L’univers zafonià de l’autor de “L’ombra del vent” continua vigent. Com recordava Josep Cuní en l’acte d’homenatge a l’escriptor barceloní “L’ombra de la teva presència és tan allargada com la d’aquell vent que et va enlairar”
Molt pocs eren coneixedors de la malaltia que patia Carlos Ruiz Zafón. El 19 de juny de 2020 el món editorial estava de dol després de l’anunci de la mort de l’escriptor als 55 anys a la seva residència de Los Angeles, Estats Units, a causa d’un càncer.
Coincidint amb el primer aniversari de l’autor de “L’ombra del vent” el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha acollit aquesta setmana l’acte d’homenatge a l’escriptor.
El periodista Josep Cuní encarregat de conducció de l’acte definia molt bé el llegat i la grandesa de la seva obra “L’ombra de la teva presència és tan allargada com la d’aquell vent que et va enlairar”
A l’acte d’homenatge participaven Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, José Creuheras, president del Grup Planeta, i Mari Carmen Bellver, vídua de l’escriptor.
L’homenatge també comptava amb persones properes a l’entorn de l’escriptor com els periodistes Josep Cuní, Sergi Dòria i Sergio Vila-Sanjuán, l’escriptor Eduardo Mendoza, l’agent literària Antonia Kerrigan i l’editor Emili Rosales, que han recordat la figura i obra de l’autor desaparegut.
L’alcaldessa Ada Colau el definia com “un barceloní i català universal i un dels autors que ha traspassat fronteres i generacions”. La seva mort segons Colau “deixa un buit en la cultura i un llegat immens”. La ciutat de Barcelona es converteix en un personatge més en l’obra de Zafón, una unió universal, gràcies a la projecció de les seves novel·les en altres països i idiomes. Per Colau els llibres de Zafón van fer “que milers de lectors estimessin Barcelona”.
Per Josep Crehueras, president del Grup Planeta ha estat un honor publicar a Carlos Ruiz Zafón i més encara quan ha estat un autor que va unir al públic i a la crítica, un binomi que és molt difícil d’unir.
La novel·la es va presentar al premi Fernando Lara l’any 2001, però no va guanyar el guardó i va ser gràcies a la insistència del jurat i en especial de Terenci Moix, que Planeta va decidir publicar-la.
L’èxit de la novel·la va ser gradual fins que va arribar el gran esclat i va passar a ser un dels escriptors de moda convertint-se durant dos anys seguits en l’autor més venut de Sant Jordi. El fet que l’èxit inicial fos gradual li va permetre assumir-ho millor. Carlos Ruiz Zafón afirmava l’any 2016 que el millor de l’èxit és ‘que t’ofereix llibertat i no estàs condicionat a les pressions i el pitjor és que a vegades provoques recel i rebuig, inclús en persones que no coneixes de res’.
Emili Rosales l’editor de Carlos Ruiz Zafón recorda que ningú es queda immune a la fascinació envers la seva obra i sobretot assenyala l’honor i “l’aventura vital i meravellosa caminar al costat de qui ha estat l’autor més llegit des de Cervantes”.
La vídua de l’autor, Mari Carmen Bellver a través d’una nota llegida per Emili Rosales afirma que “Barcelona i la comunitat literària reconeixen la gran contribució que ell va fer a les lletres i a la divulgació del nom de Barcelona”.
L’agent literària Antonia Kerrigan reivindica el llegat de Zafón “els seus llibres estan aquí, s’ha de llegir i rellegir”.
Els periodistes Sergio Doria i Sergio Vila-Sanjuán destaquen la qualitat de l’autor i recorden el seu potencial narratiu.
Un barceloní il·lustre com Eduardo Mendoza el recorda i el defineix “com un amic” que se sentia aclaparat per l’èxit de la seva obra i que també el va fer descobrir la gran quantitat d’imatges i escultures de dracs que hi ha a la ciutat. També el definia com “un català empeltat de la cultura americana”.
