L’autor de Sicília sense morts i Els carnisser, considerat com un dels grans autors balears ha mort als 79 anys.
Nascut a Ariany el 1945, Frontera va ser una figura imprescindible de la literatura catalana contemporània. La seva trajectòria abasta novel·les, poesia, periodisme i crítica d’art, i el seu compromís amb la llengua i la cultura balear va marcar tota la seva obra.
Un inici precoç i l’obra que va revolucionar la narrativa balear
Guillem Frontera va debutar en la literatura amb tan sols 23 anys amb la publicació de Els carnissers (1968), una novel·la que es considera un punt d’inflexió en la narrativa mallorquina. Amb un estil cru i directe, l’obra retrata els conflictes morals d’una societat rural atrapada entre la modernitat i les tradicions. Aquesta novel·la va ser pionera en reflectir la complexitat de la Mallorca contemporània, deslliurant-se dels estereotips idíl·lics de l’illa.
Amb els anys, Frontera va consolidar una trajectòria literària diversa que inclou títols com Tirannosaurus (1977), La mort i la pluja (2007), Els plaers i les virtuts (2017) i La vida dels cossos (2019). Aquestes obres exploren temàtiques universals com la corrupció, la identitat, l’ètica i les contradiccions del món modern, amb una mirada crítica i profundament arrelada a la realitat balear.
La corrupció, tema central en la seva narrativa
Entre les seves obres més reconegudes destaca Sicília sense morts (2015), una sàtira política ambientada amb humor negre i un estil despietat, Frontera posa al descobert les trames de corrupció i cobdícia que han marcat la política i la societat. L’obra, que esdevé gairebé un assaig disfressat de ficció, és una de les seves aportacions més lúcides per entendre el context sociopolític de les Balears.
Un periodista incisiu i activista cultural
Paral·lelament a la seva obra literària, Guillem Frontera va ser una figura destacada en el periodisme cultural. Va col·laborar en mitjans com el Diari de Mallorca, El Temps i altres publicacions de referència, on va escriure articles d’opinió i assaigs sobre temes diversos: des de la política fins a l’art, passant per qüestions lingüístiques i culturals.
Frontera no només analitzava, sinó que també defensava amb fermesa la preservació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears. Aquesta implicació el va convertir en una de les veus més respectades i escoltades del seu temps.
Guardons i reconeixements
La qualitat literària i la contribució cultural de Guillem Frontera van ser reconegudes amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Entre els més destacats hi ha el Premi Joan Alcover de Poesia per El temps feixuc, el Premi Gabriel Maura de Novel·la per Els carnissers, el Premi 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear, el Premi Crítica Serra d’Or de Narració per La mort i la pluja i el Premi Trajectòria a la Creació del Festival de Novel·la Tiana Negra.
Un llegat inesborrable
La mort de Guillem Frontera deixa un buit profund en la literatura catalana i en la cultura balear. Però també deixa un llegat immens: un conjunt d’obres que transcendeixen el temps i l’espai, on el lector pot descobrir una mirada crítica, sensible i compromesa amb les arrels de Mallorca.
Frontera no només va ser un cronista del seu temps, sinó també un escriptor capaç d’anticipar i interpretar les tensions socials i polítiques que defineixen el present.
