedir veure com era de fantàstic. Nosaltres podem prestar-li els nostres ulls per a veure-ho. Aquest llibre és, a més, la prova que un escriptor no pot deixar d’escriure. O, per dir-ho d’una altra manera, que no pot viure sense escriure. Com si ens digués que s’ha de narrar per a viure-la. Aquesta és una lliçó clara i commovedora davant la qual els seus lectors només podem, amb el cor obert, donar-li les gràcies.”
