L’escriptora ha rebut el màxim guardó que lliura la BCNegra coincidint amb la publicació del vint-i-cinquè títol de la sèrie del seu famós detectiu venecià.
Donna Leon no pensa jubilar al seu comissari Guido Brunetti, qui va envellint lentament i qui sap sí fent honor al títol de la darrera novel·la, té la fórmula de l’eterna joventut, tot i que l’autora ha comentat en roda de premsa que Brunetti ‘és com aquells insectes atrapats a l’ambre’.
Donna Leon ha rebut el premi Pepe Carvalho que lliura el festival de la BCNegra, la seva trajèctoria s’ho mereix i l’escriptora ha agraït el guardó destacant que ‘és un honor enorme rebre un premi que la col·loca al costat d’autors de gran prestigi i talent’.
Alicia Giménez Bartlett,Andrea Camilleri, Maj Sjöwall, Petros Màrkaris, Andreu Martín, Ian Rankin, Michael Connelly, P.D. James, Henning Mankell i Francisco González Ledesma han estat els guanyadors en les anteriors edicions.
L’autora feia debutar a Guido Brunetti amb la celebrada novel·la ‘’Mort en La Fenice’, i llavors poc podia imaginar l’èxit de les seves novel·les. Per Donna Leon tot ha estat fruit de la bona sort i de la mandra. Assegura que mai ha planificat res i que Brunetti cada vegada es va convertint en un personatge fosc de caràcter amb qui comparteix el pessimisme respecte al món que l’envolta malgrat ser una persona feliç en el terreny personal’.
Segons la policia aquella nit la Manuela es va tirar a l’aigua dels canals víctima de la depressió i de les drogues. La comtessa mai es va creure la versió policial i ara Brunetti haurà d’investigar.
Referent a la darrera novel·la, l’escriptora assegura que al principi va cometre un terrible error ‘volia escriure una història on el passat persegueix el present i vaig decidir matar a la protagonista, però quan portava escrites unes cent pàgines em vaig a donar que hi havia alguna cosa que no funcionava’.
Llavors va optar per no matar-la i per ressuscitar la jove de 15 anys ‘entre les aigües de l’eterna joventut però condemnada a ser una dona amb mentalitat de 7 anys’. Donna Leon assegura que ‘mai havia fet una cosa tan terrible amb un personatge i que cal tenir una ànima de pedra per no tenir empatia i tristesa amb el personatge de la Manuela.’
Una de les preocupacions de Donna Leon és l’ecologia i s’ha mostrat com una gran defensora dels temes mediambientals assegurant que ‘de tots els problemes que tenim actualment, l’únic que és prioritari és l’ecologia perquè la resta són secundaris i es poden resoldre’’.
Problemes com la violència de gènere o la crisi de refugiats es poden resoldre però el desglaç dels pols i l’augment de l’aigua als oceans fa pensar que estem davant d’’un cataclisme’. Si fem cas dels científics que asseguren que l’any 2030 les aigües dels oceans pujaran entre un o dos metres això pot significar que podríem tenir uns mil milions de refugiats ecològics i llavors ja podem dir adeu a ciutats com Venècia, Barcelona o Nova York.
Defensora fins i tot radical sobre qüestions referents sobre el medi ambient com s’autodefineix, Donna Leon, ha destacat que l’ecologia serà un dels temes importants en la novel·la negra perquè ‘actualment és el gran crim que s’està cometent a la humanitat i està també farcit de corrupció’
El pas de Donna Leon per Barcelona ha servit també per reivindicar la novel·la mediterrània. Per Leon la novel·la nòrdica ‘no gaudeix de la gastronomia i es recrea innecessàriament en els assassinats’. Assegura que el fet important és que la persona està morta i no cal donar més detalls sobre les causes o els informes de les autòpsies.
El comissari Guido Brunnetti seguirà protagonitzant novel·les a la ciutat de Venècia i no pensa deixar aquesta ciutat italiana per visitar altres indrets ‘per poder escriure sobre una ciutat has de conèixer la seva gent i per escriure d’una manera convincent has de viure-hi en el lloc’.
En canvi Donna Leon sí que ha comentat que una part de l’any viu en un poble de Suïssa perquè la ciutat de Venècia ha deixat de ser una ciutat bonica i habitable. Assegura que a Venècia cada vegada hi viuen menys venecians i que els preus són molt elevats. Com a exemple ha assenyalat que una ciutat d’uns 58.000 habitants no pot rebre els 30 milions de turistes que rep cada any.