Del 16 al 18 de novembre el Born Centre Cultural acollirà el cicle de converses sobre l’educació i de l’ensenyament a partir de novel·les històriques.
El cicle de converses arrenca amb l’objectiu “d’agafar el testimoni que va deixar la desapareguda Setmana de Novel·la Històrica que feia uns anys que se celebrava. Hi ha molts lectors de novel·la històrica que no es mereixien quedar orfes d’un cicle que abordés el gènere que ens agrada” segons ha declarat l’escriptor Martí Gironell.
La primera edició del cicle de converses se centrarà en l’educació i l’ensenyament a partir de novel·les històriques. Un tema que no s’ha escollit per casualitat “Aquest cicle torna al Born Centre Cultural i aprofitant que hi ha l’exposició Per una educació en llibertat, que s’ha inaugurat ara i que estarà oberta fins al març, vaig pensar que era un bon motiu vincular la temàtica d’aquesta mostra amb la novel·la històrica i veure com s’havia tractat l’educació en el gènere” confessa Gironell.
Tahar Ben Jelloun va comentar que “Aprenem la història a l’escola i després l’oblidem llegint-la”, es tracta d’una frase que convida a la reflexió i que Gironell ha volgut destacar en aquest cicle de converses al voltant de la novel·la històrica ” Trobo que és una reflexió, que és una constatació, i que vaig pensar que connectava amb l’esperit d’aquestes jornades. Un cicle de converses al Born Centre Cultural per parlar de l’educació i de l’ensenyament a partir de novel·les històriques. De com s’ensenya, de com s’explica no només la història sinó també d’altres matèries; de com s’ha educat i s’educa abans i ara. Una mirada a aquesta qüestió a través de la literatura.” assegura l’escriptor i moderador de les converses.
A les converses hi participen un autor de novel·la històrica amb un especialista en la matèria “es pretén asseure al voltant de la mateixa taula un autor/a d’una novel·la històrica que abordi aquesta temàtica, l’ensenyament, i convidar-lo a debatre amb un expert/a de la qüestió. Així podrem generar reflexió, opinió i futures accions a partir de la literatura”.
El 16 de novembre a les 18h hi participarà Màrius Mollà, autor de la novel·la “El mestre” i en Xavier López, mestre i director de l’Escola Octavio Paz de Barcelona. Referent en el model pedagògic actual i autor de “Mestres d’un mestre” la farem petar al voltant de Francesc Ferrer i Guàrdia. I què en queda del seu llegat.
El 17 de novembre el punt de partida de la conversa és el mètode Montessori a partir de “La escuela de la vida” de Laura Baldini, pseudònim de Beate Maly. L’obra està basada en la vida de Maria Montessori, una dona que va voler transformar la societat i canviar el món. Del mètode Montessori i de la seva evolució en parlarem en conversa amb la mateixa autora, Laura Baldini, i amb la presidenta de l’Associació Espanyola Maria Montessori i professora del Montessori Palau de Girona, Ana Juliá Barnadas.
Finalment el 18 de novembre tancarà el cicle l’ensenyament inclusiu de la mà d'”Els camins de la llum” de Coia Valls que permet anar més enllà de Louis Braille, l’home més enllà del sistema que va inventar per treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. A través de l’educació i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen podrem aconseguir formar persones. Persones lliures sense dependre de res ni de ningú. Idea que lliga amb l’enunciat de l’exposició Per una educació en llibertat que motiva el cicle de converses i en parlarem amb Carme Ortoll, mestra, i que ha ocupat diversos càrrecs en el Departament d’Ensenyament i és membre dels moviments de reforma pedagògica. Actualment treballa per una educació inclusiva.
Martí Gironell assegura que la novel·la històrica “És un gènere que ens permet conèixer i aprofundir en el nostre passat i fer-ho de manera amena, però també reflexiva” i la seva lectura “Ens reconcilia amb el passat i ens aporta elements per entendre el present”.
