L’escriptor alemany publica “Miss Merkel. El caso del jardinero enterrado” (Seix Barral). Safier assegura que per ell “escriure és com un antidepressiu” i que pertany al grup “d’escriptors que gaudeixen escrivint”.
Maleït Karma (Empúries/Seix Barral) va suposar un debut de l’alemany David Safier. Des de llavors ha publicat diverses novel·les, marcades per l’humor i unes històries esbojarrades.
A l’altre costat de balança hi trobem ’28 dies’ on l’autor abandonava la comèdia per endinsar-se en una història sobre la resistència i la capacitat de lluita per poder sobreviure davant de situacions límit.
David Safier ens traslladava llavors l’any 1943, just en el moment de l’aixecament del gueto de Varsòvia on serien deportades més de 400.000 persones. Els 28 dies corresponen al període de resistència i oposició per part de 1.200 polonesos, que hi van trobar els alemanys entre el 19 d’abril i 16 maig de 1943.
Només Safier, és capaç de convertir una dona en formiga com a càstig per haver acumulat mal karma durant tota la seva vida, fer protagonistes de les seves novel·les a Shakespeare i Jesucrist i oferir-nos a ‘Muu’ una faula protagonitzada per unes vaques que desitgen viatjar a l’Índia.
David Safier sempre busca històries originals i divertides tal com comentava en una entrevista a L’Illa dels Llibres l’any 2013 que ‘‘sempre busco històries que no hagi sentit a parlar mai, com per exemple, vaques que viatgen a l’India o la història d’una dona que es reencarna en una formiga i que ha d’anar acumulant bon karma per tornar a convertir-se en una dona, o una comèdia romàntica amb Jesucrist. Totes aquestes històries no les havia escoltat abans i, per tant, és un criteri important per decidir si escric una història o no”.
L’escriptor alemany ha fet un nou gir i ha publicat dues novel·les protagonitzades per l’excancellera Angela Merkel convertida en una detectiu jubilada.
La idea de convertir a l’excancellera en detectiu es deu a les similituds que l’autor alemany veu amb Miss Marple “sembla poca cosa i és capaç de passar desapercebuda en qualsevol lloc. També té la capacitat de bregar amb psicòpates, perquè ha estat tota la vida bregant amb polítics” assegura Safier.
“Veient un capítol de la sèrie de l’inspector Colombo vaig saber la feina que tindria Merkel un cop jubilada”
Però en realitat, tot va succeir quan es va preguntar fa uns anys sobre que faria Angela Merkel un cop jubilada.
Desapareixeria de la vida pública i renunciaria a un lloc en una empresa privada?. Safier ho va tenir clar quan “Una nit veient un capítol de la sèrie de l’inspector Colombo vaig saber la feina que tindria Merkel” i així va néixer la Merkel de la novel·la.
Després de la primera novel·la MISS MERKEL. EL CASO DE LA CANCILLER JUBILADA on ens presentava a l’excancellera Angela Merkel, ja jubilada reconvertida en una detectiu acompanyada del seu gos Putin. Sobre el nom del gos de la protagonista, Safier recorda que l’excancellera alemanya va reunir-se amb el dirigent rus l’any 2007. Putin tenia un gos molt gran i va deixar que s’acostés a ella, perquè sabia que la cancellera alemanya tenia pànic als gossos. L’escriptor considera que “Era una forma de demostrar el seu poder, però Merkel no es va deixar arronsar i vaig pensar que si algun dia escrivia una novel·la sobre ella, li posaria el nom de Putin al seu gos”.
“Miss Merkel. El caso del jardinero enterrado” és la segona novel·la, i Miss Merkel es veurà involucrada en la investigació sobre l’assassinat d’un jardiner que ha estat enterrat al cementiri d’una forma força estrafolària.
Com a tota novel·la clàssica, Safier ens ofereix una galeria de sospitosos on trobem a membres de dues famílies rivals a càrrec de les dues funeràries del poble. Safier ha demostrat en les seves anteriors novel·les la seva habilitat amb l’humor i assegura que concep la literatura com un joc on l’humor ocupa un lloc destacat assenyalat que “M’agraden les novel·les negres clàssiques on l’humor està molt present”.
Malgrat utilitzar els ingredients habituals de les seves anteriors novel·les amb un estil propi, per escriure les dues novel·les assegura que “construir la trama detectivesca ha estat tot un repte”. Però, incloure l’humor no ha estat complicat “perquè és el meu instrument de treball des de fa dècades”. A Alemanya, assegura l’autor “L’humor no està gaire present a les novel·les i som pocs els autors còmics que publiquem”.
I sobre la pregunta de seu es pot fer humor de tot, segons la seva opinió “es pot fer humor amb les funeràries sempre que no es faci amb mal gust i cal tenir en compte també de com es tracta el tema de la mort en els diferents països”.
David Safier és un autor d’èxit i les seves novel·les acostumen a liderar el rànquing dels llibres més venuts. Autor de Maleït Karma, Jesús m’estima, Jo, jo, jo… i Shakespeare i Una família feliç entre altres títols assegura que “Tinc la sort com a escriptor d’escriure el que m’interessa”. Per Safier “escriure és per a mi com un antidepressiu i molts lectors utilitzen la lectura com un refugi”.
L’objectiu de les seves novel·les és que els lectors “puguin riure una estona” i per aquest motiu confessa “no escric sàtires ofensives i prefereixo les comèdies lleugeres”.
“Cada pàgina que escric la llegeixo cinquanta o cent vegades”
Sobre d’on sorgeix la inspiració per la creació de les seves novel·les, confessa “La idea de la novel·la arriba de diferents llocs. De Maleït Karma va arribar perquè la meva dona creu en el karma. Quan tinc una idea m’assec a la taula i començo a escriure i llavors arriba la inspiració. Hi ha dies on la inspiració no arriba tan ràpidament i cal treballar-la més. Al final arriba i llavors comença la fluïdesa de l’escriptura”. Assegura que “escriu sis o set fulls al dia que no són llegibles i la resta del dia em dedico a reescriure aquests fulls fruit de la meva imaginació”. Es compara com “un escultor que té un bloc de pedra i va polint donant cops amb el martell per donar forma a una imatge”. Afirma que “Cada pàgina que escric la llegeixo cinquanta o cent vegades. Es tracta d’un treball llarg i per aquest motiu no soc massa productiu. Escric un llibre a l’any i algun guió”.
De moment escriurà un tercer lliurament de la sèrie i si existeix una raó per continuar “és perquè em diverteix escriure sobre ella. No estaria bé escriure una novel·la i no divertir-me com a escriptor”
A la tercera part, avança “inclouré elements contemporanis i fer una mica de retrospectiva i de com és la seva vida un cop jubilada. Com ella no fa públicament, ho hauré d’explicar jo”.
“Escriure és un antidepressiu”
L’avorriment no forma part del diccionari de David Safier que està escrivint al mateix temps una novel·la històrica semblant a “28 dies” i un projecte d’un llibre infantil.
Assegura que per ell “escriure és un antidepressiu” i que pertany al grup “d’escriptors que gaudeixen escrivint”.
