L’escriptor analitza el cas Enric Marco, que durant un temps es va fer passar per un supervivent d’un camp de concentració nazi.
Marco va oferir durant tot aquest temps conferències i va rebre diversos reconeixements institucionals per la seva tasca com la Creu de Sant Jordi i fins i tot va estar a punt de rebre una de les màximes distincions del govern francès.
L’autor de Soldados de Salamina ha publicat una obra més propera a l’article periodístic on repassa l’afer Enric Marco que durant un temps es va fer passar per un supervivent de camps de concentració nazi arribant a presidir l’associació Amical de Mauthausen.
Marco es va inventar una biografia a la seva mida on a més de fer creure a tothom que va estar empresonat al camp de concentració Flossenbürg a més d’autoproclamar-se com destacat lluitador antifranquista, arribant també a ser secretari general de la CNT i vicepresident de la FAPAC.
La seva impostura la va portar a l’extrem i cada pas que feia era molt calculat. ‘’En cuanto ingresó en la Amical, Marco pareció el hombre que los deportados españoles necesitaban, al igual que veinticincoaños atrás, en cuanto ingresó en la CNT, haía parecido el hombre que necesitaban los anarquistas españoles. Y, al igual que ocurrió cuando ingresó en la CNT y en FAPAC, Marco ingresó en la Amical en un momento de crisis’’.
La història de Marco ha protagonitzat documentals i darrerament algunes novel·les s’han inspirat en el seu cas.
L’any 2009 els cineastes Santiago Fillol i Lucas Vermal estrenaven el documental ‘Ich bin Enric Marco’, i més recentment a Maria Barbal, ha fet servir el cas com a Font d’inspiració per a la novel·la ‘En la pell de l’altre’
Malgrat la seva impostura, Enric Marco va impulsar l’associació Amical de Mauthausen i la va fer molt visible ‘’Marco fue determinante en esa transformación. Era la figura más visible de la Amical, la personificación misma de la Amical, no sólo porque fuese su presidente ni sólo porque al estar jubilado podía consagrarse en ella en cuerpo y alma, igual que había hecho en la CNT y en FAPAC, sinó también porque daba charlas por doquier’’.
L’any 2005 es va descobrir que tot havia estat una farsa i que mai havia trepitjat un camp concentració. Va ser gràcies a l’historiador Benito Bermejo que dies abans de la celebració del 60è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració va aconseguir desemmascarar a Marco, davant de la sorpresa de tothom.
Javier Cercas analitza la figura del personatge amb les seves mentides i veritats barrejant realitat i ficció, per oferir al lector també, un repàs per la història d’Espanya del darrer segle.
L’autor d’ Anatomía de un instante es qüestiona si era convenient escriure el llibre i el lector l’acompanya en el procès d’escriptura amb les inseguretats i dubtes de l’escriptor ‘’Yo no quería escribir este libro. No sabía exactamente por qué no quería escribirlo, o sí lo sabía pero no quería reconocerlo o no me atrevía a reconocerlo; o no del todo. El caso es que a lo largo de más de siete años me resistí a escribir este libro. Durante ese tiempo escribí otros dos, aunque éste no se me olvidó; al revés: a mi modo, mientras escribía esos dos libros, también escribia éste. O quizás era este libro el que a su modo me escribía a mí’’.
A l’inici de la novel·la Cercas comenta que està fart de la realitat que opina que la realitat mata i la ficció salva. La resposta que rep per part del cineasta Santiago Fillol és ‘pués con Marco te vas hartar de ella, Enric es pura ficción’’
Fins i tot en una conversa amb Mario Vargas Llosa, l’escriptor peruà assegura que Marco és un personatge per a Cercas i que ha d’escriure sobre ell. Llosa compara la capacitat d’invenció de Marco amb un novel·lista.
Javier Cercas ha intentat a ‘El impostor’ entendre Enric Marco, tot i que el lector serà el que finalment digui la seva. ‘’No te confundas Enric: entenderte no es justicarte; entenderte és sólo entenderte, nada más’’ assegura l’escriptor en una conversa amb el protagonista.
El impostor (Literatura Random House) barreja gèneres i ofereix una novel·la diferent i trencadora amb ingredients de biografia, autobiografía i història. Javier Cercas es va entrevistar en diverses ocasions amb Marco i reprodueix algunes de lestrobades, tot i que afegeix una conversa de ficció on Marco l’acusa de voler escriure la seva història per buscar l’admiració i l’estima de la gent.
Precisament aquest és un dels temes d’’El impostor’, si necessitem maquillar part del nostre passat per aconseguir sser admirats i estimats. És el que buscava Enric Marco? És el que busquem nosaltres?
Els inicis d’Enric Marco no van ser fàcils amb una infància infeliç, pràcticament sense pare i mare, però aquest fet justifica les seves impostures? ‘’como su madre estaba ingresada en un manicomio, de niño la vida de Marco consistió en un peregrinaje permanente de familia en familia y de hogar en hogar, lo que significaba que no tuvo ni familia ni hogar’’
Llegeixin ‘El impostor’ i potser trobaran alguna resposta
