La pel·lícula basada en la novel·la de l’escriptor nordamericà obté dues nominacions a millor pel·lícula i millor guió adaptat
Dirigida per RaMell Ross i protagonitzada per Ethan Herisse i Brandon Wilson. Nickel Boys ha aconseguit dues nominacions als Oscars. La pel·lícula està basada en la novel·la de Colson Whitehead, un dels escriptors més important del panorama literari nordamericà.
Els nois de la Nickel (Edicions del Periscopi /Random House) està basada en fets reals, en el reformatori Dozer School de Florida. L’any 2020 Whithead va rebre el premi Pulitzer de ficció amb la novel·la i es convertia en els pocs escriptors que han estat guardonats amb el prestigiós premi. Anteriorment ja havia estat premiat amb la novel·la ‘El ferrocarril subterrani’.
L’any 2014 Colson Whitehead llegia un reportatge publicat al Tampa Bay Times sobre la Dozier School for Boys de Marianna a Florida on descobria l’existència del reformatori nord-americà on gairebé durant un segle es va arribar a torturar, abusar i fins i tot assassinar principalment a joves afroamericans. El cas era força desconegut i els pocs que coneixien de la seva existència més aviat miraven a una altra banda, amb l’evident indiferència social.
Per Whitehead es tractava d’una història nova ”no havia sentit mai parlar de Dozier i tenia curiositat per saber sobre la situació dels estudiants negres, i per tant era per mi un territori inexplorat”.
A prop del reformatori es va descobrir una fossa amb els cossos de joves que havien estat destinats al reformatori ”Quan vaig començar a saber coses sobre Dozier School estaven excavant l’any 2014 unes fosses clandestines i em va sobtar que tots els testimonis que parlaven del reformatori eren blancs quan en realitat la majoria dels joves que van destinats al reformatori eren negres’. Whitehead va tenir clar que volia escriure aquella història ‘Com que aquells joves negres havien estat abandonats i oblidats per part de la història vaig voler donar-li’s veu’. Les poques vegades que es parlava del reformatori s’obviava l’existència de joves negres.
Colson Whitehead recoradava que dins del reformatori ‘hi havien confinaments individuals, cel·les d’aïllament i cada deu anys més o menys apareixia algú que parlava del tema, però ningú en feia cas.’ Realment ”El que va atreure de la història és que jo mai havia escoltat res sobre el tema i de forma sobtada l’any 2014 una institució que havia estat oberta durant 100 anys, apareix a tots els mitjans nacionals’ destaca l’autor.
El reformatori de Dozier generava diners a l’estat de Florida per les tasques que realitzaven els joves a l’impremta, la granja i la fabricació de materials. Els guanys mai anaven als interns i suposava uns bons ingressos a l’estat. ‘Ells deien que formaven als nois però en realitat era una institució que generava diners i per tant els nois importaven poc i ningú volia complicar les coses amb el sistema’ afirma Whitehead.
La documentació va ser una part important en el procés d’escriptura de la novel·la i assenyala que existeix una pàgina web on apareixen testimonis dels supervivents. Va aconseguir contactar amb alguns ‘vaig comprovar que anys més tard del que van patir anys enrere encara es reflectia en el seu rostre’.
Per Colson Whitehead ”El periodisme exposa, els historiadors també i preserven la memòria i els autors de ficció el que fem és inventar. Jo volia explicar la història de Dozier però explicant-la a través dels meus propis personatges i donar el toc d’emoció i els meus principis filosòfics. Això no ho podria fer si fos periodista.
L’autor ho té clar quan destaca que ‘el més important per mi era parlar dels dos protagonistes de la història Elwood Curtis i JackTurner que són el nucli de la història’
Un dels personatges protagonistes és Elwood, un jove que no encaixa amb el perfil d’adolescents que eren destinats al reformatori. ”Si hagués marxat de casa cinc minuts abans o després, no hauria acabat al reformatori. A molts negres els paren al carrer i aquest fet els pot canviar la vida. Si el jove busca la cartera i la policia creu que porta una pistola, el disparen’. Elwood entra al reformatori acusat d’un crim que no ha comès.
Assenyala que ‘Volia crear un adolescent de l’any 1963 que fos testimoni directe dels progressos i avanços socials amb el moviment Martin Luther King que ell defensa’. Elwood segons paraules de l’autor ‘creu que si plantes cara i defenses la justícia pots canviar l’ordre social però Turner creu que les coses no canvien’. Planteja que ”Una cosa és creure en Martin Luther King fora del reformatori i una altra és seguir els seus principis dintre de la Nickel.”.
Les raons per escriure aquesta història neix sobretot “de la impotència que ningú pagui pels crims comesos i que molts dels seus responsables ara estan cobrant tranquil·lament les seves pensions’.
Amazon Prime Video podria estrenar la pel·lícula a finals de febrer, dies abans del lliurament dels Oscars.
