La novel·la “La bestia” s’endú el Premio Planeta 2021 i Paloma Sánchez Garnica finalista amb “Últimos días en Berlín’.
Era una edició especial, per la celebració dels setanta anys del guardó i per l’anunci de la quantitat econòmica que rebria el guanyador o guanyadora del premi. Un milió d’euros anunciava un dia abans del lliurament, el president del Grup Planeta, Jose Crehueras, situant el Premio Planeta com el guardó literari més ben dotat del món.
Els 654 originals presentats en aquesta edició han superat les obres de les anteriors edicions i suposa una xifra rècord, sent l’edició que més originals ha rebut.
La sorpresa, tot i que, els rumors dels darrers dies ja apuntaven a Carmen Mola com a possible candidata, va ser el moment de l’anunci de l’obra guanyadora quan es revelava qui hi havia darrere del pseudònim de l’autora. Considerada com l’Elena Ferrante espanyola, la seva identitat ha estat un misteri guardat fins ara en secret.
Si l’anunci del milió d’euros va ser una sorpresa, també ho va ser el moment de l’anunci de l’obra guanyadora quan es va revelar que sota el pseudònim de Carmen Mola, la suposada professora d’institut madrilenya, s’amagaven el trident de guionistes: Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero.
Carmen Mola ha estat un fenomen de vendes amb la seva trilogia protagonitzada per la inspectora Elena Blanco amb els títols “La núvia gitana’, La xarxa porpra’ i ‘La nena’ publicades a Alfaguara i La Campana.
Planeta torna a fitxar a un autor de la competència després de Javier Cercas i Manuel Vila, ara a dos anys.
“LA BESTIA”, ASSASSINANTS EN PLENA PANDÈMIA DE CÒLERA A MADRID
La novel·la “La bestia” està ambientada l’any 1834 a la ciutat de Madrid, en plena pandèmia del còlera. Per Jorge Díaz, el principal personatge de la novel·la és la ciutat de Madrid i per aquest motiu es van presentar al premi amb el títol de “Ciudad de fuego”. Un Madrid molt diferent de l’actual, on la brutícia, fang als carrers i la presència d’un tancat que encerclava una ciutat que patia una epidèmia de còlera. Els confinaments de les persones amb símptomes o no poder concentrar-se més de deu persones estaven a l’ordre del dia, una situació que recorda i molt a la viscuda amb la pandèmia de la Covid-19. Díaz assenyala que “en aquest ambient vam decidir escriure una novel·la de Carmen Mola, plena d’assassinats, crims i terror, però volíem fer un salt i escriure una novel·la històrica”.
Pels autors de la novel·la, el subtítol de l’obra sempre va ser “La bestia. Madrid 1834”, una història sobre una ciutat cercada per la malaltia i les tropes carlistes on era molt difícil viure. A més, l’aparició d’una bèstia, que no se sap si es persona o animal, va assassinant nenes de classes baixes de Madrid. La investigació haurà d’esbrinar qui és aquesta bèstia que comet aquests crims.
Antonio Mercero ha destacat que el fil principal de la novel·la “és la cerca per part de Lucia, una nena de quinze anys, la seva germana Clara de deu anys, que ha estat segrestada per un assassí de nenes, en un ambient opressiu marcat per la pandèmia i per la guerra carlista.”. Mercero defineix “La bestia” com “una història de cerca i de superació amb aires dickensians amb el desig que les dues germanes òrfenes es puguin retrobar.”
La novel·la, segons Agustín Martínez , acaba sent “un mirall deformat de la realitat viscuda amb la pandèmia. Les ressonàncies entre 1834 i l’actualitat són sorprenents i malgrat que la situació de viscuda també volem deixar un missatge d’esperança de poder ressorgir d’aquests desastres”.
PALOMA SÁNCHEZ-GARNICA, FINALISTA
L’escriptora madrilenya Paloma Sánchez-Garnica ha estat finalista amb la novel·la “Últimos días en Berlín“, presentada al premi sota el títol “Hijos de la ira”.
Es tracta d’una novel·la històrica, “d’amor i d’amistat de gent corrent i gent quotidiana en una època molt convulsa”. La novel·la està ambientada, al Berlín dels anys trenta previs a la Segona Guerra Mundial”, segons ha assenyalat l’autora, on un jove no abandona el seu somni de retrobar-se amb la seva mare i el seu germà menor, als que la família va haver d’abandonar fugint del règim leninista. Per Sánchez-Garnica es tracta “d’una trama d’història i intriga. Una novel·la sobre els efectes que provoquen els totalitarismes en la societat” amb l’ascens del nazisme i l’època estalinista com a rerefons històric.
La cerimònia de lliurament del Premio Planeta al MNAC es va desenvolupar amb fortes mesures de seguretat per la presència del rei Felip i la reina Letícia i va comptar entre d’altres del ministre de Cultura Miquel Iceta, la ministra d’Educació, Pilar Alegría, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i per primer cop en tres anys un membre del govern, la consellera de Cultura Natàlia Garriga, assistia a la gala.
