Va ser professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Carme Junyent ha mort als als 68 anys a causa d’un càncer.
Carme Junyent va ser una reconeguda especialista en l’estudi de llengües amenaçades arreu del món i coneixia prou bé el procés que comporta la desaparició i mort d’una llengua.
L’any 2020 publicaria “El futur del català depèn de tu” (La Campana) on afirmava que per salvar el català cal canviar certs comportaments i la seva supervivència només depèn de nosaltres.
Junyent parlava de la ‘norma de convergència’ i del canvi de llengua quan pensem que el nostre interlocutor no deu parlar català. La lingüista assenyalava a L’Illa dels Llibres “Això és un clàssic de les llengües subordinades. Els parlants, en cas de dubte, opten per la llengua que no els portarà problemes, és a dir, la dominant. I aquest comportament és letal. Primer perquè elimina espais però també, i això és el més important, perquè elimina l’oportunitat d’aprendre als que ho volen fer. A vegades és ofensiu i tot. Hi ha molts joves catalans que topen amb aquest prejudici. Hauríem de canviar la “norma de convergència” per la “norma de convivència” i, si no ens entenen, ja canviarem.”
Sobre si hem o com hem de corregir si una peronsa no parla correctament el català, afirmava que “tots hem après alguna altra llengua i sabem que abans de parlar-la bé –si és que mai ho fem- l’hem de parlar malament. A partir d’aquí em sembla que només es qüestió de sentit comú. Hi ha moments en què les correccions són molt benvingudes i s’agraeixen i altres moments en què són del tot sobreres i poden crear un sentiment de rebuig.
Cal saber què és important en cada moment, si el que t’expliquen o la correcció de la llengua”. Afegia que “la fúria correctora no es limita als nous parlants i a mi la veritat és que em crea molta inseguretat i ara dubto de tot. Jo sóc devota de la feina dels correctors professionals perquè la vesso molts cops, però quan el corrector és bo no et dicta, et fa reflexionar. Per a mi algú que només et diu com ha de ser alguna cosa perquè aquest és el seu criteri i, a més, ho fa sense miraments, fa més nosa que servei.”
Sobre la immersió, recordava que “la immersió és un programa que s’aplica en un lloc determinat i en un moment determinat. No és un programa universal. L’objectiu de la immersió és que els alumnes que viuen en entorns on el català és minoritari o residual puguin aprendre la llengua de la manera més eficaç. Això es va fer bé en general i es fa bé en aules d’acollida també. El que passa és que el sistema funciona com si els alumnes no sabessin català.
Quan demanes a un professor de secundària per què fa les classes en castellà una resposta molt freqüent és que vol que els alumnes l’entenguin. Però els alumnes els entenen si parlen en català. O no? I sigui quina sigui la resposta, tenim un problema.”
A l’entrevista realitzada a L’Illa dels Llibres, Junyent també comentava una dada positiva “Siguin quines siguin les dades, n’hi ha una que és constant: el nombre de persones que s’identifiquen amb el català sempre és més alt que el nombre de persones que tenen el català com a llengua inicial. Això vol dir que hi ha moltes persones que han adoptat el català i és un fet excepcional quan es tracta de llengües subordinades. Ni que només per aquestes persones que han fet l’esforç d’aprendre la llengua, val la pena que la salvem”.
La cerimònia de comiat de la M. Carme Junyent serà el 9 de setembre, a les 11 del matí, a la Sala Polivalent de Masquefa.
