Ilya Pérdigo i Imma Muñoz parlen a L’Illa dels Llibres del nou projecte editorial al voltant de la novel·la negra.
L’Editorial Clandestina, una editorial que pretén donar continuïtat a una de les col·leccions de novel·la negra més importants de la literatura catalana, Crims.cat, i, alhora, fer espai a una nova col·lecció, Biblioteca Clandestina, centrada en la recuperació de títols que en el moment de la seva publicació no van tenir el reconeixement que mereixien.
Darrere d’Editorial Clandestina hi ha Ilya Pérdigo i Imma Muñoz que comptarà amb Àlex Martín, que continuarà sent el director de Crims.cat i Marta Vidal, filòloga i editora serè l’encarregada de la tria de les obres de la Biblioteca Clandestina.
Llibres prohibits, autors silenciats, formats marginals. Paraules que algú ha volgut apagar, esborrar, negar. Històries que han lluitat, que han trobat l’escletxa, que han sobreviscut. Que s’han convertit en literatura clandestina. Amb aquest esperit, segons els seus creadors, neix Editorial Clandestina.
-El nom de l’editorial, ja és una declaració d’intencions?
Sí, vam buscar un nom que pogués englobar una col·lecció de novel·la negra, però que, alhora, permetés donar cabuda a noves col·leccions de caràcter més generalista, com és el cas de Biblioteca Clandestina, un segell destinat a recuperar textos (novel·les) de finals del XIX i principis del XX. Hi publicarem llibres que per una raó o per una altra han estat silenciats, sotmesos a una clandestinitat derivada dels perjudicis amb què es van trobar en la seva època.
-Com encareu aquest nou repte?
Amb tota la il·lusió i energia del món. Els moments de canvi serveixen per reactivar-se, encarar nous reptes, noves visions, nous projectes i nous llibres.
-Les obres de gènere negre van ser durant una època unes lectures clandestines, però ara s’han popularitzat molt. Què en penseu?
Efectivament, eren clandestines perquè, entre altres coses, parlaven i parlen de la societat, de l’ésser humà, de la repressió, del poder, de política, de les injustícies socials, i per això és un gènere que perdura i perdurarà, perquè parla del món que ens envolta i ens permet explorar la cara fosca de l’ésser humà. En aquest sentit, no ens cansem de reivindicar que la novel·la negra pot connectar amb tot el públic lector, ja que, malgrat aquesta nova popularitat, encara hi ha qui té molts prejudicis cap a la literatura de gènere i pensa que no té prou profunditat, o que és només acció o històries de lladres i serenos. I pot ser tan complexa o tan superficial (tan diversa, en definitiva) com la literatura que no porta cognoms.
-Amb quin objectiu neix Editorial Clandestina?
Amb l’objectiu de donar continuïtat a una col·lecció amb deu anys d’existència com és crims.cat, amb la responsabilitat que això representa, i donar cabuda a aquesta nova col·lecció, Biblioteca Clandestina. Des d’un punt de vista més ampli, continuar publicant en català, sumant i remant dins del sector del llibre en català, apostant per la nostra literatura i els nostres autors, i alhora, traduint textos que encara no es poden llegir en la nostra llengua.
-Com sorgeix el projecte?
Després de dotze anys amb els amics i companys d’Alrevés, vam decidir separar els nostres camins. Després d’aquesta separació, amb l’amiga i periodista Imma Muñoz, vam decidir crear Editorial Clandestina, que, com hem dit, donarà continuïtat al segell Crims.cat i n’incorporarà de nous. Hem de dir que l’Àlex Martín, el director de crims.cat, és una de les peces clau d’aquest projecte: sense ell, crear Editorial Clandestina no hauria estat possible.
-Qui forma part d’aquest projecte?
Ilya Pérdigo, Imma Muñoz, Àlex Martín, com a director de crims.cat, i Marta Vidal, com a directora de Biblioteca Clandestina.
