John Boyne demostra un cop més la seva habilitat literària amb una novel·la molt humana que porta els ideals i els sentiments dels seus personatges al límit.
L’autor d’ El noi de pijama de ratlles, ens trasllada a la primera guerra mundial per oferir-nos una novel·la on hi destaquen dos personatges marcats per les seves idees i sobretot per la seva gran profunditat psicològica.
Tristan Sadler i Will Bancroft són dos soldats anglesos que combaten al front durant la primera guerra mundial.
Els dos protagonistes d’ El pacifista (Empúries/Salamandra) reflexionen sobre si val la pena lluitar i formar part de l’èxercit, fins i tot, en Will Bancroft porta els seus ideals a l’extrem i es nega a lluitar al declarar-se absolutista.
A més d’aquestes reflexions la novel·la també tracta altres aspectes com la doble moral i l’homosexualitat en una època on no era acceptada i menys en les trinxeres d’una guerra.
‘’-Com ha dit?
-Absolutista-repeteix. No li sona aquest terme?
-No, senyor-li responc.
-és un pas més enllà de l’objecció de consciencia -explica-. Els objectors s’oposen a combatre, a matar l’enemic i a tot plegat, però estan disposats a col·laborar d’altres maneres, que ells consideren que són més humanitàries. Treballen als hospitals, als quarters generals o on calgui. Vull dir que és d’una covardia tremenda, és clar, però fan alguna cosa mentre la resta ens hi juguem la vida.
-I un absolutista?-Li pregunto.
-Doncs és a l’extrem de l’espectre, Sadler-em diu-. No farà absolutament res per afavorir l’esforç bèl·lic. No combatrà, no ajudarà els que combaten, no treballarà en un hospital ni auxiliarà els ferits. No farà res, parlant clar, tret de quedar-se de braços plegats i queixar-se que tot plegat és una farsa’’
Durant la primera guerra mundial molts dels soldats anaven per obligació al front, però també era tot un honor formar part de l’exèrcit. Aquells que decidien declar-se objectors de consciència eren considerats traïdors com també ho eren els absolutistes.
El pacifista narra l’amistat i la relació entre els dos soldats fins que Will mor en el front acusat de traïdor per les seves creences.
Un cop acabada la guerra comença una nova vida per a en Tristan Sadler marcada per un sentiment de culpa i amb una clara intenció de poder saldar un deute amb el passat.
La seva guerra particular comença un cop finalitzat el contenciós bèl·lic, per aquest motiu, Tristan Sadler decideix el mes de setembre de 1919, agafar un tren de Londres a Norwich amb la intenció de lliurar unes cartes a Marian Bancroft, germana de Will.
Les cartes que Will li enviava a la seva germana durant la guerra, serviran d’excusa a Tristan Sadler, per intentar explicar a Marian un secret que ha conviscut amb ell i que el porta turmentant durant tot aquest temps.
Un secret relacionat amb la mort del seu germà que ens oferirà un final inesperat.
John Boyne demostra un cop més la seva habilitat literària amb una novel·la molt humana que porta els ideals i els sentiments al límit.
