Angle editorial ha publicat en català la novel·la de l’escriptora australiana sota la traducció de Ferran Ràfols.
Fiona Mc Farlane ens presenta una novel·la psicològica prou potent per tractar-se del seu debut literari.
No és fàcil explicar el que es trobarà el lector a les seves pàgines com tampoc haurà estat fàcil per l’autora, construïr una novel·la que sota l’aparença de tranquil·litat, s’amaga una obra colpidora i molt potent psicològicament i amb certes dosis de thriller.
Fiona Mc Farlane va escriure la novel·la després de ser testimoni de la demència de les seves àvies. Precisament aquest és un dels temes d’una novel·la que arrenca amb una misteriosa presència d’un tigre, una nit, a casa de la Ruth.
Ella és una dona gran que fa dos anys va quedar viuda després de la mort del seu marit Harry i que ara viu sola en una caseta aïllada a la platja, lluny de la ciutat.
Cada nit creu escoltar un tigre que ronda per casa seva però les seves pors la confonen dubtant de si el que sent és real o fruit de la seva imaginació.
‘La Ruth es va despertar a les quatre de la matinada i el cap emboirat li va dir «tigre». Era natural; estava somniant. Però a la casa hi havia sorolls, i en despertar-se els va sentir. Venien de l’altra banda del passadís, de la sala d’estar. Alguna cosa grossa es refregava al sofà i el televisor, i la Ruth sospitava que també al seient reclinable de color palla que volia passar per butaca.
Després va sentir més sons: els esbufecs i la respiració d’una bèstia grossa, la vibració d’un alè que transmetia enormitat i concentració; sons d’origen inequívocament mamífer, inequívocament felins, com si els gats s’haguessin fet grossos i ensumessin amb morros enormes buscant el menjar. Però notava el pes dels gats adormits sobre els llençols, i això era una altra cosa”.
La presència del tigre encendrà les alarmes del perill que arribarà ben aviat amb l’arribada de la Frida, una jove que diu que ve de part del govern, per ajudar-la en les tasques diàries de la casa.
“No es pensi que li faig companyia, senyora Field-va dir la Frida-. No sóc una convidada. Vinc una hora cada matí, cada dia a la mateixa hora. Faig la meva feina i no em veu més el pèl. Sense sorpresas. Res de desconeguts que vinguin a qualsevol hora del dia o de la nit. No sóc una desconeguda i no sóc amiga; sóc el seu braç
dret. Sóc l’ajuda que és dóna a si mateixa. És vostè que es cuida, és vostè que és important. Té sentit, el que li dic? Jo ho tinc clar, senyora Field, de debò que sí.”
Malgrat que la Ruth i desconfia en un inici, la presència de la jove serà cada vegada més determinant i s’establirà una relació de confiança i desconfiança que marcarà el desenvolupament de la novel·la.
Però qui és la jove Frida que arriba cada dia a casa de la Ruth acompanyada en un taxi pel seu misteriós germà George?, Com és, que a poc a poc es va guanyant la confiança de la Ruth fins al punt de controlar-li les finances? i Per què és capaç de recordar fets molt puntuals viscuts fa a 50 anys a Fiji però en canvi és incapaç de recordar situacions recents?
La demència de la protagonista i la presència misteriosa de la Frida augmenta la tensió de la novel·la pàgina a pàgina, fet que podríem qualificar de thriller psicològic amb un final prou potent.
Els animals juguen un paper important al convidat nocturn, sobretot el tigre que apareix a les nits. Un tigre imaginari que ens alerta dels perills en una novel·la que ens parlar de la vellesa, la confiança, la dependència i les pors.
”Un simple malentès-va tornar a dir-. Ja no és el que era, la meva memòria.
-A la teva memoria no li pasa res. Pensa en tot el que recordes de Fiji, tants anys com fa.
-Però és el que diuen dels vells, oi? Recordes coses de fa anys i panys, i no saps què has esmorzat. I sí que és que a vegades, ja saps, m’imagino coses”