-Un dels objectius és fer una Biblioteca Clandestina que recuperi obres oblidades. Amb quins ingredients han de comptar les obres que formin de la col·lecció?
El nostre catàleg està format per títols de finals del segle XIX i començaments del XX als quals no s’ha fet justícia, perquè, com hem dit, han estat castigades amb l’ostracisme, ja fos pels temes que tractaven, pel recel que històricament ha tingut l’Acadèmia cap a la literatura de gènere, per haver vist la llum en formats considerats (injustament) menors o, simplement, per ser obra de dones en un univers en masculí. Llibres que considerem clàssics maltractats que esperaven que una mirada curiosa, oberta i lliure els tragués de l’oblit. Llibres en què intrigues polítiques, aventures esbojarrades, crítica social, sàtira i fins i tot històries d’amor conviuen amb enigmes que enganxen des de la primera pàgina i que van més enllà de les convencions de qualsevol gènere literari.
Molts d’aquests llibres, a més, no havien estat mai traduïts al català, o tenien traduccions molt antigues que necessitaven una revisió, i ens hem proposat fer-ne edicions molt acurades en la nostra llengua.
-Quins són els primers títols que es publicareu?
Comencem amb Els 39 esglaons, de John Buchan, un thriller polític situat a l’Europa prebèl·lica en què el que sembla un simple crim amaga secrets d’abast internacional, i continuem amb L’home a qui s’empassà la terra, de Carolyn Wells, una autora nord-americana molt prolífica que va obtenir un notable reconeixement a començaments del segle XX que els anys va anar engolint, com la terra al protagonista de la seva novel·la, fins a convertir-la pràcticament en una desconeguda en els nostres dies. I es mereix un reconeixement per la manera com va saber subvertir els arguments clàssics de les novel·les de detectius per oferir una història nova i original, així que havia d’estar a Biblioteca Clandestina.
El tercer títol que estem preparant és El misteri de Bow, d’Israel Zangwill, que té la particularitat de ser la primera novel·la que va presentar un misteri de cambra tancada.
-Com s’anirà formant el catàleg?
De la col·lecció s’encarregarà la Marta Vidal, filòloga, que anirà rastrejant aquests textos oblidats a la recerca d’aquells que encara són vigents i continuen sent necessaris.
-La col·lecció Crims.cat continuarà oferint més títols i ampliant el nombre de publicacions l’any.
Efectivament. Aquest any ja publicarem 9 títols, i potser l’any que ve en fem 10. Sempre, però, que ens ho permeti la responsabilitat amb el gènere i l’autoexigència que ens marquem a crims.cat.
-En quin moment està el gènere negre en català?
El gènere negre, en més o menys mesura, sempre està vigent perquè és un gènere que ajuda a explicar i comprendre la nostra realitat, la nostra societat, l’ésser humà. I en català gaudeix de bona salut: quan nosaltres vam començar, no hi havia cap col·lecció, i ara n’hi ha 3 o 4.
-Des de l’editorial es vol fer una aposta decidida per la narrativa negra juvenil. Com serà aquesta aposta?
Bé, és un dels projectes a mitjà termini, probablement a finals del 2023 puguem iniciar aquesta col·lecció. Creiem fermament que és un gènere que permet fer afició lectora, ja que exemplifica a la perfecció el delectare et prodesse horacià (gaudir i treure’n profit) i per això ens sembla ideal per convertir els joves en lectors.
-També Clandestina establirà un acord amb l’editorial Sajalín. En què consistirà aquest acord?
L’acord amb Sajalín es basa a publicar plegats un llibre a l’any, en català i en castellà, respectivament. El títol escollit, que veurà la llum el maig del 2023, serà Dead City, de Shane Stevens. Estem molt contents d’aquesta col·laboració, perquè ens permet incorporar autors de la tradició anglosaxona, ja que les traduccions del nostre catàleg són d’autors de l’arc mediterrani.
