Enguany es commemora el centenari del seu naixement i l’Institució de Les Lletres Catalanes utilitza el poema “No em despulleu” per commemorarar el Dia Mundial de la Poesia.
Nascuda a Barcelona l’any 1921, el conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010).
Fuster va rebre l’any 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
Felícia Fuster es va instal·lar a París des dels anys cinquanta on va morir l’any 2012.
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo en aquesta edició, la catorzena, s’ha escollit el poema “No em despulleu” de Felícia Fuster, de qui enguany es commemora el centenari del naixement. El poema s’ha traduit a vint-i-una llengües, entre les quals hi ha les altres oficials a Catalunya i algunes escollides d’entre les parlades arreu del territori català com l’amazic, alemanys, castellà, francès, àrab, anglès, búlgar. Esperanto, gallec, xinpes, occità, quítxua, rus o urdú.
NO EM DESPULLEU
Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.
Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012) Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987]