Site icon L'illa dels llibres

El poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando guanya el Premi Jaume Fuster

Autor d’una trentena de llibres, la seva obra ha estat traduïda a nou llengües

El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l’obra d’un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d’ofici socis de l’AELC.

L’acte de lliurament s’ha realitzat a l’Ateneu Barcelonès, on Antoni Vidal ha rebut de mans del president de l’AELC, Sebastià Portell, la insígnia que il·lustra el guardó, que enguany arriba a la vint-i-tresena edició. D. Sam Abrams, n’ha fet la glosa del guardonat.

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Com a autor ha guanyat tretze premis, entre els quals l’Ausiàs March (1985), el Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Josep M. Llompart dels Cavall Verd (1993), la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), el Sant Joan (1999), el Crítica Serra d’Or de Novel·la (2008) i Carles Riba de Poesia (2021), entre d’altres.

El seu primer llibre de poemes va ser El ball dels jorns (1986) i des d’aleshores n’ha publicat setze, entre els quals destaquen Calvari (1992), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012), Aigües desprotegides (2018) i Si entra boira, no tindré on anar (2022). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre les quals El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es va publicar tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l’herba: Obra poètica (1986-2007).

Com a narrador ha publicat sis novel·les, entre les que convé subratllar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), Premi Sant Joan de novel·la. També destaca L’illa dels dòlmens (2007), Premi de la Crítica Serra d’Or, així com el dietari Amors i laberints (2010).

 

Exit mobile version