L’editorial Blackie Books publica en una curada edició ”El llibre Gianni Rodari. Contes, versos i vida” per apropar-nos a la seva obra i pensament
”Si mai tots els infants del món aconsegueixen riure plegats, en absoluta llibertat, sense excloure ningú…. aquell dia seria un gran dia. Oi que sí? Si us plau: unim-nos perquè aquest dia arribi aviat”
El text forma part del discurs de Gianni Rodari en el moment d’acceptar el premi Andersen.
Mestre, escriptor, pedagog i periodista italià, Rodari és i serà un dels grans referents de la literatura infantil i juvenil amb una obra universal que cent anys després del seu naixement continua vigent.
Blackie Bokks s’afegeix a la celebració del centenari del naixement amb la publicació de ”El llibre de Gianni Rodari, Versos, contes i vida’. Amb una edició molt acurada inclou una antologia de l’obra de Gianni Rodari amb una selecció de cent poemes i seixanta contes.
Alice Incontrada i Jorge de Cascante encarregats de l’edició asseguren que ” l’antologia existeix per pura necessitat” a més de ”creure fermament que el gust per les seves històries, la seva senzillesa fantàstica i la seva manera d’entendre la vida són uns valors que apel·len a qualsevol persona, des que es comença a balbotejar les primeres paraules. Entenem que el món canvia, però Rodari continua intacte”
El contes han estat extrets de Contes per telèfon i els seus llibres més reconeguts, amb noves traduccions de Jordi Martí Garcés en castellà i de Yannick Garcia en català.
A més dels contes l’antologia inclou poemes, tot i que l’autor sobre aquesta qüestió assenyalava que ‘mai no m’ha interessat saber si eren poemes o no: sempre m’he estimat més anomenar-me un fabricant de joguines, de jocs de paraules i d’imatges, de comunicacions i de provocacions en vers”.
Els textos s’acompanyen de les il·lustracions de Marta Altés en una edició que inclou també el discurs d’acceptació del premi Andersen.
També podem llegir fragments de la biografia de Rodari a ”Històries d’en Gianni” o bé a ”Pregunta-li a en Gianni” conèixer els seus pensaments i opinions sobre qüestions com les emocions o què ens passa quan ens fem grans.
Destaca la importància de jugar i afirma que a l’escola ”hauria d’incloure una assignatura que consistís a jugar i a aprendre jocs cada dia” Per Rodari ”quan juguem, totes les persones tenim la mateixa edat’, segur que també es referia al moment quan decidim llegir les seves històries, que s’han convertit en universals i aptes per a tots els públics gràcies a les diferents capes de lectura que ens ofereix.
De fet, com asseguren els editors en el pròleg ”Les criatures quan juguen, són com poetes, inventen i creen nous ordres, noves realitats que emmotllen com volen. Quan deixen de jugar i es fan grans, deixen d’inventar i només els queda una realitat, un panorama únic tristament incomparable a aquells mons de somni”
Gianni Rodari deia que ‘hem de tractar cada infant com un fet del tot nou, com una persona única amb la qual el món comença de zero’
La fantasia, l’escola, l’educació, la lectura formen part dels elements més importants de l’univers Rodari i que traspuen a l’antologia.
Per Rodari, ‘Llegir és el nostre sisè sentit i l’hem de plantar, regar i conrear. Els llibres són llavors: et nodreixen la ment i t’hi fan brotar la intel·ligència, la imaginació i la creativitat, de la mateixa manera que el menjar t’enforteix els ossos i els músculs”
L’obra de Gianni Rodari ha fet estimar la lectura a moltes generacions i per aquest a motiu no és casualitat que l’antologia que publica Blackie Books s’inicia amb les nou maneres d’ensenyar a avorrir la lectura.
Presentar el llibre com a alternativa a la televisió o assumir que els infants tenen massa distraccions o donar la culpa a la canalla si no els agrada llegir, per Rodari no era la millor manera d’acostar la lectura als nens i nenes. Cal entre altres coses oferir una tria prou variada i no obligar-los a llegir per no transformar el llibre en un instrument de tortura.
Quan en Gianni era petit, els altres nens sempre l’escollien l’últim quan feien els equips de futbol, i de vegades ni tan sols hi comptaven. Per això es dedicava a escriure poemes a la llibreta, Una vegada li van publicar un poema en un diari i durant l’hora del pati no va jugar ningú a futbol, perquè tots el volien llegir”.