L’ESCRIPTOR MÉS LLEGIT DESPRÉS DE CERVANTES
Carlos Ruiz Zafón és l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes. Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes i han estat reconegudes amb els principals guardons literaris. Nascut a Barcelona, el 25 de setembre de 1964 va treballar com a director creatiu d’una important agència de publicitat a Barcelona, es va traslladar als Estats Units i el 1992 va decidir dedicar-se de ple a la literatura. El 1993 es dóna a conèixer amb El Príncep de la Boira (Premi Edebé), considerada una de les seves millors novel·les juvenils i que conforma, al costat d’El Palau de la Mitjanit i Les Llums de Setembre, La trilogia de la Boira. El 1998 publicarà Marina, potser la més personal de totes les seves obres.
L’any 2001 publicava ‘L’ombra del vent’ iniciant la saga d”‘El Cementiri dels Llibres Oblidats’ està integrada per ‘L’Ombra del Vent’ (2001), ‘El Joc de l’Àngel’ (2008), ‘El Presoner del Cel’ (2011) i ‘El Laberint dels Esperits’ (2016).
Un dels objectius de les novel·les segons havia declarat l’autor era ‘crear un híbrid de tots els gèneres possibles amb ingredients de tragèdia, novel·la policíaca, històries d’amor i combinar tots aquests registres.
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El laberint dels esperits’ era la novel·la que comptava amb més ingredients d’intriga i misteri’ i ‘L’Ombra del vent’ era una novel·la que va definir com ‘d’aprenentatge’, la segona és la més gòtica i ‘El presoner del cel’ la més aventurera.
EL CEMENTIRI DELS LLIBRES OBLIDATS COM A METÀFORA
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El cementiri dels llibres oblidats’ era una metàfora que va començar amb una imatge i en el cas de l’inici de la tetralogia ‘era un nen en una catedral gòtica plena de llibres.’ Zafón assegurava que es tractava d’una metàfora sobre la memòria de les paraules i que defineix com pensem, però també és una metàfora sobre l’oblit’. Aquella imatge inicial va derivar i evolucionar en un ‘homenatge a la paraula escrita’.
‘LA CIUTAT DE VAPOR”, EL DARRER REGAL DE CARLOS RUIZ ZAFÓN ALS SEUS LECTORS
La ciutat de vapor’ (Columna/Planeta), és un homenatge a Carlos Ruiz Zafón però també als lectors de l’escriptor barceloní. Poc temps després de la publicació d’El laberint dels esperits l’any 2016 i el tancament de la tetralogia d’El Cementiri dels Llibres Oblidats iniciada amb ‘L’ombra del vent’, Zafón ja contemplava la possibilitat d’aplegar aquells relats i contes que havia escrit i publicat en diverses publicacions.
Textos que havien estat publicats en diaris o havien acompanyat alguna edició especial de les seves novel·les. També quedaven reals inèdits, però que tots tenien un punt en comú i era que giraven al voltant de la seva obra. De fet, com confessa el seu editor a l’inici de La ciutat de Vapor’, Carlos Ruíz Zafón “concebia aquesta obra, més enllà de la seva entitat pròpia, com un reconeixement als seus lectors, que ‘l’havien seguit durant la publicació de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent”.
UNa VIDA DE PASSIÓ PELS LLIBRES I PELS DRACS
‘La meva afició als dracs ve de llarg. Barcelona és ciutat de dracs, que adornen o vigilen moltes de les seves façanes, i em temo que jo sóc un d’ells’.
Així es referia Carlos Ruiz Zafón a la seva afició als dracs. L’escriptor els col·leccionava i comptava amb més de mig miler dracs de diferents formes, colors i tipologia.
La fascinació i passió era evident i els considerava un amulet ”Són criatures que em desperten simpatia i que em sento identificat i suposo que quan en veig un m’agrada adoptar-lo i porta-me’l a casa” assegura l’autor de ‘L’ombra del vent’.
En la mateixa pàgina web de Carlos Ruiz Zafón escrivia que ‘A més d’haver nascut l’any, per descomptat, del drac, els meus vincles amb aquestes bèsties verdes que respiren foc són nombrosos. Som criatures nocturnes, aficionades a les tenebres, no particularment sociables, poc amigues de gentilhomes i cavallers errants i difícils de conèixer.” Tota una declaració de principis.
Assegurava que més d’un amic anomenava casa seva com “la dragonera”, de fet la casa de Zafón a Beverly Hills s’anomenava Dragonland.
