En molt poc temps, el nom de Dolores Redondo s’ha convertit en un dels valors destacats de la novel·la negra.
Dolores Redondo publicava a principis del 2013, ‘El guardià invisible’ (Columna/Destino) la primera part de la trilogia sobre Baztan.
En menys de dos anys, l’escriptora basca s’ha consolidat gràcies a una aposta literària que recull també bona part de la mitologia de la vall del Baztan a Navarra.‘’Quan escrivia la novel·la ja em vaig adonar que seria una aposta arriscada. De fet en aquells moments no tenia ni editor ni editorial i tampoc podia imaginar que es publicaria’’ assegurava l’escriptora en una entrevista concedida a L’Illa dels Llibres l’any 2013.
La primera novel·la de la trilogia va captivar ràpidament a molts lectors i també a la crítica i la confirmació del seu èxit arribaria amb El llegat dels ossos, la segona novel·la ambientada en la vall de Baztan.
Amb la publicació de la novel·la Ofrena a la tempesta tanca la trilogia iniciada amb El guardià invisible, tot i que no descarta la possibilitat de seguir amb la inspectora Salazar ‘La història està pensada des del principi i culmina amb la tercera part. Però no descarto en un futur recuperar a Amaia perquè és un personatge que m’agrada moltíssim, però seria en una altra història diferent’.
Dolores Redondo ha volgut donar veu a les víctimes en la seva trilogia al mateix temps que ha construït una narració on les protagonistes són majoritàriament dones.
Per aquest motiu a la novel·la especialment a El llegat dels ossos tracta qüestions referents a la violència masclista o les dificultats per conciliar vida laboral i familiar
Amb El guardià invisible, ens presentava a la inspectora Amaia Salazar que ha de tornar a la població d’ Eliozondo, després de molts anys, per investigar una sèrie d’assassinats a prop del riu.
El personatge d’Amaia Salazar ha estat clau en l’èxit de la trilogia, una inspectora de la Policia Foral de Navarra que ha estat traslladada a Eliozondo per investigar una sèrie de crims.
Sobre el personatge de Salazar, l’escriptora destaca ‘Jo volia fugir una mica dels perfils de la novel·la negra i buscava algú sensible i amb qui sentir-me identificada. Moltes vegades en el nostre treball donem una imatge que no té res a veure amb la nostra vida privada. Volia mostrar tots aquests aspectes i crear un personatge amb els seus sentiments, pors i que no només mostrés com una inspectora de policia’.
El personatge evoluciona en la trilogia, d’ençà que Amaia Salazar ha de tornar a Eliozondo, lloc on va passar la seva infància.
Salazar compta amb un caràcter fort però al mateix temps mostra la seva fragilitat i haurà d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat, marcats per una relació intensa i complicada amb la seva mare Rosario.
El paisatge natural de la Vall del Baztan actua com un personatge més en la trilogia, marcat per un indret meravellós, però que també amaga misteris i éssers que formen part de la creença popular. Per Dolores Redondo la vall del Baztan suposa ‘Un lloc amb una potència natural enorme i una vida molt propera als druides. Tot això, va fer que existissin ritus per poder sobreviure en un mitjà hostil. Durant milers d’anys va ser així i durant una època aquest modus vivendi va conviure amb el cristianisme, però amb l’arribada de La inquisició es va voler esborrar. A Navarra és on més persones han mort a mans de la Inquisició’.
Cada novel·la de la trilogia està protagonitzada amb éssers mitològics de la zona. A El guardian invisible ens presenta l’habitant dels boscos anomenat Basajaun, per continuar amb el Tárttalo, protagonista d’El llegat dels ossos, per tancar la trilogia amb Inguma, un personatge malèfic capaç de matar durant la nit, només posant la seva boca a sobre del dorment per robar-li l’alè fins que mor.
Aquesta creença serveix a Dolores Redondo per escriure el final de la trilogia i a Ofrena a la tempesta, ens presenta un nou cas on una dona denuncia la mort sobtada de la seva néta i el sospitós comportament del pare de la nena, que ha estat detingut quan intentava robar el cadàver mentre pronunciava paraules inconnexes sobre lliurar la seva pròpia filla. El nadó té unes marques vermelles a la cara que indiquen que podria haver estat assassinat.
Amaia Salazar haurà de fer front a l’autèntic origen dels esdeveniments que han castigat la vall de Baztan i que servirà per tancar la major part de les trames iniciades a les anteriors novel·les.
Ofrena a la tempesta és possiblement la novel·la més negra de les tres, i un cop finalitzada la trilogia, Dolores Redondo assegura que s’ha basat en un cas real i que tot va començar quan va llegir en un diari la notícia de l’assassinat d’una nena a mans d’una secta. A partir d’aquest moment, l’escriptora va començar a escriure el que més tard es convertiria en la trilogia del Baztan.
El món del cinema també s’ha interessat a portar a la pantalla gran, les novel·les protagonitzades per la inspectora Salazar, i tot que encara no hi ha data d’inici de la producció ni els actors que la protagonitzaran, El Guardià invisible s’adaptarà al cinema de mà de Peter Nadermann, el productor de les adaptacions cinematogràfiques de la trilogia ‘Millennium’, de Stieg Larsson, i també del suec Henning Mankell.
Text: Jordi Milian
Fotografies de X.R. Trigo
