3.096 dies
Natascha Kampusch
Amsterdam
248 pàgines
3.096 dies recull la història del captiveri de la Natascha Kampusch, que durant vuit anys va viure segrestada en un soterrani.
El llibre ha estat escrit amb l’ajuda dels periodistes Keike Gronemeier i Corinna Milborn.
El 2 de març de 1998 la Natascha Kampusch, llavors una nena de deu anys, va ser segrestada per un desconegut amb una furgoneta blanca. Hores més tard estava a un soterrani fosc, embolicada amb una manta. Quan va sortir, vuit anys més tard, la seva infància havia desaparegut. Natascha va protagonitzar un dels segrestos més llargs de la història recent, ja que va durar fins al 2006. El dia que es va escapar, el seu segrestador, Wolfgang Priklopil, es va suïcidar
A “3.096 dies”, la Natascha explica per primera vegada la seva increïble història: la seva infància difícil, què va passar exactament el dia del seu segrest, el seu empresonament a una cel·la de cinc metres quadrats, i l’abús mental i físic que va sofrir del seu abductor. Natascha Kampusch, explica com va poder sobreviure i escapar.
Fragment del llibre:
La canalla pot adaptar-se, fins i tot, a les circumstàncies més adverses. En els pares que els peguen encara són capaços de veure-hi la part que els estima, i en una barraca florida hi veuen la seva llar. La meva nova llar era una cel·la, i la figura de referència, el segrestador. Tot el meu món havia canviat de rumb, i ell era l’única persona enmig d’aquell malson que havia esdevingut el meu món. Depenia totalment d’ell, de la mateixa manera que els infants i nens petits depenen dels seus pares. Cada gest d’afecte, cada bocí de menjar, llum, aire…: tota la meva supervivència física i psicològica depenia de l’home que m’havia tancat en aquella cel·la subterrània. I, quan es lamentava que els meus pares no haguessin contestat les seves peticions de rescat, també em feia emocionalment dependent d’ell.”
